Avui al matí, mentre arreglava a la Dina per a anar al col.le, la Lia ja devia fer de les seves i, no sé com, s'ha fumut de cap. En principi era a terra, però com que no és que sigui quietona, potser s'ha enfilat al llit i ha caigut... El cas és que ha plorat molt molt. Tenia son i li estan sortint els queixals, però no plorava per això... No sabia què tenia i hem anat cap a col.le. En tornar a casa, quan s'arrepenjava amb el braç dret somicava i se'l tocava, i si jo l'agafava, sense adornar-me'n, del braç dret, també es queixava i se'l tocava... Li he estat mirant però no es veia res. El podia moure de totes maneres, però si li anava tocant per tot arreu, es queixava de més amunt del canell... Total, que l'he portada al metge i s'ho han mirat. Com que tampoc no han sabut el què, li han fet radiografies (déu n'hi dó el que ens ha costat que posés el braç on calia) i han vist que tenia el cap del radi trencat...
Pobreta, no es queixava perquè sí, no! M'han demanat de quin color volia el guix i hem triat el "purple", que així li agradaria a la Dina... L'han enguixat enganxada al pit, que ja no podia més i s'ha adormit i tot! i apa! cap a buscar a la Dina a col.le. El primer que ha dit quan li he explicat que s'havia trencat el braç ha estat: "Jo no vull que s'hagi trencat el braç..." amb una carona de pena... Ni lila ni punyetes! Ni l'ha vist, el color del guix!!! L'ha estat cuidant molt tota la tarda. Hem de tornar al metge d'aquí a 2 setmanes, a veure si està tot bé, i potser haurà de portar el guix 4 o 6 setmanes...
