Donuts de Halloween

Uns 10 dies abans de Halloween, devíem veure el llum vermell i vam anar a que ens donessin les mostres gratis... Com que ja era època de Halloween, ja hi havia els donuts fets especials per l'ocasió...

Oi que és bonic??? Fins i tot tenia la cua de la carbassa verda, al capdamunt...

La ferida del Vito

Al final es va tancar tota!!! Així estava la ferida a mitjans d'octubre:

Van ser molts dies d'anar-ho curant i posar-hi pomada, però va valer la pena.

Black Island Farms

El dia 16 d'octubre vam anar a "Black Island Farms". Ja hi havíem anat l'any passat i ens va agradar molt. És una granja que té animals i conreus de blat de moro i, sempre per aquesta època, munta com una mena de "fira", amb tobogans, gronxadors i activitats pels més xics. També fan uns laberints en els camps de blat de moro, i porten a la gent en un remolc tibat per un tractor als camps de carbasses, per a que n'agafin una.

Aquí als EEUU tot va per temporades. Quan és la temporada de "Harvest" (de la collita), tothom decora totes les cases amb el tema de la tardor: carbasses a les entrades, fulles seques de tardor per les portes, espantaocells clavats al jardinet del davant, ...

Llavors a tot arreu es fan activitats relacionades amb el tema de la temporada, i quan passa la "Harvest", ja toca "Halloween" i, tot i que encara s'aprofita les coses de la tardor", la gent ja posa esquelets, fantasmes, aranyes i bruixes per tot arreu... Llavors vindrà "Thanksgiving" i veurem galls dindi per tot arreu, ... i així van fent...

La part pricipal és una esplanada molt gran, amb els tobogans, gronxadors, tancats amb animals, i totes les altres coses tot al voltant.

L'any passat no vam fer la passejada amb el tractor per a anar a buscar la carbassa, o sigui que aquest any vam pagar el ticket i ens vam enfilar al remolc!

Després d'uns quants bots i sotracs, vam arribar al camp de carbasses (el "pumpkin patch") i cadascú va anar a triar la seva carbassa. Jo no em vaig complicar la vida i vaig agafar la de més a la vora (ja era prou gran, oi?):

També van venir el Jorge i la Pilala amb el Mateo (són els que estan al fons)... La Dina volia la carbassa petita...

Era impressionant l'extensió de carbasses que hi havia... Mira que ja feia dies que la gent anava a recollir-ne, però encara en quedaven moltíssimes...

Després d'anar a deixar les carbasses al cotxe, vam anar a l'esplanada. El primer que vam veure va ser una cursa de porcs! Tenien un mini circuit i 4 porquets petitons amb una marca de color pintada a la pell. La gent "apostava" pel que creia que guanyaria, i els deixaven anar a veure què feien. Feia molta gràcia... com corrien!!!

També hi havia uns gronxadors molt originals, fets amb neumàtics. El de la Lia devia ser un tauró o una balena...

El de la Dina era un cavall...

Aquí provaven de fer de "cowboys" o "cowgirls"...

La Lia ha de practicar més, com el Sebas... :)

Els tobogans eren fets amb unes làmines de plàstic arrepenjades en bales de palla. N'hi havia de més grans i de més petits, i l'escala eren esgraons de bales de palla, amb cordes per ajudar-te a pujar.

A la Lia no li feien molta gràcia, però nosaltres ens ho vam passar pipa!

Aquest era fet amb un tub. Quan baixaves tots aquests sotraguets del tub et feien moltes pessigolles!

Llavors hi havia el trenet fet amb bidons tallats, arrossegats per un quad.

I això era una mena de sorral... Sabeu què hi havia en comptes de sorra????

Blat de moro!!!!!!!!!!!!!!! Està molt bé, així no queden plens de sorra per tot arreu!

Aprofitant aquest decorat de tardor, ens vam fer una foto de família...

Ja estaven tancant, però com que sempre som els últims... ja no hi quedava gent i vam aprofitar els decorats que tenien per a fer fotos la gent d'allà... Era tot per a nosaltres!!! :)

També venien carbasses i carbassetes en una mena de mercadet que hi havia a l'entrada/sortida.

Va estar molt bé. I la Pilala ens va dir que ja tornava a estar embarassada. A pel segon americanet!

Cotxe nou...

Quan vam arribar aquí, al Juliol del 2009, vam dedicar un dia sencer a buscar cotxe. Tot i les hores dedicades, no ho vam encertar gens, perquè des del primer mes ja vam estar anant al mecànic gairebé cada mes, pagant uns $500 gairebé cada vegada...

Portàvem una època que semblava que la cosa anava mig bé (ja gairebé ho havíem canviat tot i el cotxe devia estar com nou...), però ens va començar a fer el ruc altra vegada. Aquest cop s'ofegava, anaven baixant les revolucions i, al final, ja se'ns calava (aquí no es calen mai, perquè la majoria són de canvi automàtic). Total, que al principi de fer-ho, el vam portar al mecànic, però no van trobar-hi res. Li vam portar una altra vegada perquè seguia fent-ho, i ens van netejar una peça i va anar uns dies bé. Però al cap d'una setmana ja hi tornava... Al final van trobar què era (o això és el que es pensaven) i ens van canviar una altra peça. $1100 va pujar la factura!!! Ens va fer molt mal, però els vam pagar i va anar bé unes 2 setmanes... :(

Ens tornava a fer exactament el mateix! Havíem pagat $1100 per a res! Tornàvem a anar apretant el fre i donant gas a la vegada cada cop que baixaven les revolucions per a que no se'ns calés al mig de la carretera... amb un fum negre que sortia, i una pudor que no s'aguantava... perdent la direcció i els frens cada cop que se'ns parava, al mig d'allà on fos... Això no podia ser! El vam portar altra vegada, dient que havien canviat aquella peça, ens havíen cobrat $1100 i estava fent exactament el mateix!

Se'l van tornar a mirar i ens van dir que ja havien trobat el què: els semblava que era una peça que valdria uns $1100 altra vegada. Que n'estaven 70% segurs, però que si volíem fer-ho ben fet, que canviéssim tot el circuit, que serien uns $2200 i així segur que no tindríem cap més problema, amb això...!!! $2200???????????? En un cotxe que no els val??? No ens podíem gastar aquests diners en un ferro que al cap de dos dies tornaria a petar per un altre lloc. A més, els vam dir que ja havíem pagar els $1100 de la reparació que havia de resoldre el problema, i que ara no hauríem de pagar altra vegada, perquè no havíem arreglat el problema de veritat... ens van dir que era un circuit complex, i que aquest cop era una altra peça, .... i que pataim patatam...però que ho hauríem de pagar...

Ho vam parlar amb el Vito i la veritat és que no estàvem disposats a gastar-nos una fortuna en un cotxe que no ho valia i que ja ens havia fet gastar tants i tants diners des del principi. Però tampoc teníem diners per a comprar-ne un de nou...

El noi que ens havia ajudat al principi a buscar cotxe, el Jorge, que és d'Uruguai, treballa en un concessionari de cotxes, i el vam anar a veure per a que explicar-li la nostra situació i que ens digués què creia que podíem fer.

Ens va dir que miraria d'aconseguir-nos un crèdit en un banc on tenia coneguts (perquè en la nostra situació, el més probable és que ningú ens donés un crèdit). Mentrestant, ens va deixar un cotxe de segona mà molt nou per a que anéssim fent, i vam deixar el Quest allà aparcat. Va dir que millor que no el féssim servir més, perquè si s'acabava d'espatllar i no corria no ens en podria donar ni $1. Vam estar uns dies així i quan ens van dir que ens havien concedit el crèdit (en el primer banc ens van dir que no, però en el segon sí), vam anar allà i ens va ensenyar un altre cotxe que li havia acabat d'arribar, que ens el podia donar molt bé de preu, perquè l'havien aconseguit en una subhasta.

Era un KIA SORENTO i era blanc! Sempre ens han agradat els cotxes blancs, i era més curtet que el NISSAN QUEST, o sigui que ens cabria millor al garatge. Només tenia 2 fileres de seients (el Quest en tenia 3) però és que no en necessitem tantes. Ens va agradar i vam fer els papers.

El 7 d'octubre ja teníem cotxe nou! Només tenia 33.000 milles, que aquí no és molt, i per dins està impecable. Comparat amb el Quest, era com si estrenessim cotxe!

Com que és més curtet, fins i tot podem obrir la porta del maleter amb el cotxe tancat a dins del garatge, que va molt bé per carregar i descarregar. Amb el Quest, quan tornàvem de comprar, l'havíem de deixar mig enfora, descarregar-lo, i acabar-lo d'entrar.

És 4x4, té canvi automàtic, però també sequencial i té per posar CD's! (el Quest no en tenia...).

Mireu quina rosa ens van donar...

Tenia el nom del concessionari imprès en un pètal, i "Thank you for Choosing Us" en un altre...

Fins ara ens està anant súper bé i n'estem molt contents!

Katydids

El dia 3 d'octubre érem a fora, al davant de casa, fent no recordo què, i vam flipar!

La Dina, de cop va dir: "Mireu quin bitxo!" i vam anar cap allà i vam veure una mena de fulla amb potes!!!

Semblava ben bé com una fulla de morera... i caminava ben a poc a poquet. Era de la mida de la mà de la Dina, més o menys i tot ben verd...

Li vam posar una mena de vas que és lupa a sobre, per a que no es mogués i el poguéssim veure bé. Aquesta és la foto queli vam fer des de dalt. Així com de costat era ben bé com una fulla sencera, vist des de dalt era  ben estretet...

Vam estar una bona estona observant-lo, perquè no n'havíem vist mai cap!

Mireu com caminava d'a poc a poquet...

Un més i mig després (a mitjans de novembre) la Dina va portar un conte de l'escola (cada dijous van a la biblioteca i agafen un conte per a endur-se a casa i practicar lectura). Era sobre els "Katydids"!!!

Allà explicava que són una varietat de llagostes que semblen fulles.

I n'hi ha una varietat espantosa!

Aquests, per exemple, semblen fulles mig seques...

Són ben bé com les que tenen a la vora!

Aquests semblen un tros de branca, amb molsa i tot...

D'altres són ben grocs, com les fulles dels arbres on s'estan...

Mireu on tenen les orelles!!! a les potes del davant!!!

N'hi ha uns que es diuen "True Katydid" perquè fan un soroll que sembla que diguin el seu nom.

I mireu, més cuques de l'estil, que es camuflen amb les plantes que els envolten...

A part del que sembla un bastó (que d'aquests sí que n'havia vist), hi ha aquest del mig que és igual que una orquídea!!! Els bitxos i jo no som gens amics, però s'ha de reconèixer que aquest és ben bonic, oi?

Vosaltres n'havíeu vist mai de "Katydids" per aquí a Catalunya???

-A veure si algú fa algun comentari, que a la meva Mare ja li fa vergonya això de ser l'única!!!- :)

El Vito se'n va a caminar a Antelope Island

El diumenge 2 d'octubre, el Vito "ens va abandonar" per a anar-se'n a caminar amb el Juan Carlos a Antelope Island, al llac salat. Volien pujar a la muntanya més alta que hi ha allà i, és clar!, amb canalla no és el mateix...

O sigui que van marxar ben d'horeta al matí, just quan sortia el Sol...

Van veure com esmorzaven els bisons...

A l'illa és tot molt sec, però el Vito va dir que havia estat bé.

Això devia ser a dalt de tot...

I aquesta devia ser la vista de tota l'illa, des de dalt de tot...

A veure si un altre dia hi podem anar tots plegats!

Escombra i patins

A l'endemà de l'XTerra, vam estar "feinejant" a davant de casa...

La Lia va ser de gran ajuda amb l'escombra...

Mentre la Dina feia les primeres lliscades amb els patins en línea...

Li feia tanta il.lusió veure's patinant per primer cop, que els cops de cul al terra gairebé no li feien mal...

Ja sap que per millorar s'ha de practicar...  i em va costar moltíssim, fer-la parar i entrar cap a casa a sopar...

L'XTerra d'Ogden

El 24 de setembre va ser l'XTerra d'Ogden. Era el pricipal objectiu del Vito per aquesta temporada, però l'accident li va trencar tota la preparació de l'estiu, que és quan hauria tingut temps d'entrenar bé...

La gran notícia era que el Lance Armstrong s'havia decidit a competir. Abans de la cursa, havia vingut algun dia amb el seu jet privat a inspeccionar el circuit.

Tothom estava apilotat allà on era ell per a fer-li fotos. Si es movia cap aquí, tothom anava cap aquí. Si es movia cap allà, tothom anava cap allà... estil les mosques amb la mè...

Jo li vaig fer un parell de fotos pel blog (aquí saludava al Dave -el Director de cursa dels XTerra-)...

... i ja me'n vaig anar a fer les fotos importants: el Vito ja havia escalfat i deixava la bici a boxes.

Nedaven al Pineview i llavors pujaven a Snowbasin per camins i corriols. Nosaltres vam agafar el cotxe i vam venir aquí a veure com sortien nedant.

Llavors vam pujar a mig camí per a veure'ls com passaven amb bici. Hi havia l'helicòpter filmant, també...

Com que les fotos que vaig fer jo em van quedar fatal i resulta que també hi havia aquell noi que havia fet les fotos del Hurt in the Dirt, poso les seves, que han quedat genials:

Aquí el Vito anava darrera del Josiah (els nostres amics de Colorado). Al davant hi anava un noi que es diu Hugo, el Conrad, amb l'Armstrong enganxat al darrera i el Nico Lebrun. Llavors ja venien el Josiah i el Vito.

Cap al final de la bici la cosa ja es van anar separant. El Josiah va punxar la roda del darrera, però com que quedava poc no va parar a canviar, i va arribar corrent amb la bici al costat, amb el neumàtic de la roda del darrera ben sortit i encallat amb la cadena...

Aquest és l'Armstrong, ja arribant a la zona de boxes:

Mentre no aribava el Vito, vam estar mirant floretes...

Resulta que el Vito també havia punxat i s'havia parat a canviar... Ell calcula que va perdre uns 5' canviant.

Això sí, quan va arribar, no va perdre ni un segon...

Aquí on el veieu, amb l'accident del juny que li va xafar l'estiu pel mig, va fer el millor temps de cursa a peu!!!

Ja es veu, aquí, que anava ben "desbocat"... :)

Corrent, el Nico havia passat al davant, el Hugo va passar a ser 2n, el Josiah va avançar posicions i es va posar 3r, llavors va arribar el Conrad 4t, l'Armstrong 5è, el Rakita (que abans que el Vito punxés anava darrera seu) va fer 6è, el Ben Allen 7è i el Vito 8è. Per tal com va anar l'estiu, que al Vito li va costar començar a caminar -pel genoll-, el resultat és excel.lent. Havent fet el millor temps de cursa a peu, si no hagués punxat, el Vito hauria pogut fer 4t o 5è.

Aquí el Vito amb les animadores i el Dani (que també es va fer un tip d'animar, corrent pel circuit de cursa a peu), un cop acabada la cursa.

The cat sat on the mat

17 de setembre de 2011

La Dina ens explica i escenifica un conte que van fer a l'escola:

"Pirate Party" amb vestit de catalana

El dilluns dia 5 de setembre era festa (Labor Day) i al Treehouse feien una festa "Pirata".

Just ens acabava d'arribar un paquet amb uns vestits de catalaneta que la iaia Amàlia havia fet per la Dina i la Lia, i a la Dina li va fer tanta ilusió que va voler posar-se'l per anar a la festa.

A mi també em va fer molta ilusió. Jo n'havia tingut quan era petita i m'encantava: les faldilles, amb els enagos, el cosset, el davantal i, sobretot, la xarxa del cap i els "manguitos".

A la Lia també li va fer molta gràcia, però no tenia un bon dia... Havia fet una migdiada tard i l'havíem hagut de llevar per anar al Treehouse i no se li va posar gaire bé... Quan la vaig vestir de catalaneta, li feia nosa tot i s'ho va voler treure...

Això ja era al Treehouse: just al despatx del president Obama.

Hi havia unes noies que feien tatuatges de pirata...

La Dina se'l va fer a la cara..

i la Lia va triar fer-se'l al braç...

Goiteu quina espasa...

...i quin anell del tresor ...

Llavors al mini-teatre del Treehouse, van fer una obra de pirates...

I encara ens va quedar una estona per a jugar als trens i a les altres coses de per allà...

En sortir, donaven una espasa de globus a cada nen i a dalt a l'"Art Garden" la manualitat del dia era fer barrets de pirata. Aquí tenim el resultat: una pirata-catalana.

Tot i que la Lia no estava contenta amb el color del globus que li havia tocat (ella el volia lila), aquesta baralla de pirates amb espases ho va arreglar tot...