"Tons of powder"

Avui he pogut descobrir la millor neu del món! Increïble. Les últimes 24 hores ha estat nevant a tota màquina. Les pistes estaven impecables, amb un tou de neu pols fresca! Sí, pols de veritat, una neu súper, súper lleugera, amb molt poc contingut d'aigua. Com que no pesa, no es compacta i se n'acumula molt gruix. Hem esquiat amb neu fins als genolls i el millor és que pots conduir els esquís per sota sense problema. Vas tota l'estona baixant enfonsat, sense veure els esquís ni els bots que hi ha a sota, tot aixecant polseguera, realment flipant! I jo em pensava que estava fort de cames... Després d'esquiar mig dia, he agafat un garrot de cames tant fort que realment em venia més de gust parar a fer el cigarro, com alguns dels que anaven surfejant, que no pas seguir esquiant.

Com que continuava nevant i feia fred, l'Íngrid, la Dina i la Lia han anat amb tren al museu dels nens a jugar. Acabant d'esquiar les hem passat a recollir amb l'Antonio i hem anat a menjar una paella a casa dels de Madrid. Amb el toc màgic del Vicent (de València), la paella ha quedat boníssima...

La mala notícia del dia és que hem tingut una altra avaria al cotxe. Aquest cop la bomba de l'aigua perdia una mica. El del taller dèia que podia aguantar fins que petés, però li hem dit que la canviï, no sigui que un dia ens deixi tirats vés a saber on. Avui el mecànic ja m'ha rebut rient, tot dient-me: Què has trencat aquest cop?...

He fet una foto amb el mòbil: on són els esquís?

Esquiada familiar

Avui hem pujat a les pistes de Wolf Creek, que estan a uns 35 minuts de casa, per fer una esquiadeta. De moment la Lia s'ho ha mirat des de la barrera, però la Dina ja ha fet unes quantes baixadetes amb ajuda. Per ser el primer dia ens hem estat més estona dins del restaurant que no pas a les pistes, però mica en mica, sense pressa, que aquí tindrem neu assegurada fins a finals d'abril. Ja anirem ampliant les nostres progressions.

Ara està nevant i demà també pinten neu. Al matí m'escaparé a les pistes amb dos amics per intentar esquiar amb el "fresh powder" com diuen aquí, a veure si és veritat el que posa a les matrícules del cotxes de Utah "Greatest snow on earth".

Pujant amb la cinta transportadora.

I per repostar energia l'Íngrid, la Dina i la Lia han fabricat una "ginger bread house".

Etiqueta negre

No voliem deixar passar el Nadal sense brindar, i com millor que amb un bon cava d'importació! Era el més car del supermercat, esperem que surti bo.

Tot voltant per la zona de vins i caves del supermercat, també vam trobar una altra peça de pura raça: un "Sangre de Toro". Aquí el venen amb un toret enganxat. Fixeu-vos en el detall, el toret va enganxat amb una cinta catalana. Un altre detall: han escrit Catalunya en català i al darrera un petit mapa on situen Catalunya.

BON NADAL A TOTHOM!!!

Disneyland California

El divendres passat vam marxar cap a Anaheim (al sud de Los Angeles) per anar a visitar els dos parcs de Disney (Disneyland i California Adventure). Els 1200 km que ens separen els vam repartir en dues jornades, vam fer nit a St George (al sud de Utah, ciutat que acollirà una prova del calendari Ironman del 2010) i el dissabte vam arribar a California.

Vam estar 4 dies als parcs, des del matí fins que se'ns feia fosc. Tot i que hi havia molta gent i les cues per a pujar a les atraccions eren llargues, ha valgut molt la pena l'experiència.

Ahir vam començar el viatge de tornada, també l'hem repartit en dues jornades, fent nit a Las Vegas. El dia que tornem a Manresa i haguem de conduir un cotxe manual i pujar a Montserrat no sabrem com fer-ho. Hem fet 2400 km en total i quasi tots amb el pilot automàtic i tot recte!

Avui hem arribat just a temps per a celebrar la nit de Nadal amb els amics que també s'han quedat aquí.

La Dina ens fa el "Holiday Recital" de ballet

El dimecres al vespre vam anar al North Davis High School (un Institut del costat de l'Aquatic Center) a veure el Recital de Nadal de l'estudi on va a ballet la Dina. Cada grup de ballet feia una representació i anaven amb vestits diferents. A part de gaudir amb la representació de la Dina, també vam poder veure noies gairebé professionals fent unes coreografies que ens van deixar gratament sorpresos.

Aquí teniu el video de la Dina ballant el "Up on the Housetop". Nosaltres ja l'hem vist 30 o 40 vegades, perquè la Lia es torna boja: és veure-ho un cop i, abans de que s'acabi, ja ho demana tota nerviosa i insistent. Llavors es posa a ballar com la que més :)

També hi ha aquesta foto on es veuen les ballarines i la Lia, la "fan" més "fan" :)

La neu ens té ben enfeinats...

Ja fa uns dies que ens va nevant, i la Dina i la Lia aprofiten per "explorar" la neu. La Dina ja la coneixia, però li fa molta gràcia xafar-la i remenar-la. La Lia tot just l'està descobrint...

Com que tant de dia com de nit tenim temperatures per sota 0ºC, ens hem d'espavilar a treure la neu de davant de casa, per a que no se'ns faci una pista de patinatge...

Aquí teniu un video amb una mica de tot: la Lia trepitjant neu, la Dina palejant-la, i el Vito tirant sal... jo era la que donava ordres... :)

Jazz vs Lakers

Ahir vam anar a veure el partit dels Jazz contra els Lakers. Evidentment vam anar a animar a l'equip visitant i donar ànims al Pau Gasol. La veritat és que ahir, ni en Pau ni el seu equip van estar gaire encertats. Durant el primer temps van anar frec a frec amb els Jazz, però a partir del segon temps els locals van anar per davant durant tota la resta del partit. En començar el partit ens vam colar a peu de pista i vam cridar tots junts al Pau mentre estava escalfant. Érem una bona colla i ens vam fer sentir. Es va girar cap allà on erem i ens va saludar.

Al final del partit vam intentar poder parlar amb ell, però va ser impossible. Tenim un amic periodista que treballa per un diari espanyol que el va entrevistar al vestuari, li va dir que si tenia un moment per saludar un grup de fans, però va haver de seguir les instruccions de l'equip i marxar cap a l'autobús. Ens vam haver de conformar veient sortir l'autobús amb els vidres tintats. Aquí teniu algunes fotos que vam poder tirar.

Esmorzar a l'americana per combatre la gran nevada

Diumenge passat vam fer un esmorzar dels d'aquí :)

El xef Vito ens va deleitar amb un plat de bacon cruixent, unes salsitxetes "maple flavored", uns ous ferrats i unes torrades. Mmmmmmmmmm!!! que bo que era. El bacon gairebé no va arribar als plats... La Dina i la Lia anaven picant a la cuina, a mida que anava sortint de la paella i es refredava... era tan torradet...

Després, plens d'energia vam anar a xafar la neu que ens havia caigut a fora a casa. Tot era ben blanc!

Ja tenim tió!

El dissabte passat, que ens va fer una gran nevada, vam anar a una festa d'aniversari d'uns bessons de l'escola de la Dina, en una mena de "parc de pilotes". Just quan arribàvem vam veure que hi havia una mena de "Garden Center" i vam dir: "mirarem d'anar a buscar-hi el tió". Mentre érem a la festa, el Vito se n'hi va anar a treure el cap. Va demanar a veure si tenien un tronc, i li van dir que allà només tenien arbres de Nadal per la gent que se'l volgués endur a casa, però que tenien un pi molt gran, pendent de tallar, i que s'hi volia, n'hi podia fer un tros... El Vito va dir que sí, i ja els tenim agafant el tractor, a sota zero i nevant a tota pastilla, cap a l'altra punta de la finca. El Vito diu que era molt lluny... (potser ho era, o potser se li va fer etern pel ritme del tractor i l'ambient tan advers... :)). Total, que van arribar allà on hi havia el pi, i li van començar a tallar. Com que tenia moltes branques, n'hi van deixar una que fes de pota, i se'n va endur una altra, que la vam haver d'empelmar nosaltres. A casa li vam posar uns ulls, nas i boca, i aquí teniu el resultat!!! És prou eixerit per ser americà, oi? Ara l'estem atipant de valent per a que ens faci una bona cagarada :)

PD: La Lia es posa les mans al cap perquè sonava la cançó del "cargol treu banya" (la tieta Adriana ens va enviar un conte amb cançons catalanes i un CD i el teníem posat a l'ordinador)

Decoracions de Nadal

El dissabte passat vam anar a fer un tomb per veure les decoracions de les cases. Nosaltres vivim en una comunitat on no ens permeten decorar els exteriors. De fet, si en ho permetessin, ens costaria superar a aquesta gent. Per cert si hi ha algun moianès que llegeix el blog, digueu-li al Garròs que es miri les fotos per prendre vistes. Si vol, també li passarem imatges de Las Vegas, que potser són més del seu estil. El Pep del bar Martí encara podem dir que s'hi acosta bastant, ves que no vingui algun americà a copiar-li les idees...

Canviant de tema, aquesta setmana l'hem passat entre neu i fred. De dilluns a dimecres nevant i del dimecres fins a avui amb temperatures fregant els 0ºF, quasibé -17ºC i amb màximes de -4ºC. Això és el que ens espera fins a finals de març...

Aquest dissabte el tenim "Lia díssim". A primera hora esmorzar amb Santa Claus i festa a la piscina, després la Dina ens fa una representació de ballet a la llar de jubiliats, llavors jo agafo el tren i marxo cap a Salt Lake per veure el partit de bàsquet dels Jazz contra els Lakers. Al final no m'ha donat temps de fer la pancarta que digui: Força Pau!!! O potser millor, no fos cas que m'atonyinin per animar a l'equip visitant...

Hem trobat uns bons amics!

En aquest estat és difícil trobar amistats per compartir les nostres afinitats. És l'estat més vermell dels EUA, això significa que són els més conservadors del país, on hi ha més republicans, en altres paraules, on hi ha més fans de l'antic President Bush. On hi ha més gent que creu que estem en perill i que s'ha de lluitar contra el terrorisme i contra tots els virus de la grip porcina. La gran majoria són anti Obama, anti socialització, anti sistema sanitari públic per tothom.... i segur que la majoria formen part de l'associació del rifle! De fet jo tinc nens i nenes a la classe que van a caçar amb els pares i llavors em porten els casquets de les bales per ensenyar-me'ls.... L'altra cosa que ens dificulta la integració és la religió que practiquen la majoria de gent d'aquí. "Benvinguts a la terra dels Mormons". No és que tinguem res en contra d'aquesta religió però nosaltres no compartim les mateixes idees. Com que la religió els prohibeix veure alcohol, ara ja hem descobert la tàctica per crear amistats.... Si algú ens convida a sopar els demanem: -Podem portar una ampolla de vi?

L'altre dia vam trobar una família que ens va respondre: -Oh, sí, ens encanta el vi! I Nosaltres vam respondre: -Doncs quedem! Ja portarem una ampolla de Rioja!

No sé si va ser la influència del vi o què però tot sopant ens va donar la sensació com si ens coneguéssim de tota la vida. La dona és japonesa i el seu marit és americà, nascut a la ciutat de Portland (pels esportistes, coneguda ciutat on va néixer la marca Nike, pels paletes catalans, coneguda marca de ciment), la qüestió és que tenim moltes coses en comú i tenen una filla que s'enten molt bé amb la Dina. Perfect match, got it!

Ja hem trobat on reciclar!!! :)

Quan vam arribar, vam veure que aquí on vivim només hi havia un sol contenidor i que no reciclaven i, molt a contracor, vam començar a llençar-ho tot junt en una sola bossa... Al cap d'un temps, vam veure que, segons a on (principalment a les escoles), hi havia contenidors per paper i cartró. Ja vam començar a separar-ho i a reciclar-ho. Finalment, hem trobat una mena de "deixalleria" (el Landfill) on hi ha uns contenidors per plàstics i envasos, per cartró, i per vidre. Ara ja ho hem organitzat a casa per a separar-ho i, de tant en tant, anem al Landfill a llençar-ho. El problema és que queda bastant lluny... Ja he enviat un e-mail demanant que posin algun contenidor a Clearfield (la ciutat on vivim) per a facilitar el reciclatge al ciutadans... A veure si diuen alguna cosa... Així la Dina seguirà tenint el costum de separar per reciclar, i la Lia ja comença també a iniciar-se... :)

Aniversaris del Novembre

El dia 20 de novembre va fer 10 anys que ens vam casar el Vito i jo!!! Ho vam celebrar amb un cheese cake i la companyia de les nostres creacions-criatures: la Dina i la Lia.

El 27 de novembre faig fer 39 anys!!! Aquest cop les espelmes eren en un Pumpkin Pie.

Com que va coincidir amb Thanksgiving ens en vam anar a passar una nit d'hotel a Park City. Allà hi havia una piscina que era la meitat a dins i la meitat a fora, a l'estil de la de Caldea. Va ser molt xulo, perquè ens hi vam banyar que ja era fosc i la part de la piscina que era a fora era molt calenta i treia fum. La Dina s'ho va passar pipa i la Lia, tot i que tenia por (es devia pensar que cremava, com l'olla quan faig el sopar) també s'ho va passar molt bé voltant per allà la vora.