Aquesta és una altra caminada que vam fer amb uns colors de tardor impressionants...
És una excursió que surt de Layton mateix i arriba a unes cascades, però queden bastant més lluny que les d'Ogden i no hi vam arribar pas.
Normalment l'al·licient és arribar a unes cascades o llac o cim, però la veritat és que amb aquests colors que tenia el paisatge, només el fet d'estar una estona per aquí ja valia la pena.
Mireu quin contrast de les fulles ja grogues/vermelles amb l'herba encara verda del terra...
Era tot de postal...
Aquí no teníem papallones per a caçar, però només amb les fulles seques, la Dina i la Lia ja s'ho van passar bé.
Més contrastos...
Quina vermellor, aquí!
La natura no deixa de meravellar-nos...
Amb tan bon material us podríeu dedicar a fer fotos per a concursos! Hi ha fulles que tenen un to rosat que a mi em sembla que per aquí a Catalunya no es troba!
ResponEliminaMira, precisament em vaig quedar parada, perquè els amics de Colorado també deien que era tan bonic aquí la tardor. Jo pensava que ells, que viuen el mig de la muntanya, també devien tenir una tardor preciosa, però em van dir que allà tot són pollancres i passen del verd al groc, sense totes aquestes tonalitats carbassoses-roses-vermelloses... Realment va ser una tardor preciosa. Dieun que depèn de les pluges que ha fet i quan les ha fet... Aquest any no ha estat tant així.
ResponElimina