23 de Desembre del 2012
Després de gairebé 3 anys i mig de marxar, igual que a l'anunci del torró "El Almendro", vam tornar "a casa" per Nadal.
Havíem comprat el bitllet al Juliol, esperant que jo podria seguir treballant i ho podríem anar fent més sovint. També necessitàvem buidar el pis i posar-lo a llogar i teníem ganes de veure la família, sobretot el meu Pare que estava malalt.
Vam marxar amb les maletes mig buides, per a poder tornar ben carregats, perquè el pis s'havia de buidar...
La Dina i la Lia es van portar com unes campiones durant tot el viatge, que no és curt... Vam volar de SLC a JFK, de JFK a AMS i d'AMS a BCN...
Finalment vam arribar el dia 24 a la tarda a l'aeroport de Barcelona on ens esperava un "comitè de benvinguda" de Moià amb la cosina Ona i el cosí Iu, encara a la panxa.
Només arribar a Manresa, ja ens esperava el sopar de Nadal a casa la meva germana Adriana, amb els meus Pares i tots els meus germans i família: 21 en total!
Aquesta era la taula dels 11 cosins:
I aquest devia ser el tió més picat de tots els Nadals!
Amb tants bastons picant-lo, va cagar molt i molt!
Fins i tot va cagar aquests vestits de Nadal per la Duna i l'Ona, iguals que els que tenien la Dina i la Lia!!!
Ei, que se'l van carregar el tió tota aquesta colleta?
ResponEliminaQuins records tan bonics!
Quins records tan bonics! Són festes especials per la canalla, sense ells no serien tan maques!
ResponElimina