El diumenge dia 3 al matí, ens vam llevar amb un cel ben blau. Però feia molt vent i, a mida que s'anava fent l'hora d'anar a buscar el 4x4 que ens portaria a l'Antelope Canyon, el cel s'anava ennuvolant... Quan vam arribar allà, estava tot tapadet...
Aquí era l'entrada. Tot i la gentada que es veu, hi havia més d'un grup amb diferents guies, i allà dins ens podíem anar parant i, com que la majoria de les fotos es feien cap al "sostre", no ens féiem nosa.
Les primeres fotos no van quedar gaire lluïdes, perquè faltava claror i no hi havia cap raig de sol que entrés cap a dins... però al cap d'una estoneta, va començar a il.luminar-se el cel i vam poder veure aquests colors tan preciosos:
Era impressionant veure els tons que agafaven les pedres i la sorra...
Feies una foto ara i una altra al cap de 2 segons i la llum ja havia canviat i et quedava ben diferent.
Aquí era a la sortida, per l'altra banda. Era una caminadeta molt curta i ben planera, assequible per tothom.
Aquí es pot veure tota l'entrada sencera i el cel ben blau:
Evidentment, el que més li va agradar a la Dina va ser la sorra. Mentre tothom mirava enlaire per a veure els colors de les pedres, ella es va passar tota l'estona mirant avall, agafant sorra i jugant a fer muntanyetes i a fer-la caure per entre les mans!!!
En tornant, també vam tenir sort de veure uns quants rajos de sol més:
A part dels colors, et quedaves meravellat de les formes que tenien les parets, de com havien quedat marcades per l'erosió. Realment hi havia trossos que semblaven com si fos un tros de roba de seda, de tan suaus que es veien les formes...
Aquesta és la mà de la Dina impresa a la sorra. Era tan i tan fineta...!!!
Li va agradar tant la sorra, que en va agafar un grapat i la va portar a la mà tot el camí de tornada amb el 4x4. Llavors la vam posar en una bosseta, i ara la tirarem al sorral que hi ha al pati del darrere. :)
