Dinar de Sant Esteve

26 de Desembre del 2012

No només ho sembla, no... des que vam arribar aquí només fèiem que dinars i sopars!!!

Aquest de Sant Esteve el vam fer a casa els Pares i llavors ja vam fer una pausa... Només érem 3 dels 4 germans, però tot i així també calia una taula ben gran!

I a la Dina i la Lia les vam posar en una taula a part amb la Duna i l'Ona:

Mmmmmm... pernil salat del bo... Això a Utah no abunda... :)

L'Aniol aquí ja tenia gairebé 3 anys i mig i just l'acabàvem de conèixer en persona! Com que va néixer quan feia un mes que havíem marxat i encara no havíem pogut tornar cap vegada...

Aquí la taula gran... Alguna cosa interessant devien estar explicant, perquè tothom està molt concentrat...

A l'endemà el Vito i jo vam marxar cap a Madrid a fer el canvi d'estatus del nostre visat. Al Vito li havien aprovat el visat a l'estiu, però no el teníem estampat al passaport encara, perquè per això has de sortir del país i anar a una Ambaixada dels EEUU (de fora dels EEUU), fer una entrevista, i esperar que et retornin el passaport amb el nou visat estampat. Ell ara tenia el visat H1B i la Dina, la Lia i jo l'H4 com a dependents d'ell. Amb aquest visat H4, podem estar legalment al país, però no se'ns autoritza a treballar. Em sembla que és l'únic visat amb aquestes característiques i, realment, ningú li troba el sentit... si no treballo bé ja no em voldran pas enlloc, però si una empresa em vol, per què he d'estar obligada a deixar la feina??? El President Obama vol canviar la llei d'immigració i un dels canvis és aquest: donar autorització per a treballar a la gent que tingui un visat H4. El problema és que la reforma que volen fer inclou molts altres punts que són més problemàtics -com donar la ciutadania a molts dels immigrants il.legals que hi ha ara als EEUU- i no es posen d'acord i no s'aprova... Sembla que deien que l'Obama faria servir els poders executius per a aprovar algunes parts de la reforma i l'últim que es deia era que es donaria autorització per a treballar als H4 que ja haguessin començat el procés per a aconseguir la residència permanent... Ja es veurà... Totes aquestes coses van molt lentes i són molt complicades...

El cas és que tant a Madrid com aquí a Manresa, com anant de l'aeroport cap a casa, ens va sobtar els carrers tant "petits", estrets, plens de cotxes, sense lloc per a aparcar... tothom conduint molt agressiu... en aquest aspecte, aquí on som a Utah, és tot molt diferent. L'espai els sobra i ja ho fan tot gran: carrers amples amb 3 o 5 carrils, aparcaments a tot arreu (mai te n'has de tornar a casa perquè no has pogut aparcar -com ens havia passat aquí a Manresa-), la gent , en general, condueix molt més tranquil.la i respectuosa. Sempre et pots trobar el que trenca l'excepció, però en general es va molt més relaxat en aquest sentit.