L'XTerra d'Ogden

El divendres a la tarda vam anar cap a Ogden, que ja tenien muntades les paradetes de l'XTerra i feien activitats pels nens.

La Dina va participar en una cursa de bicicletes, on també va córrer l'Andrea (de València) i el Sully i el Porter (els fills de l'Ingrid i el Josiah -els nostres amics de Colorado-):

Aquí, amb la medalla que van donar a tots els participants (el Porter és el rosset que va amb la samarreta vermella i blanca):

Després hi havia una cursa a peu. Aquí vam córrer totes! La Dina i la Lia amb dorsal i jo d'assistència de la Lia. Sort que ja estava recuperada del tot de la Marató! El diumenge o el dilluns no ho hagués pogut pas fer...

També ens vam trobar amb la Jamie Withmore, que va tenir bessons (el Christian i el Ryder). Al matí va anar al col.le del Vito, a fer una xerrada per totes les classes de 5è:

La Lia es va fer amiga d'una estatueta del Parc...

Una abraçada a l'hora de marxar...

El dissabte al matí vam pujar a Snowbasin, que és on es feia el triatló. Vam estar animant als corredors i, de mentres, el Vito va anar a córrer una estona. El Josiah va quedar 3r.

Després vam anar a sopar amb l'Ingrid i els seus fills, mentre el Josiah es trobava amb els seus sponsors. El Porter té 5 anys acabats de fer i el Sully en té 6 fets del març.

Aquí les 2 Íngrids i la Lia camuflada...

L'Ingrid i el Vito, i la Larsen, de 4 mesos adormideta:

La canalla s'ho va passar bomba jugant i corrent pel carrer, que estava tallat als cotxes, perquè feien el "Harvest Moon Festival". Mirarem de quedar un altre cop, de cara a la primavera, potser a Moab, que és a mig camí.

See you!

The Top of Utah Marathon

I finalment arriba el gran dia...

El dissabte 18 de setembre, a les 4h20' de la matinada, em vaig llevar sense fer soroll per a no despertar la Dina i la Lia. Em vaig vestir per córrer i vaig agafar les coses que havia deixat preparades el dia abans. Vaig anar cap a la recepció de l'hotel, que aquell dia obria l'esmorzar a les 4h per a que els corredors poguessin esmorzar, i vaig esperar a que arribés un dels autobusos escolars que duia els corredors des de tots els hotels de la ciutat cap al parc des d'on sortien els altres autobusos escolars que ens portarien a la sortida.

Només de baixar del primer bus per a pujar al segon, em vaig fer un tip de tremolar de fred. La temperatura prevista a Logan era de 6ºC i devia ser la real en aquell moment...

Un cop a dalt del Canyó, al punt de sortida, encara vaig tremolar més! Duia 2 jerseiets i un cangur, però no podia deixar de tremolar. Quin fred! I havia d'estar allà aguantant per fer la cua per anar al WC! Sort que l'organització havia posat una mena de tendes de campanya amb calefacció a dins i allà em vaig refer... oh, que bé s'hi estava...!

Uns dies abans de la cursa m'havia començat a fer mal la banda il.liotibial de les dues cames (fins i tot pensava que no podria córrer), però amb els tractaments anti-inflamatoris del Dr.Vito i una mica de descans, el dia de la cursa ja no me'n sentia. De totes maneres, m'havia anat a fer un "taping" i abans de sortir em vaig posar unes tires per sobre el genoll que també deien que ajudaven.

A les 7h del matí donaven la sortida i 2.400 corredors van començar a baixar pel canyó. Vaig agafar un ritme alegre, però que em feia trobar còmoda. A la milla 13,1 (mitja marató) vaig passar amb 1h35', que era a ritme de fer 3h10', però cap a la milla 18-19 vaig començar a agafar un garrot de cames tan bèstia que semblava que les meves cames eren dos rocs pesadíssims. No sé ni com corria, gairebé no podia moure-les... Em va començar a passar gent, però jo no podia apretar... A la milla 24 (2,2 milles abans d'acabar) vaig treure'm les tires de sobre el genoll i va semblar que se m'afluixaven una mica les cames. Penso que aquelles tires em van oprimir massa les cames i em van fer agarrotar, potser me les hauria d'haver tret abans... El cas és que vaig poder apretar una mica més fins a l'arribada. Ja a la recta final, vaig veure el crono que marcava 3h20' i vaig apretar les dents per a que no saltés a 3h21'! Al final vaig fer 3h20'34".

Per fer 6 anys que no entrenava i haver començat al Juny a preparar-la, penso que està molt bé el resultat, i estic molt contenta d'haver-la pogut fer i acabar!

Vaig quedar 8ª del meu grup d'edat, 24ª de les dones, i 132ª de la general.

Aquí em vaig estar asseguda una bona estona, amb una aigua gelada (prou neta, encara que aquí no ho sembli) per a desinflamar una mica les cames.

La Dina va estar entretingudíssima jugant a fer preses amb tot el que trobava: pedres, troncs, molsa, fang, vasos de plàstic...

Una companya de l'escola del Vito, que també havia de córrer però no va poder per lesió, ens va fer aquesta foto.

Gràcies Dina i Lia per deixar-me deixar-vos les estones dels entrenaments, i gràcies Vito per cuidar-les mentre jo no hi era i, sobretot, per fer-me aquests entrenaments tan ben fets i per cuidar-me ara al final, quan em pensava que no podria córrer. GRÀCIES A TOTHOM PELS ÀNIMS TAMBÉ!

School Carnival

Un altre "carnival"!

Aquest va ser el de l'escola de la Dina i l'organitzava l'associació de Pares per a recaptar fons.

Ja l'havien aplaçat per pluja la setmana anterior i, al final, el dimarts 14 que era el dia que el tornaven a fer també va ploure al migdia. Per sort, a la tarda ja no plovia i va anar-hi molta gent.

Hi havia inflables, jocs de punteria, paradetes amb menjar, ...

Mentre jo corria (sempre fent relleus! :)), el Vito va agafar les dues baldufes i se n'hi va anar. Quan vaig arribar, els vaig enganxar menjant-se un tros de pizza! Aquí la Lia reclamava la seva part!

Abans de marxar, una última pujada i baixada per l'inflable amb una companya de la classe:

Whee! ("Iuju"!)

Neighborhood Carnival

El dissabte 11 de setembre, dia en que tant Catalunya com els EEUU tenien coses per celebrar, vam anar a treure el cap al "Carnival" del veïnat. Ens havien deixat un paper a casa on anunciaven que el veïnat muntaria tot d'activitats per la canalla en un "cul-de-sac" de vora a casa.

Mentre el Vito se'n va anar a fer un vol amb bici, la Dina, la Lia i jo vam anar cap allà. Vam portar un "pot-luck item" (és qualsevol cosa de menjar per a compartir amb la gent d'allà) i vam anar directes a la taula del "face-painting".

Tant la Dina com la Lia es van voler fer una papallona. Aquí hi ha l'obra d'art:

Després van estar saltant molta estona a les "bouncing houses" (els inflables, clar i català). La Dina a dins, com una boja, i la Lia a la rampeta de l'entrada de fora, més prudent, agafada a la Mare...

La Dina es va trobar nens de l'escola i s'ho va passar pipa. A mi també em va agradar conèixer Mares de l'escola i saber on vivien.

Tot això era gratis i, com que també hi havia el nostre veí, li vaig demanar que qui ho pagava. Em va explicar que això ho munta l'església mormona (els del LDS -Latter Day Saints-) i que el millor és que ho fan per a fer passar una bona estona a la gent. I, de fet, sí que vaig veure un parell de xicots que devien estar "de missió", però no vaig veure que volguessin "repescar" a ningú... Fins i tot ens van presentar el Bishop de la parròquia (el bisbe) i no ens va venir pas a predicar res... :)

Total, que vam passar una bona estona i vam poder conèixer gent molt agradable del veïnat.

La collita del jardí

Al jardí de darrera (al "backyard") hi tenim un hortet i uns quants arbres fruiters. Abans que s'ho mengessin els ocells i vingués el fred de cop (aquí a Utah els canvis de temps són molt de cop), vam decidir anar a collir 4 coses.

Mentrestant, la Dina i la Lia anaven jugant amb la pilota:

Corre Lia, que t'atrapa!

L'hortet és al davant d'aquesta caseta de color granat, que és per les eines. Els arbres fruiters són de la caseta cap a l'esquerra, tots en fila:

La Dina i la Lia, amb 2 pomes acabades de collir:

El Vito, que és el jardiner oficial, collint un préssec:

Un dels 2 pomers, amb una libèl.lula en una fulla:

El presseguer, amb DVD's per veure si espantem els ocells golafres:

I també hi ha un perer i 3 cirerers! A veure si l'any que ve, podem plantar alguna cosa a l'hort, que aquest any ja havíem fet tard...

Anem a Logan a veure el circuit

El dissabte 4 de setembre, vam anar cap a Logan per a fer la tirada. Vam pujar amb cotxe el canyó que es baixa fent la Marató i, un cop allà, jo vaig començar a córrer i el Vito, la Dina i la Lia van anar fent paradetes estratègiques per anar-me avituallant.

Tot i que la cursa té un desnivell mig del 0,8%, no ho semblava pas, perquè feia un vent molt fort en contra.

Després de 2h30', la Dina i la Lia ja tenien ganes de jugar, i aquesta foto és el resultat d'enfilar-se a sobre el Vito just quan disparava:

Vaig tan endarrerida amb el bloc que la marató va ser fa 2 dies, i jo encara estic fent l'entrada de 15 dies abans!

Els Sants de la Dina i la Lia

I el 4 de setembre, Santa Dina i Santa Lia...

Els vam regalar una "Polly" a cada una, amb vestidets per poder treure i posar. Els va encantar i s'hi entretenen moltíssim!

Gràcies a la família per tots els regalets que hem anat rebent també!

És el meu Sant!

El dia 2 de setembre (Santa Íngrid) el Vito em va sorprendre amb uns regalets.

Em va regalar una flor groga (el color que més m'agrada) i una "gift card" de l'Olive Garden per $25. L'Olive Garden és un restaurant Italià, on es menja molt bé, que hi ha per aquí a la vora.

A l'endemà, un altre regalet: el Vito es va endur la Dina i la Lia al Parc per a que juguessin una estona mentre ell corria, i jo em vaig poder depilar!!!

Gràcies!!!

Aquí és una ruïna, depilar-se. Et poden cobrar $65 o $70 tranquil.lament, només per fer-te les cames! Com trobo a faltar la Fàtima i les depilacion a 3 €... Sort que tinc contactes que m'envien tires depilatòries del Mercadona... :)

La Dina comença el Kindergarten

El Kindergarten és el primer curs que es fa a l'escola "oficial". La majoria d'escoles d'aquí, tenen "half-day" Kindergarten, que vol dir que els nens només fan mig-dia d'escola (les classes no arriben a 3 hores) i o bé fan matí, o bé tarda).

Aquesta escola on va la Dina (Holt Elementary School) té 2 classes de "full-day" i 3 classes de "half-day". I nosaltres ens vam mudar de casa per a estar a la zona escolar d'aquesta escola, esperant que entrés a una classe de "full-day".

La setmana del 9 d'agost vam anar-hi a fer un test per veure a quina classe aniria i ens van dir que, per raons d'idioma, ells creien que havia d'anar a la classe de full-day. Vaig sortir més contenta que un nen amb sabates noves! No podia ser un altre any deixant d'aprofitar oportunitats per a aprendre! Aquest any, a més, pot tenir més estones de joc amb nens, perquè surt 3 cops al pati.

El dia 23 ja va començar l'escola normal pels grans (els petits feien més tests), i el 30 va ser el primer dia de classes normals.

Aquí és el lloc on fan la fila. La Dina va vermella (era el "red day", amb una motxilla -també vermella- d'una marieta):

Mentre no toca el timbre, poden estar jugant al pati, llavors ja fan la fila i vénen les mestres a buscar-los.

Un dia vaig anar a ajudar a l'hora del "lunch" i després ens vam estar una estona al pati. La Dina va presentar la Lia als seus amics i va jugar una mica amb ella. Aquí es veu una "safety" (les persones que vigilen mentre els nens són al pati).

Aquí es veu l'escola, per la part del darrera...

I aquí un tros d'escola amb un tros de pati. L'escola està enganxada amb un Parc i queda un pati enooooooorme!

Molts dies hi anem amb bicicleta i la Dina la deixa lligada al "pàrking" per després en tornant.

La seva mestra és la Mrs. Cawley i la Dina hi va encantada. Ja ha fet molts amics i jo estic molt feliç!!!

Cap de setmana a Bryce Canyon

El cap de setmana del 28 i 29 d'agost vam anar a Bryce Canyon, un Parc Nacional preciós que hi ha cap al sud de Utah, que ens queda a unes 5 hores de casa.

L'Esteve, que havia treballat amb mi a Metalbages des del 2001, hi anava tot fent ruta per l'Oest dels EEUU amb la seva dona, la Núria i una altra parella, el Jordi i la Gemma. Em feia molta il.lusió tornar-lo a veure i vam decidir regalar-nos unes mini-vacancetes de 2 dies per a anar-lo a trobar!

O sigui que el divendres, quan el Vito va plegar de l'escola, vam agafar el cotxe i ... milles fins a Bryce Canyon! Vam arribar que ja era tard i vam anar directes a dormir.

A l'endemà al matí, jo havia de fer una tirada de 3h (la més llarga que he fet), i vaig marxar carregada d'ampolles al cinturó per a fer 45' d'anar i 45' de tornar, per a que el Vito me les tornés a omplir per a tornar a marxar a fer l'altra 1h30' que faltava. Llavors, el Vito, la Dina i la Lia van agafar el cotxe i em van anar a esperar allà on va calcular el Vito que acabaria jo... Hi havia un carril bici que començava a 30' de l'hotel corrent i arribava fins a una zona preciosa del "Red Canyon".

Aquí és on vaig acabar. Tot i que aquest cop només van passar 5' de l'estona que havia de fer, jo ja patia per si els càlculs del Vito també fallaven i no ens trobàvem ... :)

Després d'una bona dutxa, vam anar a dinar i a visitar el "Wildlife Museum" que era allà a la vora. Jo em pensava que hi hauria animals vius, però eren tots dissecats... A part del disgust que va tenir la Dina, ens va encantar tota l'exposició. Hi havia animals de tota mena, molt ben dissecats, amb uns ambients molt ben buscats...

Les escenes, semblava que tenien acció i tot!

La mirada de la lleona impressionava...

Aquestes aranyes eren de la mida de la mà! Eren de sudamèrica. Espero no trobar-me'n mai cap, d'aquestes!

Aquestes papallones brillaven d'una manera excepcional, i eren enormes!

Al final, vam poer anar a donar menjar als animals que hi havia vius (sort!) i la Dina s'ho va passar pipa donant blat de moro als cèrvols, que li feien pessigolles a les mans amb la llengua!

Ja a la tarda, l'Esteve ens va trucar que havien arribat a l'hotel i anaven cap al Parc. Vam anar cap allà a esperar-los i el Vito va aprofitar per a anar a córrer una estona.

Com que faltava poc per la posta del Sol, vam quedar al "Sunset Point"i, al cap d'una estona, ja van aparèixer els turistes.

Vam estar una estoneta xerrant allà, vam fer una caminadeta per un sender del Parc que baixava cap a sota d'una d'aquestes punxes i llavors ens en vam anar a sopar plegats.

Vam passar una estona molt agradable, però que se'ns va fer curta... La vida de turista és molt dura i s'havien de tornar a llevar d'hora a l'endemà, o sigui que vam retirar amb l'excusa de que "les nenes" estaven cansades... :)