Visita al "Clark Planetarium"

3 de Març del 2013

Aquest dia vam fer una sortida al Planetari de Salt Lake City. La Dina hi havia anat d'excursió un any, però nosaltres no hi havíem estat mai.

L'entrada al Planetari és gratuïta, i només s'ha de pagar per a veure una projecció en una d'aquelles sales amb cúpula. Vam agafar tickets per a veure'n una que parlava dels diferents planetes i les seves característiques.

Llavors vam anar voltant per les diferents exposicions que hi ha allà, algunes més manipulatives i algunes, com aquesta d'aquí sota, amb un decorat per a fer-se una foto com si estiguessin a Mart.

La piscina segueix estant freda...

27 de Febrer del 2013

Encara no havien pogut arreglar l'avaria i, els més valents seguien fent cursets...

La Dina, ara, però, ja anava amb malles i tot...

Aquí feia braça. Tinc ganes de posar el bloc al dia per a penjar un vídeo de com la fa ara -quina diferència!-

Aquí tirant-se de cap...

Gaudint de la neu

24 de Febrer del 2013

Un dia d'aquests que va fer una bona nevada, a l'endemà feia un dia esplèndid, amb un sol ben brillant i un cel ben net, i vam anar al Parc de l'escola de la Dina i la Lia a fer un picnic.

La neu estava tan plana i neta -encara no l'havia xafat ningú- que la Lia no es va poder resistir d'anar a fer un àngel (allò que s'estiren a terra i mouen els braços i les cames cap a munt i cap avall i queda la silueta d'un àngel -amb les ales i el vestit acampanat-)

Goiteu que bé li va quedar!

Vam dinar en una de les taules de picnic que hi ha a tots els parcs -estava una mica molla, però ja ens vam espavilar).

I llavors va venir la diversió de veritat!

En van arribar a fer, de baixades...!!!

Quan ens cansàvem d'un turonet, anàvem a buscar-ne un altre...

I així fins que vam agafar fred i ja vam anar cap a casa...

Visita al "Red Robin" amb la Preschool de la Lia

19 de Febrer del 2013

La Lia va fer una "excursió" amb la "Learning Station Preschool" (la Preschool de la Miss Eve) al Red Robin, que és una cadena de restaurants de menjar ràpid. Era per a anar-hi els pares i tot i, un cop allà, ens van asseure a les taules i ens van explicar coses del restaurant i sobretot referents a la higiene.

Llavors, per grups, els van fer un "tour" pel restaurant i la cuina i els van fer anar a rentar les mans. Un cop amb les mans netes, els van fer passar un per un per una taula on hi havia una màquina que feia una llum lilosa i que detectava els gèrmens... Tot i haver-se rentat les mans, la majoria encara tenia les mans plenes de gèrmens!

Aquí estan molt obsessionats amb això dels gèrmens. A tot arreu hi ha ampolles d'aquestes de "hand sanitizer" (la veritat és que no sé com es diu en català, però són aquestes ampolles com de sabó de mans que tenen una mena de loció amb alcohol que se suposa que treu els gèrmens -jo n'he vist a les habitacions dels hospitals a Manresa-)

Llavors va venir la part bona: els van servir una llimonada amb maduixa boníssima, uns palets de motzarel·la arrebossats i alguna cosa més que no recordo. Jo vaig fer tastets, perquè la Lia no és que mengi molt :) i estava tot molt bo.

Va estar bé, va ser una cosa diferent i la canalla va agafar una mica de consciència de la importància de rentar-se les mans.

"Elks" al Hardware Ranch

17 de Febrer del 2013

Més cap al nord d'allà on som, just allà on vaig començar la marató de Logan (The Top of Utah) que vaig fer a l'any 2011, hi ha un ranxo amb molt terreny que es converteix en una mena de reserva natural pels "elks" (ara ho he buscat i he vist que es diu "ants" en català...).

Ja feia temps que hi volíem anar i aquest cop ens vam decidir.

Et pugen en uns trineus molt grans tibats per uns cavalls molt forts i et passegen una mica per allà on són els ants i t'expliquen una mica sobre com va tot.

Aquests ants són lliures i vénen ells sols cap allà cada hivern perquè ja saben que aquí els donaran menjar i els respectaran.

 Llavors quan torna a fer bon temps, tornen a pujar a les muntanyes i ja s'espavilen fins l'hivern següent, que tornen a baixar.

Feia un vent gelat i mig nevava... Com que ja ens havien avisat que feia molt fred, van dur un parell de mantes per a tapar-nos una mica...

Practicant "Alice in Wonderland"

15 de Febrer del 2013

Cada any, a l'escola de la Dina, els alumnes fan una obra de teatre amb cançons -estil musical-. L'any passat van fer "El llibre de la Selva" i aquest any feien "Alícia en el país de les meravelle"s. Quan fan 2n ja hi poden participar, tot i que encara no els donen cap paper principal (fan de "coro"). La Dina s'hi va voler apuntar i li van donar els papers amb totes les cançons i un CD amb les músiques per a anar practicant a casa, a part dels assajos.

Aquí es pot veure com la Dina estava ben concentrada assajant la cançó, mentre la Lia "assajava una coreografia espontània" :)

Per descomptat que, sense aquest vestit (regal de la seva padrina a la Dina) no seria el mateix... :)

Valentine's Day

13 de Febrer del 2013

Al Febrer la Lia va començar a anar a una altra Preschool els dilluns, dimecres i divendres. L'escola on ja anava des de l'Octubre ens agradava molt, però no en tenia prou. Eren només dos dies a la setmana durant 2h30' i semblava que necessitava més, o sigui que la vam tornar a apuntar a la que havia anat al principi (la Barneck Preschool).

El dia abans de Sant Valentí, van fer una mica de festa i els van pintar uns "tatoos" a la cara. Oi que és bonic aquest ram?

El normal, el dia de Sant Valentí, és que es reparteixin "valentines" (targetes "carinyoses") entre els companys de la classe). Als súpers en venen de tot tipus ja fetes, on només hi has de posar el nom teu i el del company a qui li dónes, que moltes vénen amb una gormanderia enganxada o un llapis o alguna coseta. Aquest any, en comptes de comprar-les, les vam fer nosaltres. En una de les dues Preschools havien fet aquesta papallona tan bonica i vam aprofitar i en vam fer unes quantes per l'altra Preschool :)

Així vam tenir una estona de manualitats a casa i va ser més original.

S'espatlla la piscina...

11 de Febrer del 2013

Poc li van durar aquests cursets a la Lia... Es va espatllar alguna cosa de la piscina i l'aigua estava tant freda que la pobra no aguantava...

Jo ja les vaig abrigar bé, ja... La Lia duia un mallot de ballet, unes malles, el banyador i la samarreta, però tot i així tremolava com una fulla...

La Dina només duia un mallot de gimnàstica i el banyador, però com que es movia més ja en tenia prou.

Mireu com li tremolaven els braços a la Lia, quan es posava bé les ulleres...

Al final la vaig desapuntar perquè, com que era problema seu, ens tornaven els diners i vam decidir que ja la tornaríem a apuntar quan estigués l'aigua bé una altra vegada.

Samarreta del Club

9 de Febrer del 2013

Aquí vam tornar a fer una reunió del Club.

Ja estàvem més organitzats i teníem samarreta i tot. Goiteu quina vermellor!

L'Aniversari del Vito

8 de Febrer del 2013

Si va bé, ens agrada bufar les espelmes el dia abans de l'aniversari, o sigui que jo ja li tenia el pastís a punt al Vito, i vam fer la nostra celebració familiar.

Aquest cop era de poma. Mmmmmmmmmmm quina pinta!

I no va tardar gaire fins que vam fer una altra celebració... eren els 4 anys i mig de la Lia!

No és que celebrem els mitjos anys, ara, no, però aquest cop era un dia especial. Era el dia que havíem quedat que la Lia se n'aniria a dormir amb la Dina a la llitera. I, és clar, ho havíem de remarcar d'alguna manera especial...

Així que vam menjar-nos un altre pastís! Aquest era de formatge amb llimona i maduixes per sobre. Que bo, també...

I resulta que encara hi havia un altre motiu de celebració!!! El dia 8 va néixer l'Iu, el cosinet de Moià. Un dia abans que el Vito! Enhorabona Pares!

No he trobat cap foto d'acabat de néixer i i he posat aquesta tan riallera...

Cursets de natació

6 de Febrer del 2013

Quan feia poc que érem aquí vam a puntar a la Dina a cursets, però ja no hi havíem tornat més. Ara que la Lia ja era gran, vam tornar-les a apuntar.

A la Lia li vaig haver de comprar aquesta samarreta negra de lycra perquè com que estaven tanta estona quiets agafava molt fred i es tornava lila...

La Dina és més valenta i també es movia més, o sigui que ella ja anava bé amb banyador i prou.

Fa gràcia veure com nedava aquí -es girava tant per respirar que sembla que fes esquena- i comparar-ho amb com ho fa ara... Quina diferència!

La Lia va començar aprenent a flotar i ara que ja neda també es pot veure una diferència!

Raquetes a Park City

3 de Febrer del 2013

Una mica cansats dels dies grisos de l'hivern a la vall, vam anar a Park City, que està més amunt i sol estar destapat, a fer una caminadeta amb les raquetes de neu que havíem dut de Manresa.

Vam anar a buscar un carril bici que hi ha on la gent hi camina, hi corre, hi va amb bici o fent esquí de fons -segons l'època-.

Mireu què hi tenen: una "estació de reparació" per bicis!

Hi ha aquest suport amb tot de cables penjant amb eines al final, per si tens una avaria i necessites alguna eina...

Tot i que aquí al pont la neu ja havia marxat, sí que vam anar per sobre la neu! No vam fer gaire tros, perquè era ben bé anar a "estrenar" les raquetes i que ens toqués el Sol i l'aire net, però ja n'hi va haver prou.

Vam dinar el nostre pícnic per aquí dalt i ja vam tornar renovats cap a la vall.

Alegrant els vestits...

2 de Febrer del 2013

No sé pas quan devia fer ja que havia fet aquests vestits per la Dina i la Lia i, a arrel de trobar un clip de la Dina quan buidàvem el pis de Manresa, vaig pensar que podia fer uns clips amb feltre. Un cop vaig haver fet els clips, vaig pensar que també podia "decorar" els vestits aquests, que eren tots ben llisos. O sigui que vaig retallar i cosir uns quants cors i unes quantes flors i aquí tenim el resultat:

Uns vestits ben alegres per unes nenes precioses!

Fred i gel... i més neu!

24 de Gener del 2013

Aquest hivern estava essent molt fred. Després de la nevada, però, vam estar alguns moments sobre zero i la neu de les teulades es començava a desfer, però després baixaven les temperatures altra vegada sota zero i l'aigua es quedava ben glaçada, fent aquestes candeleres tant llargues!

Mireu quina de tan gran va trencar la Dina!

Llavors hi va haver un dia que va fer una cosa molt estranya que no havia vist mai! Es va posar a ploure, però quan l'aigua arribava a baix es quedava glaçada a l'instant. O sigui, devia fer "bo" a dalt als núvols, però com que feia tant fred a baix, l'aigua començava a regalimar, però es quedava glaçada. Aquí hi ha les gotes d'aigua que ens van caure al cotxe, dures com un roc...

El terra es va quedar també totalment glaçat i tot era una pista de patinatge! Havies de vigilar molt i quan sorties del cotxe, havies d'anar amb peus de plom...

Això és la rampa de l'entrada del nostre garatge. Em va costar pujar, perquè el cotxe m'anava fent esses. El carrer, que es veu tot brillant, era com un mirall.

Uns dies després va tornar a fer una bona nevada:

I va quedar tot ben blanc altra vegada:

Mireu quins pilots de neu van quedar després d'apartar la neu de la vorera...

La llitera nova

20 de Gener del 2013

Un dels regals que ens van passar els Reis de Moià va ser un "val" per una llitera de l'IKEA. Fins ara havíem tingut un matalàs a terra i així havíem anat tirant i potser sí que ja era hora de deixar l'habitació una mica més decent...

El primer cap de setmana que vam poder, ens vam arribar fins a l'Ikea per anar-la a buscar, i amb aquest parell d'ajudants, vam posar-nos a muntar-la:

Després d'una bona estona, ja les teníem a punt!

El llit de sota queda arran de terra i el de dalt queda a una alçada bona que fa fàcil fer i desfer el llit.

Ara aquesta habitació ja fa una altra cara! :)

Gràcies Reis!

Fem una Gingerbread House

17 de Gener del 2013

Un dels regals que li van fer al Vito els nens de l'escola per Nadal va ser aquest kit per a muntar una "Gingerbread House" (una casa de pa de gingebre).

Ja no és pas el primer any que ho fem i gairebé s'ha convertit també en una tradició.

La Dina i la Lia s'ho passen pipa encaixant les parets i parts de la teulada i enganxant-les amb el "icing" (aquesta pastarada de sucre que aquí es veu blanc). Sobretot el que els agrada més és decorar-la amb les gormanderies que vénen incloses.

La veritat és que els queda molt bonica!

La gran nevada

11 de Gener del 2013

Al tercer dia d'estar aquí ens va caure una nevada...

Va quedar tot ben blanc i tothom estava enfeinat traient neu de davant del garatge.

Mireu el gruix just a darrera la porta de sortir al darrere:

I goiteu la pila que va quedar un cop vam haver netejat la nostra rampa del garatge a l'endemà:

 Feia un dia molt bonic i el Vito les va portar a fer "un vol" en trineu. Mireu on li arribava la neu!

Suposo que es devia cansar massa i va decidir canviar la manera de portar-les...

Dinar del dia de Reis

6 de Gener del 2013

I a l'endemà tocaven els Reis de Moià.

Aquí la Dina i la Lia obrien un dels seus regals: una càmera digital de la Hello Kitty!

I a fora el jardí, l'Ona s'havia trobat el seu regal ja muntat: un llit elàstic!!!

També feia molt bon dia i es van fer un tip de saltar:

Un cop van haver fet la gana, vam fer un bon dinar.

Ja era un dels últims àpats que fèiem en família, perquè el dia 8 ja marxàvem ben d'hora al matí cap a Salt Lake City.

Finalment vam poder buidar el pis, trobar llogaters i enllestir prou gestions. Tot i que teníem moltes ganes de veure la família, els amics i estar per aquí, no es pot dir que fos una de les millors vacances que hem fet. Tot plegat va ser molt estressant: massa coses a fer en tant poc temps. Buidar el pis va ser molt dolorós, per tots els records que portava i per la mà de coses que vam haver de llençar o donar. Ens hagués agradat poder-ho fer molt diferent, però tot i així estem agraïts per haver-ho pogut fer i per tota l'ajuda que vam tenir.

La Cavalcada dels Reis

5 de Gener del 2013

Aquí a Utah no se celebren els Reis, o sigui que tampoc no hi ha cavalcades. Normalment ja comencen l'escola el dia 2 de Gener o el dia que s'escaigui "laborable" després de Cap d'Any.

Nosaltres sí que els fem passar per casa. No podem anar a veure cap cavalcada, però guardem els regals més importants pels Reis, per a mantenir una mica les tradicions.

Per tant, poder anar a veure la Cavalcada era una cosa especial. A casa meva sempre s'organitzen per a anar-la a veure tots els cosins junts i després es va a casa els Avis a buscar els regals i a fer un pa amb tomàquet amb embotits i formatge.

Aquí estàvem tots a l'expectativa, esperant les primeres carrosses...

Van passar àngels, patges, cavallers...

I al final els Reis (aquest és el Reis ros, el meu preferit :) de quan era petita).

Llavors ja vam anar a buscar els regals. A nosaltres ens van portar molts "vals". Com que sabien que havíem de tornar molt carregats cap a Utah -perquè havíem de buidar el pis-, ens ho van deixar tot a Utah i quan vam arribar ja ens ho vam trobar allà a sota l'arbre de Nadal!

No cal dir que el sopar el vam gaudir d'allò més! Que bons que són els embotits del Pere Tocinaire! Això aquí tampoc ho trobem pas!

En ocasions com aquestes, a casa nostra ens agrada molt fer fotos de tota la família sencera. I com que sempre passa alguna cosa, ens fem moltes per veure si almenys una surt bé! També ens servirà per anar-los recordant mentre no tornem, perquè amb els meus germans poc parlem per l'Skype.

Aquesta és una de les típiques on hi ha més d'una càmera preparada amb el disparador automàtic i uns miren cap a una càmera i els altres cap a l'altra! El que és veritat és que ens fem un tip de riure cada cop que fem fotos d'aquestes!

Gràcies per tot, Reis d'Orient!

Sopar a casa del Pol

2 de Gener del 2013

Evidentment, a casa del Pol també hi havíem d'anar!

Al pis hi teníem una feinada terrible, però no hi teníem llum, o sigui que quan es feia fosc ja poca cosa més hi podíem fer... i bé havíem de sopar, oi?

La canalla va tenir una estona per a poder jugar, i nosaltres vam poder gaudir d'un bon menjar i de la companyia dels seus Pares. Us hem trobat a faltar molt!

Dinem amb els companys de Metalbages

2 de Gener del 2013

Una altra de les coses que no podia deixar de fer era anar a veure els meus companys de feina de Metalbages! Després de tants anys de treballar allà, per mi són com una família.

Vam quedar per anar a dinar en un dels restaurants nous que havien posat en el polígon després que marxés jo.

Amb l'estona de dinar tampoc pots parlar molt o amb tothom, però com a mínim vaig poder veure'ls i posar-nos una mica al dia de tot plegat.

Ai! com us he trobat a faltar!!! Gràcies per tot el que m'heu ensenyat i hem compartit durant el temps que vaig estar aquí.