"Teacher Time" al Dinosaur Park

El dissabte 16 de juny, just un any després que el Vito tingués l'accident de bici, vam anar a fer el "Teacher Time" al Dinosaur Park d'Ogden amb unes nenes de la seva classe. El "Teacher Time" és un dia que els mestres "regalen" a l'escola per a recaudar fons. Hi ha un dia, cap al final de curs, on es fa un sopar i es subhasten aquests "temps dels mestres". Cada mestre ofereix una activitat (pot ser qualsevol cosa) i els Pares paguen diners a l'escola per a comprar aquesta estona amb el mestre. L'any passat el Vito va oferir anar a Lagoon (el Parc d'atraccions) i aquest any va ser el Dinosaur Park. Hi ha gent que ofereix una paella, o unes tapes, o una caminada a la muntanya, o fins i tot una hora de classe de tenis... El "Teacher Time" del Vito el va comprar una nena de la seva classe, però llavors unes mares li van demanar si també hi podien anar les seves amigues, o sigui que al final vam anar-hi amb 3 nenes.

La Dina i la Lia ja les coneixien, perquè aquest any havien anat algun cop a la classe del Vito (la Lia un parell de cops que va estar malalta -no la vam poder portar al Day Care i el Vito no va trobar substitut-, i la Dina perquè tenia algun dia de festa que feien les públiques però no les "charter schools") o sigui que no els va costar res "fer-se amigues".

Vam asseure'ns a dinar en una àrea de picninc a menjar uns entrepans que també vam portar nosaltres, i llavors vam començar la volta pel parc. Hi ha una part a l'aire lliure, amb tot de figures de Dinosaure i rètols que n'expliquen coses, i llavors una part interior que és més com un museu.

També hi ha aquest parc infantil on les coses de jugar també estan ambientades (esquelets de dinosaure, aquesta tortuga gegant, tobogans que són un tronc...)

També hi ha una caseta on hi ha activitats pels nens. Feia tanta calor a fora que ens hi vam estar una bona estona. Van estar fent unes viseres amb siluetes de dinosaure i arbres, llavors les van pintar i vernissar i hi van posar una goma. També hi havia fulls amb dibuixos per pintar i per fer activitats més escolars, i també aquestes peces per a muntar animalons, que és amb el que més van jugar.

Primer es van dedicar a buscar les peces que tocava per a cada bestiola (cames, caps, cues...)

Però després ja van fer totes les barreges que van poder, a veure qui feia l'animal més estrany de tots!!!

Després vam tornar a fora, a passejar per la resta de parc que ens quedava. Aquest dinosaure d'aquí és el "Utahraptor" que diuen que era un dels més ferotges que hi havia.

Aquí hi havia una zona amb sorra, per a que la canalla "excavés" i trobés ossos de dinosaure...

Aquí hi havia uns dinosaures que just naixien...

Sort que alguns trossos eren ombrius, perquè feia molta calor!

Aquesta era una "Maiasaura". Un tipus de dinosaures que surten en un capítol de la Dora! Va fer gràcia veure'ls aquí. Es veu que "Maiasaura" vol dir "Bona Mare", i aquí se la veu, cuidant dels seus fillets...

Aquesta és la part de dins, on hi ha tot d'exposicions amb minerals, gemmes, fòssils, i esquelets de dinosaure. La Lia no va tocar ni un sol cop de peus a terra... sabeu per què? Mireu aquest vídeo:

Això de que aquests dinosaures es moguessin i fessin soroll, no li va agradar gens... Va agafar molta por i va voler anar a coll tota l'estona!

Aquest d'aquí a sota no es movia pas, però ja li podies explicar, ja, que ella estava ben agafada! :)

A la tarda ja van venir a buscar les nenes i ja vam donar per feta "l'aportació personal anual a l'escola". :)

"Open house BBQ" pel casament de la Callie

El divendres 15 de juny vam anar a una barbacoa que feia una noia que treballava a Orbit que s'havia casat.

Se'n va anar a casar a les Barbados i llavors va fer una barbacoa a casa seva per a celebrar-ho amb la família i amics. No es que ens coneguéssim molt, però em va donar una invitació i vam decidir anar-hi i veure com era això d'aquestes festes per aquí...

Tenien tot de taules parades al pati del darrere i hi havia unes taules amb menjar per a que cadascú s'anés servint. Hi havia amanida, pasta, patates rosses, hamburgueses, salsitxes de frankfurt, postres i begudes.

Aquí hi ha la Callie, que portava el vestit de núvia, ancara amb sorra de la platja de les Barbados!

I aquest era el pastís del casament. Fan unes obres d'art precioses, però això no vol dir que sigui igual de bones que de boniques...

I tenia tot de sabatetes de vidre per totes les taules... quina gràcia... era com la sabateta de la Ventafocs!

I aquí ella i el seu home tallaven el pastís.

Va estar bé per veure com fan aquestes coses per aquí...

"Teacher appreciation week" a Lagoon

El dijous 14 de juny el Vito, la Dina i la Lia se'n van anar a Lagoon! És el parc d'atraccions que hi ha a uns 20' de casa, a prop d'Orbit. És molt llaminer, perquè sempre que es va per la I-15 direcció sud (cap a Salt Lake City) es veu allà a la vora, amb la seva sínia, les muntanyes russes i totes les atraccions amb estructures elevades... i sempre demanen per anar-hi...Aquella setmana feien preus especials per a mestres i, aprofitant el descompte, van anar-hi a passar el dia.

El Vito els havia portat aquestes gorres de Washington DC (de quan va anar a fer l'XTerra de Richmond) i anaven ben equipades per a passar un dia intens a sota el sol!

Normalment està atapeït de gent, però el Vito va dir que aquell dia estava prou bé i van poder pujar a molts llocs.

Aquí hi havia la Dina a les famoses cadiretes, que m'encantaven quan era petita (i encara ara!) :)

Hi ha llocs que, per alçada, la Lia encara no pot pujar-hi, com aquestes cadiretes, però ja van mirar d'anar als llocs on podien pujar-hi les dues.

Em sembla que això són uns helicòpters:

Uns hidroavions...

Uns cotxes antics...

Cadiretes pels més menuts... en aquestes sí que hi va poder pujar la Lia (i la Dina també)

Això em sembla que era com un vaixell d'aquells que fan balancí (però pels petits) i la Lia tenia por... per això la Dina l'abraça i la protegeix... És molt tendre, quan veus aquestes situacions on s'estimen i es cuiden tant...

També hi ha un lloc d'aigua, amb tobogans oberts, tancats (de tub), rius amb corrent, piscines... Es van descuidar el banyador de la Dina i en van haver de comprar un (gens barat, evidentment!). El flotador aquest també s'ha de llogar...

Aquí tenim el banyador nou de la Dina... sort que per una altra banda estalviem: el que porta la Lia, em sembla que és de 18 o 24 mesos i encara li va bé!!! :)

Aquesta és l'atracció preferida de la Lia: els "Baby Boats". Es va fer un tip de pujar-hi. La Dina ja és massa gran i no pot, però a la Lia li encanten!!!

I aquí els típics "coches choques", però per a petits. El millor és veure els esforços dels Pares, donant indicacions als seus petits per a fer-los conduir: "Així, apreta el peu, i gira el volant! No, no, al revés, cap allà!..."

Van passar un dia genial i ja esperen el dia 3 d'agost per a tornar-hi! Orbit sempre fa "Lagoon Day" i ofereix tickets als seus treballadors a un preu molt més rebaixat. Aquell dia pleguen a les 12h i van tots cap allà (treballadors i famñilia) amb samarretes de l'empresa.

Les flors d'Orbit

L'any passat, quan vaig començar a treballar a Orbit, a l'hora de dinar me n'anava a fora a dinar en unes taules que hi ha a l'entrada, vora la font. Quan va venir el fred, van treure les taules i vaig començar a anar a dinar a dins a la "break room", que va ser quan vam comançar a fer el "grup de les amanides" :).

Aquest any ja no em podia esperar per a tornar a sortir a fora amb el bon temps... Al final, van posar les taules a fora altra vegada i vaig engrescar els meus companys de "lunch" per a que també sortissin amb mi. La part de l'entrada la posen tan bonica plena de flors de tota mena i de tots colors que cada dia pensava ue havia de dur la càmera i fer fotos.

El dia de Sant Antoni (felicitats avis!) vaig portar la càmera i vaig fer unes quantes fotos:

Goiteu quin bé de Déu de colors i diferent tipus de flors, totes ben atapaïdetes...

I aquesta és la font de l'entrada principal. La Nancy (la de recepció) diu que la va dissenyar l'amo. Tot i que estem just al costat de l'I-15 (l'autopista) i es van sentint els cotxes, només amb el sorollet de l'aigua que va rajant des de dalt la font / cascada i l'entorn tan colorit amb tantes flors, és com si estiguéssim una estona a les muntanyes! :)

També vaig fer un vídeo per a que es pogués veure tot l'entorn sencer. Hi surt el Manny, que deia que la meva amanida feia molt bona pinta...

Tots els que solíem dinar a dins junts, deien que valia la pena sortir a fora, perquè encara que estiguem allà mateix i sigui només per mitja hora, surts de les 4 parets i canvies totalment d'ambient. És com si desconectessis molt més.

Caminada a les cascades d'Ogden

El mateix diumenge que el Vito corria a Richmond, la Dina, la Lia i jo vam anar a fer una caminada a l'"Ogden Waterfall Canyon".

Va anar d'un pèl que ens en tornéssim a casa, perquè quan vam arribar a lloc i vam sortir del cotxe, feia bastanta fresca i, tot i que les vaig abrigar amb "roba d'emergència" que tenia al cotxe, la Lia es va posar tossuda que no volia venir...

Al final, no sé com ho vaig fer, però les vaig encarrilar a les dues i vam començar la caminada. Potser va ser una de les millors que hem fet!

Un dels incentius va ser els pretzels recoberts de iogurt que hi havia a dins la bossa de plàstic... :)

Pel camí vam veure molts cactus com aquest que havien florit. Feien una flor groga molt bonica, i em recordava quan jo era petita i la iaia Teresa ens avisava quan els cactus que teníem a dalt al terrat florien... Anavem a veure'ls de seguida, perquè em sembla que només feien una flor a l'any i no ens la podíem perdre!

Com es pot veure, la "roba d'emergència" que tenia al cotxe no estava molt al dia... La Dina semblava "el Pepito va de curt"... però bé va fer el fet!

Aquí es pot apreciar el ritme frenètic que portàvem... :) Aquest cop no ens vam endur els caçapapallones, però també vam trobar distraccions...

En aquest cas van ser les pedres...

Aquesta excursió és molt bonica: primer vas per un sender més obert, i llavors es torna més frondós i va vorejant el riu que ve de la cascada. Es creua el riu uns quants cops, bé per ponts o per les pedres.

I hi ha moltes roques pel mig del camí i arbres i arrels, que els has d'anar passant com pots.

La Dina i la Lia em van deixar impressionades. Puja bastant dret (són uns 500 m de desnivell), i ho van fer tot com unes reines!

Un cop a dalt, es veu Ogden allà baix, tot ben pla, al peu de la muntanya...

 Tot i que no baixava molta aigua per la cascada, és una vista preciosa.

La cascada fa 61 m d'alçada i es digne de veure.

La Dina va voler anar a sota de tot, gairebé allà on queia l'aigua per a fer-se una foto. La Lia no surt perquè tenia molta por!

Tot baixant vam trobar aquesta papallona tan bonica que es va estar molta estona quieta allà en una roca. Era d'aquelles tan grans, que volen tan majestuoses. Va ser un luxe poder-la observar tanta estona tan d'aprop.

Tot i haver començat malament, va ser la millor caminada d'aquesta temporada, i la Dina i la Lia van estar molt orgulloses del que havien fet.

XTerra de Richmond

El diumenge 10 de juny el Vito va córrer l'XTerra de Richmond, a Virginia, a la costa est, a prop de Washington DC.

Era un circuit a l'estil d'Alabama: planer, per corriols, per gent explosiva, i també feia humitat. Tot i perdre's a la cursa a peu (fan circuits tan bèsties que has d'anar mirant a terra per a no fer-te mal i, a vegades, et pots saltar un senyal i perdre't) el Vito va fer 6è!

No tinc cap foto de la cursa, però aquí n'hi ha una de després de la cursa, recuperant amb unes quantes cerveses!

Se'n van anar a sopar amb el Josiah (el nostre amic de Colorado) i el Yaro (el seu germà) i s'ho van passar millor que mai!

Aquesta foto li va enviar el Josiah, que la va fer en algun aeroport anant cap a casa seva... "Vito's Maket", quina gràcia!!!

Aquest cop el vol de tornada no va tenir cap contratemps i va arribar a l'hora prevista.

L'Aniversari de la Dina amb els amics

El dissabte 9 de juny vam celebrar l'aniversari de la Dina amb els seus amics. Com que era jo sola a casa (el Vito era a Richmond fent un XTerra), no ens vam complicar la vida i vam encarregar la seva festa al My Gym (aquell gimnàs per nens petits on havia anat la Lia abans que jo comencés a treballar). Pots encarregar la festa d'aniversari i no t'has de preocupar de res. Fan fer activitats a la canalla i posen el pastís i les begudes. Tant és si fa sol com si plou, que ells estan bé a dins i no se t'esguerra res.

La Dina es va posar la samarreta de la "Birthday girl" i vam anar cap allà!

La majoria eren nens i nenes de la seva classe, però també vam convidar al Rodri i la Moni, i a la Kenny (la filla de la Mornie). O sigui que hi havia una mica de tot.

Van començar amb un escalfament... (la Lia era la més xica amb diferència, però ho va fer tot molt bé, com una campiona!).

Amb exercicis d'estirament personalitzats per a la noia que feia anys...

Aquí els van separar en 2 equips i havien d'aconseguir tirar tota "la porqueria" que podessin al pati del veí... Quan parava la música havien de parar i el que es quedava amb el pati més net era el que guanyava...

                                   

Aquí van muntar una tirolina i cada nen va fer un viatge... El Cory no es va agafar tan fort com la Dina...

Aquesta és l'entrada especial que van fer per a la Dina abans del pastís. No m'ho esperava i em va emocionar... 

Llavors van fer unes quantes fotos de grup: una fent la mona, una fent els forçuts, una fent cara maca ...

I aquest era el súper pastís. La veritat és que era més bonic que bo...

I aquí li van cantar l'aniversari feliç abans de bufar les espelmes:

Tothom s'ho va passar pipa i jo em vaig estalviar molts mal de caps!


Ah! He penjat el vídeo de l'òpera d ela Dina al you tube i he posat el link a l'entrada de l'òpera, al final de tot:

http://vitoingrid.blogspot.com/2012/06/lopera-de-la-dina-legend-of-dragons-egg.html

L'Aniversari de la Dina a casa

El dia 8 de juny la Dina feia 7 anys!!!!!!!!! i ho volíem celebrar amb el JC i a Chantal, i el Jorge i la Pilala abans que marxessin cap a Espanya de vacances.

Vam dir-los de celebrar-ho el dijous dia 7, però la Pilala ja marxava el divendres i tenia feina a acabar coses, o sigui que vam quedar per a celebrar-ho el dimarts 5 de juny. Al final la Pilala no va poder venir perquè la Pilalita estava una mica encostipada, però ho vam celebrar igualment amb el JC, la Chantal, el Rodri i la Moni.

Havia estat fent molta calor i vam pensar que ens moriríem de calor, a fora, perquè volíem fer una barbacoa... Però aquell dia va fer un fred... Jo havia anat a l'estació a buscar el tren amb bici al matí i a la tarda es va posar a ploure i va fer molt fred! Només amb l'estona de treure el candau em vaig quedar glaçada!!! Per sort, una noia es va oferir a portar-me a casa (a mi i bici) amb el seu cotxe. Uff! em va fer un favor molt gran!!!

Mireu com se'm va quedar de glaçat el dit anular de la mà esquerra... Va estar groc gairebé un parell d'hores... Això em solia passar aquí a Manresa si pasava molt fred, i ara feia molt temps que no em passava... suposo que tant fred de cop i aquella humitat...

I aquí bufant les espelmes del pastís. El Vito va anar a comprar aquest pastís tan divertit mentre jo treballava. Representava com un campament: hi havia una tenda de campanya que feia llum, amb uns arbres i un foc a terra, i una barqueta amb un rem al riu.

Aquestes espelmes tan arrissades les tenia des de feia temps: m'havien fet gràcia i ja les havia comprades esperant el moment per a estrenar-les. Com es pot veure, la Lia no era al seu lloc: estava tota ofesa perquè no era la que havia de bufar les espelmes.

Aquí ja hi tenim la Lia... veieu quina cara d'enfadada...

I el dijous dia 7 al vespre vam fer la celebració en família... El Vito marxava a l'endemà cap a Richmond (Virginia) per a fer un XTerra i era l'últim moment que teníem per a celebrar-ho plegats.

Com ja és habitual, la Lia seguia amb els seus morros per no ser la "birthday girl"...

Li vam regalar un val per a anar al cinema a veure "Mirror Mirror" (la pel·lícula de l'Snow White que ha fet la Júlia Roberts), i un val per una bicicleta (subvencionada en part per la família de Moià).

Al cap d'uns dies va arribar un paquet dels avis de Manresa amb el seu regal per la Dina i per la Lia (pel seu futur aniversari).

Era una mantellina per a portar amb el vestit de catalaneta, amb una agulla en forma de gosset per a aguantar-la tancada i una bosseta de ras negre (igual que el davantal i el cosset) amb la seves inicials brodades, per a portar de conjunt quan anessin vestides de catalanetes.

Els va fer molta il.lusió, especialment a la Dina, perquè ella havia vist que les nenes i noies que anaven vestides de catalanetes, portaven una mantellina, i deia que com era que ella no en tenia ... 

Ara sí que ja tenien tot el conjunt complert!

Amb el pijama no llueix gaire, però amb la roba de catalaneta hi queda molt bé!

Feliços 7 anys, Dina!!!