Això és una història molt llarga que té a veure amb els visats...
El Vito va venir aquí a Utah amb un visat J1, que és com un visat d'intercanvi i dura 3 anys. La Dina, la Lia i jo teníem un J2 i estàvem com a dependents d'ell. El J2 per si sol no et permet treballar, però tens l'opció de demanar un permís de treball i, si te´l concedeixen, ja estàs autoritzat a treballar, que és el que vaig fer jo. Aquests J1 i J2 que tenim ens caduquen el 30 de Juny d'aquest any i, per a poder seguir estant aquí (volem estar-hi un temps més) necessitem un nou visat. L'únic visat que ens permet estar aquí amb opció a treballar és l'H1B. Aquest visat l'ha de demanar l'empresa, que és qui t'esponsoritza i està destinat a persones que tinguin una titulació universitària i que treballin en una posició que requereixi aquesta titulació. Al Vito l'escola li va demanar si es volia quedar més temps, perquè volien que continués allà, i li van començar a fer aquest visat. Jo, per la meva part, a mig Novembre, vaig explicar a l'empresa que el J2 se m'acabaria al Juny i que, tal i com ja havia explicat al Director de RRHH quan em van contractar, per a poder seguir treballant necessitava un H1B. En una reunió que havíem fet amb l'advocat que porta els papers del Vito per l'escola, em va dir que necessitava presentar la "job description" i que aquesta havia de tenir la meva titulació universitària com a requeriment pel meu lloc de treball. Ho vaig explicar a la Joan, la Directora de "Sales Support" i vaig demanar a veure si podien afegir això com a requeriment pel meu lloc de treball. Va dir que ja s'ho miraria amb el Director de RRHH, que ja tenia experiència amb d'altres H1B i que ja em dirien alguna cosa.
Al cap d'uns dies, em va dir que això no ho podien fer, perquè hi havia d'altra gent al Departament que tenia la mateixa posició que jo i que no tenia la mateixa titulació i, per tant, no podien canviar-ho. Va dir que l'empresa no hi podia fer res per aquesta via, i que investigués a veure si hi havia una altra sortida... Em vaig quedar ben moixa... jo em pensava que seria tan fàcil... Jo anava rumiant altres maneres, vaig escriure emails a l'advocat del Vito consultant-los les meves idees, però no contestaven... Al final va arribar Nadal i, al Gener, sense encara haver aconseguit que l'advocat em contestés, la Joan em va dir que la Companyia volia reestructurar el Dept.de Qualitat i que es crearia una nova posició d'Enginyer de Qualitat. Va dir que de seguida havia pensat amb mi i que m'havia proposat per a la nova posició. El dia 12 de gener em vaig reunir amb el Manager d'IQA ("Incoming Quality Assurance" - Qualitat de Proveïdors-) que em va fer com una entrevista de treball, per a veure si jo encaixava o no. El Kevin (el Manager) em va dir que la Joan només deia que coses bones de mi, i que creien que era un "asset" per l'empresa (una treballadora molt valuosa). Em va demanar sobre la feina que havia fet a Metalbages i em va explicar en què consistiria la nova posició: la pricipal tasca, entre d'altres, seria fer els ICP's (Inspection Quality Plans) que és escriure els processos dels passos a seguir per a fer els tests de control de qualitat de cada producte que ens arriba dels nostres proveïdors. Al final em va dir que farien pública la posició i que acabarien de lligar el tema del canvi de pressupostos i que ja em dirien alguna cosa.
El 24 de gener em van reunir el Kevin, la Joan i la Jeannie (la VP de Qualitat de l'empresa, que està per sobre del Kevin i de la Joan) i em van dir que no havien ni fet pública la posició perquè el Kevin ja tenia clar que em volia a mi per aquesta feina. A més em van dir que amb data efectiva del dia abans, ja estava oficialment en la nova posició! Uf! Jo estava flipant: tots aquests afalacs, tant de cop... ja en una altra posició, tan ràpid...! Em van dir que, de moment, seguiria treballant a Sales Suport, fent alguna cosa de IQA, i que posarien la meva posició de Sales Suport pública. Buscarien una persona per a substituir-me i, quan trobessin algú, jo ja passaria definitivament a IQA.
Aquesta sensació d'estar flotant no va durar gaire... Just a l'endemà vam assabentar-nos que s'havien acabat els visats H1B per aquest any fiscal... Cada any, als EEUU, hi ha un cert nombre de visats H1B disponibles (entre 50.000 i 60.000). Els que eren vàlids per l'any fiscal 2012, per exemple, van sortir disponibles l'Abril del 2011 i eren efectius a partir de l'octubre 2011 que és quan comença l'any fiscal. La intenció dels advocats de l'escola del Vito era anar control.lant que encara en quedessin i aplicar pel visat al març del 2012, de manera que al juliol (un cop ens hagués caducat el nostre J1-J2) ja tinguéssim el nou H1B. Però resulta que no ho devien control.lar gens bé, perquè ja s'havien acabat els visats disponibles pel 2012 al novembre o desembre del 2011... Total, que jo, sincera i honesta com sempre, ho vaig dir a l'empresa, perquè implicava que, en pricipi, no tindríem permís per a treballar durant els mesos de juliol, agost i setembre...
Quan van saber això ja
van arrufar el nas...van dir que potser no canviarien res, doncs, i agafarien una persona de fora... Em va caure el món a sobre, perquè si no anava a la posició nova, volia dir que no podria tenir el visat i que hauria de plegar de treballar i ja no podria tornar-hi... Llavors va sortir l’opció de demanar al "Department of State" dels EEUU que ens allarguessin el visat J1-J2 que tenim ara, amb la qual cosa podríem seguir treballant fins que tinguéssim el nou visat... també vaig veure que havien fet públic el lloc de treball i ja em vaig posar nerviosa... els vaig dir això de la possibilitat d’extensió del visat a l’empresa i em van dir que ja em dirien alguna cosa. Aquell mateix dia el que seria el meu nou jefe, el Kevin, em va dir que tornarien al pla inicial: m’agafarien a mi i, si al final no podia treballar aquests 3 mesos, que ja ens ho faríem com podríem. Que havia estat mirant CV de la gent que havia aplicat, i que es veien molt macos, però que al final, no saps com serà aquella persona, i que en canvi, a mi ja em coneixien i creien que era la persona correcta. Vaig tornar a estar als núvols... fins que vaig demanar a l’advocat quan valia fer el visat i em va dir que hi havia unes “filing fees” que havia de pagar l’empresa per llei i unes “legal fees” (el cost de l’advocat) que ho podia pagar jo ... Quan vaig dir-ho a l’empresa ja vam tornar a anar cap avall... Resumint, per problemes de pressupostos i altres requeriments sobre el sou que un H1B comporta, no em poden fer el visat...
O sigui que al final estic a la nova posició d'Enginyera de Qualitat, però no tindré un visat H1B i, per tant, a partir del 30 de juny ja no podré treballar... L’única esperança que queda ara és la loteria de la Green Card... Cada any hi ha una loteria de 55.000 green cards (per a tenir la residència) i el Vito i jo vam aplicar-hi El dia 1 de Maig se sabrà a qui li ha tocat. Si ens toca, a partir de l’Octubre podré tornar a treballar i llavors això ja és per sempre i no s'ha d'anar renovant... Han aplicat 17 milions de persones, però nosaltres tenim dos números i bé li ha de tocar a algú, oi? Jo vull pensar en positiu...
Total, que el divendres 16 de març van fer un "pot luck" a Sales Support per a acomiadar-me perquè ja començava a IQA. Jo els vaig fer un pà amb tomàquet i pernil per a esmorzar i, com es pot veure, va tenir molt èxit...
En honor meu, el "pot luck" d'aquell dia va ser a base d'amanides! :) Va estar molt i molt bé.
I aquella mateixa tarda ja vaig començar a portar les coses cap a la meva "oficina", que és a l'altra punta de l'edifici 1, allà on tenen la recepció de la matèria prima. També tinc una taula a mitges amb una altra noia que fa una mica d'entrada de dades a l'edifici 3, on fan les inspeccions del productes acabats que arriben dels proveïdors. Ara ja fa un mes que estic al 100% a IQA i m'agrada molt. El que trobo més a faltar és les 2 pantalles planes que tenia a Sales Support... aquí a la meva oficina només tinc una pantalla i no és ni plana! És una d'aquelles pantalles velles amb el cul tan gran... Com es nota, a l'hora de treballar... no és pas tan eficient ni de bon tros... però el Kevin diu que no tenen pressupost per a comprar-ne una de nova per mi... En fi, no es pot tenir tot...
Amb tots aquests daltabaixos ho he passat molt, però que molt malament. Ha estat una època molt dolenta, per a mi. He plorat tant que ara ja sóc capaç d'escriure tot això sense vessar ni una llàgrima (tot i que encara me'n queden perquè, de tant en tant, se me n'escapa alguna) però he decidit ser positiva i pensar que tot anirà bé. Tenim clar que ens volem quedar aquí un temps més i trobarem la manera de fer-ho, tant si jo puc treballar com si no. Si no va tot com jo espero, potser és perquè alguna altra cosa millor m'està esperant, i intentaré acceptar-ho tan bé com pugui. A vegades, el que volem i creiem que és millor per nosaltres, no és el que necessitem de veritat... A veure què passa el dia 1 de Maig!
