Fem cookies pel Santa

El mateix dia 24, en tornant de veure les llumetes d'Ogden, vam posar-nos els davantals (bé, les meves ajudants, perquè jo no en tinc) i ens vam posar "mans a la massa"...

A la nit havia de passar el Pare Nadal i bé li havíem de fer unes galetes, oi?

Abans d'anar a veure les llumetes, ja havíem preparat la massa i l'havíem deixat a la nevera (que havia de reposar una estona). Vam enfarinar el marbre per a estirar la massa, vam anar retallant diferents formes amb els motllos nadalencs que ja teníem...

...vam engreixar la plata amb oli de coco i hi vam col.locar les galetes...

...i un cop van sortir del forn, la part més divertida: a decorar-les amb "frosting" i "sprinkles" de color verd i vermell!

Aquí tenim el resultat: unes galetes ben nadalenques!

I li devien agradar, perquè a l'endemà les vam trobar queixalades!

Anem a veure el "Christmas Village" a Odgen

El dia 24 a la tarda vam fer una altra de les activitats sorpresa dels sobres... vam anar a veure el Christmas Village d'Ogden!

Al mateix parc que fan les activitats de l'Xterra al Setembre, el que està al carrer 25, munten tot de casetes decorades de Nadal. Cada caseta és d'una empresa o entitat i hi posen diferents coses relacionades amb Nadal. També posen mils i mils de llumetes als arbres, i munten arcs i altres decoracions tot ben il.luminat.

Aquest dia feia molt fred, i vam fer una visita no gaire llarga perquè et quedaves ben glaçat! La Lia estava pioqueta i s'havia adormit al cotxe, o sigui que la vaig haver de portar a coll tota l'estona i, amb els anoracks, m'anava patinant tota l'estona i vaig acabar rebentada...

Era impressionant veure tantes i tantes llumetes als arbres. Eren arbres ben alts, i les llumetes arribaven fins a la punta de la branca més alta! N'hi havia de tots els colors: blanques, grogues, vermelles, verdes, blaves, carbasses...

És un parc molt gran i, miressis cap on miressis, tot eren llumetes...

En aquesta caseta hi havia tot de ambients en miniatura. Aquest era un exterior amb una pista de gel i gent patinant, cases i arbres a la vora, ... hi havia llumetes i les figuretes s'anaven movent (la gent patinava, el carro corria, ...)

Més arbres amb llumetes! Hi deuen haver dedicat tanta estona... Em sembla, però, que n'hi ha que no les treuen... perquè ens sona haver vist arbres amb bombetes posades (sense encendre) a l'estiu també... I la veritat és que és comprensible!

Això és una altra caseta per dins, que té tot de ninos i joguines, i un arbre de Nadal (aquesta està una mica carregadeta, eh?)

Aquí es veu un parell de casetes (allà al darrere) i un "Nutcracker" (trencanous) aquí al davant.

I en aquesta pot ser que hi hagi una part del taller del Santa Claus, perquè sembla que estiguin embolicant els regals (n'hi havia un altre on es veia la "zona de producció", amb tot d'elfs fabricant tota mena de regals).

Amb tant ambient de Nadal ja estàvem preparats per a la resta d'activitats nadalenques!



Children's Museum -SLC-

El dia 22 de desembre, el Vito, la Dina i la Lia ja feien festa i jo encara treballava, o sigui que se'n van anar ells tots sols a fer una de les activitats dels sobres.

Aquest dia tocava anar al Children's Museum de Salt Lake City. El Vito tenia uns descomptes i els vaig posar a dins el sobre.

Ve a ser com un Treehouse, però té coses diferents. En general, ens agrada més el Treehouse d'Oden (que bé, per què el tenim més aprop!).

El que m'agrada molt d'aquest de SLC és aquesta zona amb aigua. Hi ha tot un circuit d'aigua que comença més amunt i va baixant per canals o tubs, fent cascades... i llavors hi ha tot de coses per a que la canalla jugui: els típics aneguets de banyera, unes pilotetes amb forats, galledetes, ...

També hi ha aquesta bomba d'aigua, sínies, llocs on pots desviar l'aigua cap a un canal o altre... Hi ha ha uns davantals plastificats per a que la canalla no es mulli, i també aquelles màquines d'eixugar les mans, pels que ja s'han mullat!

També van poder "pujar a cavall"...

Anar a la cooperativa a comprar verdures i altres aliments...

Al pis de dalt, hi ha una zona amb parets metàl.liques i diferents tipus d'imans per a jugar. A mi m'encanten uns que són com engranatges, i poses unes peces al costat de les altres, de manera que s'engranin, i pots fer girar la primera roda dentada i giren totes les altres que hi ha engranades.

I això jo no li havia vist mai, aquí, no sé si és nou o que senzillament no ho havíem vist: tot de cargoles de mar, per a que poder escoltar el "soroll de les ones"...

A la Dina això li recorda a Manresa, perquè a vegades en troba una de minúscula i se la posa a l'orella pensant que sentirà el soroll del mar, i jo sempre li dic que aquesta és massa petita, però que la Iaia Amàlia en té de molt grans a casa i aquelles sí que "sonen bé".

La Lia sembla que parli per telèfon... potser amb l'Ariel (la sireneta de Disney)? :)

Va ser una bona manera de començar les festes!

"Christmas Breakfast" a Orbit

El dia 21 de desembre vam fer l'esmorzar de Nadal a Orbit. És una tradició de cada any on els "Executive" (els directius de l'empresa) preparen l'esmorzar per a tots els treballadors. Organitzen horaris i cada departament o secció va per torns a buscar l'esmorzar.

Paren els fogons en una àrea de Producció i anem passant tots a omplir els plats.

Aquests són una part del meu departament (Sales Support). Començant per l'esquerra: el Sam, la Laurel, la Joan (la nostra directora), la Lori, la Joy -al darrere-, la Julie -amb el davantal-, la Melanie, jo i l'Aja.

L'esmorzar, tipus americà total, consistia en "pancakes" (aquesta mena de crêpes gruixuts), ous remenats, bacon, "hashbrowns" (patates ratllades amb alguna altra cosa fregides) i unes salsitxetes.

Aquí es pot veure al jefe gros, el KC (un dels fills del fundador), amb jersei gris i davantal negre, ben enfeinat girant "pancakes"...

Llavors ens en vam anar al menjador a seure i esmorzar plegats i, cap a treballar altra vegada!!!

Va ser divertit!

Ens preparem per Nadal...

No recordo si va ser a principis de desembre, la Dina va escriure una carta al Santa Claus, per a fer-li saber el que els agradaria, a ella i a la Lia, per Nadal.

Al cap de poc, ens va arribar una carta del North Pole! Era del Santa Claus, per la Dina i la Lia, i els explicava que tenia moltes ganes de baixar cap a Utah per a repartir regals, i que creia que s'havien portat molt bé i potser tindria una cosa especial per a elles...

De mentres, no perdíem oportunitat per a anar atipant al Tió. El seu menú era bàsicament cors de pomes, peles de moniato, les puntes dels carbassons, closques d'ou, ...

Sembla que li agrada, oi? Bé se'l veu content...

Quan s'acosta Nadal, aquí és molt típic fer "Advent Calendars". La Mare d'una amiga de la Dina també té un blog i el vaig seguint. La veritat és que té molt bones idees, pel que fa a activitats i maneres de celebrar les festes, i a vegades em copio alguna cosa... :) En aquest cas, vaig veure que havien preparat tot de bosses de papers decorades de Nadal i amb el número de dia, començant des de l'1 de desembre fins al dia de Nadal. I a dins de cada bosseta hi havia posat una nota amb alguna activitat per a fer, o algun detallet, o algun lloc especial per a anar.

Em va agradar molt la idea perquè, a vegades, valoren molt més una vivència o estones passades plegats que un pilot de regals.

O sigui que vaig decidir copiar-m'ho... Vaig anar fent una llista d'activitats que vaig pensar que els agradarien i el dia 15 de desembre (una mica tard, ja ho sé...) vaig posar-los a treballar. Jo havia escrit uns números molt grans a fora un sobre i ells els havien de decorar. A dintre és on havia de posar la targeteta amb la proposta. La Lia aviat se'n va cansar i el Vito va agafar el relleu...

Aquí el resultat...

Vaig fer sobres pels dies des del 16 de desembre fins el 5 de gener i els vaig enganxar amb silicona a la paret de la cuina-menjador. Cada dia n'arrencàvem un i llegíem l'activitat que tocava.

La veritat és que va estar molt bé i ens va agradar fer-ho. Cada dia teníem una petita sorpresa, i tots aquests dies, la il.lusió de pensar...qué deurem fer demà?...

Una de les activitats va ser fer figuretes de Nadal amb pasta.

Un company de la feina (el Quin) n'havia fet unes un any i me les va ensenyar. Em van agradar tant que vaig decidir provar-ho a casa. Aquestes que aguanta la Lia són les del company, ja fetes, que me les va donar de model.

Si clickeu a la foto i la feu més gran veureu que el cos és un macarró, les ales són un llaç, els braços són uns fideus d'aquests gruixuts que estan corbats, el cap és una perla de fusta de fer collarets o braçalets, que té un forat per a passar-hi el cordill per a penjar, i l'espelma és una xinxeta.

Tot això s'enganxa amb silicona (aquí venen uns pistoletes de silicona petitones, per a fer manualitats, que valen uns $3 i es carreguen amb uns tubets de silicona que venen en bosses, també molt barats). Aquesta pistola la fem servir per tot!

Un cop enganxats i sec (s'asseca en segons) ja es poden pintar. Vam comprar uns sprays que pinten daurat i platejat i, amb una caixa i cordill, vaig improvisar un bastidor per a col.locar-hi els angelets i poder-los pintar en sèrie sense tocar-los. Vam anar a fora perquè estigués tot ventilat i vam fer l'espraiada per davant i per darrera.

Ara he millorat el bastidor de manera que per a pintar l'altra banda no hagi de despenjar els angelets i tornar-los a penjar. És bàsicament un marc i té una tapa lateral que es posa a un costat o altre de la caixa, depèn de per on estiguis espraiant.

Ara estem en fase de posar el cordillet, que encara no havia tingut temps d'anar a comprar-lo...

El volcà de Midway

Un cop vam baixar del tren (el "North Pole Expres"), vam anar amb el cotxe cap a Midway, un poble que hi ha a la vora, que la Chantal també ens havia dit que era molt bonic. És un poble a l'estil suís (es veu que els colonitzadors que hi van anar eren suïssos) i que té un volcà petitó, amb aigua a dins on t'hi pots banyar.

El volcà és aquesta muntanyeta de darrere meu...

En una vora hi ha aquesta entradeta i, després de seguir un túnel amb un caminet molt estretet i fosc, arribes al cràter.

Aquí s'estava molt calentó i hi havia tot de gent fent submarinisme, i d'altres només relaxant-se en unes banyeretes que hi havia a la vora. L'aigua estava ben calentona...

A dalt de tot, just al mig, hi havia aquesta obertura per la qual podies veure el cel.

Quan vam sortir, van fer la volta al volcà i vam veure que hi havia unes escales ue pujaven a dalt de tot. O sigui que vam pujar les escales...

Aquí a dalt podies veure el forat que donava a dins a l'aigua.

Des de dalt, vam veure que allà al fons tenien aquestes muntanyetes de gel i vam baixar a treure-hi el nas...

Tenien una manguera posada cap enlaire que anava espraiant aigua que s'anava quedant glaçada. Suposem que estaven construint uns blocs de gel ben grans per a després poder fer alguna figura tallada en gel. Tenia un color blau-blanc preciós.

Quan ja anàvem cap al cotxe, vam veure aquests cavall aquí en aquest tancat, que estiraven el coll per a intentar arribar a l'herba més verdeta... i, evidentment, els vam anar a ajudar... Ens vam fer un tip d'arrencar herba i donar-los-la. I com els agradava!!!

Ni la Dina ni li Lia no tenien por. No se'n cansaven pas. Amb aquesta mà tant petita, a la Lia semblava que se li menjaven cada vegada, però no es queixava pas!

Al final, feia tant fred que vam haver de marxar, tot i que elles s'haurien quedat allà unes quantes hores més!!!

Va ser una sortida molt xula: entre el tren, aquest volcà i els cavalls vam quedar tots ben satisfets!

Heber Valley Railroad - The North Pole Express

El dia 10 de desembre vam anar amb el cotxe cap a Heber Valley, una mica més amunt de Park City. La Chantal ens havia explicat, ja el primer any, que pels voltants de Nadal, feien el North Pole Express i era molt bonic.

Tenen un tren antic tot decorat de Nadal per dins, amb elfs que et serveixen galetes i xocolata calenta. El tren "se'n va fins al North Pole" i allà puja el Santa Claus i parla amb tots i cada un dels nens i els dóna un regalet.

Aquest any ens vam decidir a comprar els bitllets i van anar ben il.lusionats cap allà.

Es veu que molta part de la bellesa i emoció del tren és el paisatge tot nevat que vas trobant... però aquest any es pot dir que ni l'hem vist, la neu...

Abans de pujar, mentre ens esperàvem que ho tinguessin tot a punt, ens vam fer una foto amb un dels elfs. També hi havia un grup d'estudiants de High School (Institut) que cantaven nadales, mentre ens esperàvem i durant el trajecte.

No vam trobar ni una mica de neu en tot el viatge!!! Mira que havia de ser preciós, tot ben blanc...

La Dina i la Lia estaven ben emocionades i contentes...

Els vagons eren mol espaiosos, per dins, amb un sostre molt alt. Tot era antic. Els bancs es podien posar de manera que tots miressin cap al mateix sentit (tots endavant, per exemple) o podies fer pivotar el respatller sobre el seient i que quedés encarat cap al banc de darrera. Nosaltres no en teníem ni idea, però vam veure algú que ho feia, i els vam posar de manera que quedéssim uns de cara cap als altres.

Al poc d'arrancar, els elfs van venir a servir-nos xocolata calenta i una cookie. Nosaltres, que havíem anat molt justo,s com sempre, havíem anat a un lloc a buscar uns entrepans i ens els havíem acabat al tren. Amb la cookie se'ns va acumular una mica la feina, però la vam fer baixar...

Aquest no sé si era el revisor o el maquinista, però anava vestit molt de l'època i ens va fer gràcia.

Quan vam arribar al North Pole, tampoc hi havia gota de neu... quina llàstima, perquè hauria estat molt més bonic...

Però amb neu o sense, allà hi havia el Pare Nadal! Va entrar triomfant per la porta tot fent sonar els seus cascavells...

La Dina i la Lia  estaven ben emocionades...

A diferència de la primera trobada de la Lia amb el Pare Nadal (tenim una foto on estava aterroritzada) aquest cop estava encantada de tenir-lo allà i li va anar contestant a tot el que li demanava. Fins i tot estava més intimidada i vergonyosa la Dina que la Lia.

Em sembla que els va demanar què demanaven per Nadal i la Dina em sembla que va dir un "puppy" (un gosset). La Lia no ho recordo...

Aquí li va demanar quants anys tenia...

I aquí van fer un "high five"!

Aquest cascavell és el regal que els va efr el Pare Nadal. Si heu vist la pel.lícula "The North Pole Express" (tracta d'un nen que fa un viatge fantàstic en un tren tot especial, amb personatges mig màgics), el Pare Nadal regala un cascavell al nen. I és un cascavell màgic, que només sona a les orelles del nen (l'altra gent no el pot sentir)...

Aquí, a més a més del cascavell, els van donar una enganxina vermella per a que "es disfressessin" de Rudolph, the red-nosed reindeer (el ren que té el nas vermell i guia el trineu del Santa Claus).

La Lia va estar tot el viatge com si estigues flotant... Això d'haver vist i haver parlat amb el Pare Nadal la va deixar una mica flipant...

Van estar molt maques tot el viatge i els va agradar molt.

La Dina fins i tot es va atrevir a llegir un acudit en veu alta per a tot el vagó!!! No ho hagués pas fet, jo, de vergonya que m'hauria fet, i ella ho va fer ben bé!