La tradició americana és que es faci un sopar de Thanksgiving, no un dinar, però realment queden a les 3h de la tarda per a fer el sopar, o sigui que nosaltres en diem un dinar, però és com si fos el seu sopar... :)
Alguns anys no ho hem celebrat, tot i que és una festa molt bonica. Això de donar gràcies és una cosa que trobo que hauríem de fer cada dia, per tot el que tenim -encara que ens sembli que és poc- i m'agrada que hi hagi un dia "marcat" per a no oblidar-nos de estar agraïts.
Aquest any vam decidir fer el gall dindi i vam convidar als professors que havien marxat de viatge aprofitant el pont i tornaven avui i que el Vito els havia d'anar a buscar a l'aeroport.
Mentre coíem el gall dindi, la Dina i la Lia es van encarregar de decorar l'arbre de Nadal:
Igual que l'any passat, que va ser el meu primer cop, el gall dindi va quedar boníssim (gràcies per les instruccions, Pare i Mare!).
Tots els convidats es van llepar els dits i vam quedar tots ben satisfets.
De res filla! Quina bestiassa, devia fer més de 5 quilos!
ResponEliminaTens raó amb això de donar les gràcies, sempre hi ha alguna cosa per estar agraït.