31/5/12

Festes d'aniversari


El dia 28 d'abril va ser un "busy day"... La Dina tenia 2 festes d'aniversari... una al matí i una a la tarda!

També volíem anar al "Thanksgiving Point" (més cap al sud, passat Salt Lake City), que feien el "Tulip Festival" (tenien tot de camps amb tulipans de tots els colors i m'havien dit que era molt bonic), però vam deixar-ho de fer -potser l'any que ve- per a que la Dina pogués anar a les festes. Aquest cop ens va demanar per a anar-hi sola, sense nosaltres i sense la Lia perquè, si no, havia d'estar per ella i no podia jugar tant...

O sigui que la vam deixar allà i la vam anar a recollir en acabat. Mireu com la van pintar a la primera festa:



Que bonica que va quedar, oi?

Pinkalicious

Aquest vídeo és de finals d'Abril. Cada dijous, la classe de la Dina va a la biblioteca de l'escola i cada nen tria un llibre per a endur-se a casa. El tenen tota la setmana i, el dijous següent, el tornen i n'agafen un altre.

Aquest conte el va llegir una vegada a la biblioteca i aquí al vídeo era el segon cop que el llegia. Mireu que bé que ho fa! Com es nota el progrés des d'abans de començar el curs!

Com que era molt llarg (durava uns 9 minuts), l'he retallat i només n'he posat un trosset "de mostra"...



Bully Blockers

El dia 18 d'Abril, l'escola de la Dina feia una "Assembly" (com una reunió / assemblea) per a fer un reconeixement als nens que eren "Bully Blockers". "To bully" vol dir intimidar, assetjar, amenaçar... Les mestres de cada classe van demanar als nens que pensessin quins nens de la classe eren "I don't bully", o sigui, que fan just el contrari d'això i en els quals es podria confiar si algú se sentís amenaçat.

 

A nosaltres ens van trucar uns dies abans de l'"asssembly" per a dir-nos que la Dina havia estat escollida pels nens de la seva classe, que es faria aquesta reunió, i que ella no sabia res. Ens van dir que estaria bé que poguéssim anar-hi per a veure-la, que li faria il.lusió. El Vito es va agafar mig dia de festa i es va presentar allà...





Van fer l'acte a la "Cafeteria": el lloc on dinen, que també té un escenari i el fan servir per a fer obres de teatre o actes com aquest.

És una escola de 4 línees i van triar un nen per classe.




Aquí estava ben contenta, amb el seu diploma de "I Don't Bully"...




Vam anar a comprar un marc i ara el té penjat a la paret de l'habitació.





També els van donar aquesta samarreta, per a portar-la els dimarts.





El fet que els seus companys d'escola la triessin com a persona respectuosa i de confiança diu molt d'ella. La veritat és que és molt bona persona i sempre intenta ajudar (encara que a casa li vingui una mica gros... :)).
Enhorabona Dina! Pots estar ben orgullosa de que els teus companys t'apreciïn tant!

25/5/12

XTerra Las Vegas

El 14 d'abril era l'XTerra de Las Vegas, el primer que faria el Vito aquest any. Jo em vaig agafar festa el divendres dia 13 i vam anar a recollir el Vito que era a Provo (més cap al sud) amb l'escola, que havien anat a la BYU (la Universitat de Provo) a fer un Festival d'espanyol ("Españolandia").

Vam arribar a Las Vegas ja apunt per a anar a dormir i, a l'endemà al matí ens vam llevar ben d'hora per a anar al lloc de la cursa.

Feia un dia "de perros": plovent i amb fred... però tots vam fer el valent (els que havien de córrrer, i els que ens estàvem a mirar-ho que, a vegades, encara té més mèrit!).

Just abans de sortir, va parar de ploure i va fer de més bon mirar...

Aquesta foto la vaig fer als dels grups d'edat, que sortien després dels Pro. Oi que sembla tirada des d'un helicòpter? Sortien des de l'aigua, just a sota una arcada que feia el complex on es feia la prova i hi havia una mena de balconets des d'on podies veure el llac.



Aquest és el Vito, sortint de l'aigua.




Els primers anaven molt estirats o sigui que no va sortir amb cap grup.



...entrant als boxes a fer la transició...



... i a punt per a sortir amb la bici!



Aquesta foto és de la pàgina de l'XTerra (nosaltres no el vam poder veure en el circuit de bici, perquè se n'anaven lluny i jo m'havia de quedar amb la Dina i la Lia).



Mentrestant, vam anar a fer una passejadeta pel complex. Tenen aquesta cascada artificial i una platgeta per a que es banyi la gent dels hotels... Anant cap allà vam passar per un lloc on hi havia una esplanadeta, amb matolls al costat i 4 o 5 conillets que, evidentment, s'amagaven quan ens acostàvem.



El Vito arribant a la transició...




I sortint a córrer...



Corrent va recuperar posicions i va arribar 6è.



La Dina i la Lia van estar tota l'estona jugant amb la terra (l'any passat s'ho van passar pipa arreplegant marietes, que n'estava ple, però aquest any no n'hi havia ...)




Aquí el Vito, amb l'equipació del seu equip (el Roosters). El mallot de competir no els havia arribat encara i només tenia la roba d'entrenar.




En tornant, vam parar a Saint George en un parc per a que la Dina i la Lia juguessin una estona i jo pogués anar a córrer per un trail que hi havia a la vora del riu.




Feia un dia molt bonic, amb sol però sense calor i ens va anar molt bé per a poder acabar el viatge una mica descansats...




22/5/12

La Dina a gimnàstica

Els dimecres a la tarda, la Dina va a gimnàstica. Des que va començar amb les nenes petites, ha anat fent progressos, i volia fer una mica de "reportatge" del que feia ara actualment. Això és del dia 11 d'abril.

Primer fan un escalfament i llavors fan estiraments per a fer l'espagat i el frontal, també fan el pont...




Llavors se solen separar en dos grups i unes quantes se'n van a la barra d'equilibris, per exemple, i les altres es queden al terra a fer verticals, o tombarelles, o bé se'n van a les barres paral.leles.

Aquí hi ha una colla de vídeos amb 4 coses que van fer aquell dia:

La lateral normal...



la lateral amb una mà...



les barres paral.leles...




més paral.leles...




La Lia va començar a anar a gimnàstica, però va arribar un moment que sempre deia que no hi volia anar i, o bé ja ni entrava a la seva sala, o bé començava i sortia plorant... o sigui que la vam desapuntar per a no anar pagant en va. Llavors mentre la Dina feia gimnàstica, l'havíem d'entretenir com podíem: jugant amb nines, llegint contes, pintant, menjant, ... Ara al final ja ens va demanar per a tornar-hi i potser ja fa unes 3 setmanes que hi va i està anant prou bé... Pau i que duri!




El Vito s'encarrega d'anar-les a recollir i portar-les a gimnàstica i jo acostumo a baixar a l'estacíó de Layton, vaig caminant fins al gimnàs (o el Vito em recull a mig camí) i llavors pujo corrent mentre elles fan gimnàstica, així puc fer alguna cosa entre setmana.

16/5/12

Un modelet per les Barbies...

Pels que no conegueu aquesta faceta meva, us diré que sempre m'ha agradat cosir, fer mitja, ganxet... No he tingut mai temps de fer-ho, perquè entre treballar, entrenar, fer les coses de casa i ara la Dina i la Lia, la veritat és que no queden hores ni per a dormir, però ara he trobat la meva estoneta...

Quan vaig a l'estació a buscar el tren per a anar a treballar, normalment m'he d'esperar 3 o 4 minuts, doncs jo, aprofitant cada segon com sempre, trec la llana i el ganxet i ... apa, a treballar!

I com que mica en mica s'omple la pica... amb uns quants dies d'esperes (i aprofitant també quan no hi ha wifi al tren), vaig poder fer aquests vestit per les Barbies:





Goiteu que contenta la Barbie amb el seu vestit nou! La pega és que el feia sense tenir una Barbie de model (ja només em faltaria endur-me una nina a la motxilla: entre l'ordinador, el dinar, l'aigua, un jersei per si de cas ...) doncs li costa un mica de passar pel cul (i mira que el fa petit)... però per ser el primer que faig i haver-me'l inventat, doncs trobo que m'ha quedat prou bé. M'agraden molt les faldilles, així acampanades i amb aquesta mena de ondulacions... :)

11/5/12

Fent brots...

Sovint hi posem brots, a les amanides. A Manresa teníem una mena de cosa per a fer-los créixer (em sembla que era com una colla de plates, unes posades a sobre de les altres) i ja n'havíem fet alguna vegada, però molts cops se'ns feien malbé i al final vam deixar-ho de fer...

Aquí, el Vito ho va voler tornar a fer i va comprar un pot de vidre amb un tap que té una xarxeta al damunt, ja fet exprés per a fer créixer brots. Així, hi pots posar aigua i abocar-la i no cau el que hi ha dins.




Va comprar una barreja de llavors per a fer brots i la va provar durant un temps, però també se li feien malbé i va deixar de fer-ho...

Allà a la feina, el Craig, que és un dels que sol dinar amb nosaltres, va començar a portar brots. En comptes de posar-los a l'amanida, ell duia el pot sencer i es menjava els brots directament del pot. Li vaig demanar que m'expliqués ben bé com ho feia ell, per a veure si ho tornàvem a fer a casa i ens sortia millor i, com que vaig veure que no era complicat ni hi havies de deicar molta estona, vaig decidir-me a provar-ho.

Es comença el dia "0" al vespre, posant un dit de llavors al cul del pot.


Llavors s'omple d'aigua i es deixa tota la nit en remull.



Al matí del dia 1, les llavors ja s'han estovat i s'han inflat. Es buida tota l'aigua. S'esclareix un parell de vegades (sense treure el tap) i es deixa tot el dia així.




Aquí hi ha les llavors esclarides el matí del dia 1:



I aquesta és la feina del dia a dia: al matí s'omple el pot d'aigua, es sacseja una mica, i es torna a buidar, assegurant-se de que no queda gairebé aigua per a que no es facin malbé. Així és com estaven el matí del dia 2:


Matí del dia 3:



Matí del dia 4:



Matí del dia 5:




Matí del dia 6:




És curiós veure com van creixent cada dia... primer surt aquella arreleta petitona... i després al final ja es tornen verds i fan una mica de fulla...

Als 5 dies ja es poden començar a menjar i, els que queden, encara van creixent. I són boníssims!!!!!!


6/5/12

Down by the bay

Ja fa temps, la Dina havia après aquesta cançó al col.le i em va agradar molt.

Sempre li deia que la volia gravar per a posar-la al bloc i, al final, vam poder trobar el moment...


Aquí hi ha la lletra:

Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see a goose
kissing a moose
down by the bay?"


Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see a bear
combing his hair
down by the bay?"



Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see a whale
with a polka dot tail
down by the bay?"



Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see a goose
kissing a goose
down by the bay?"



Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see a fly
wearing a tie
down by the bay?"



Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever see llamas
eating their pajamas
down by the bay?"



Down by the bay
where the watermelons grow
back to my home
I dare not go
for if I do
my mother will say:
"Did you ever have a time
where you couldn't find a rhyme
down by the bay?"


La pobra Dina al final no se'n recordava i li va fer vergonya... La veritat, no m'extranya! jo no puc recordar ni 3 estrofes...

"Musketeer girl!"

Per a que veieu amb què ens entretenim... :)

El mateix dia dels ous de Pasqua, no sé ni com va anar ni com va venir... la Lia es va posar la seva màscara de "Musketeer" (hi ha una pel.lícula de la Barbie que és dels 3 mosqueters però amb noies i, en un moment de la pel.lícula, van amb màscares perquè hi ha un ball de màscares) i va començar a fer això que veureu al vídeo... Al Vito se li va ocórrer fer-li un cop al cul i no us imagineu pas com li va agradar... Si no ho van fer 20 cops ho van fer 30!




Reia tant que ens feia riure a tots, i la Dina també s'hi va afegir i llavors ho feien a "duo"...




És ben bé que amb la cosa més "tonta" són més felices que amb qualsevol cosa que puguis comprar amb diners!

De tant en tant encara ens surten amb la "Musketeer girl"!

5/5/12

La màgia de la natura

Després de recollir tots els ous escampats perl pati, em vaig dedicar a admirar la màgia de la natura... Tots els arbres estaven començant a florir i era preciós observar aquelles floretes brotant d'un tronc sec...

Ara no us sé dir si això era un pomer o un cirerer...



Però estic segura que això era un presseguer...




Que bonica és la primavera!!!

I per fi va arribar el dia de Pasqua! El diumenge 8 d'abril era "Easter" i la Dina es va despertar ben d'hora al matí... La Lia tampoc no va tardar gaire...

Jo els havia preparat un detallet: unes orelles de "bunny" (conillet) que són típiques d'aquesta festa, una samarreta de màniga curta de les "Chipettes" (les noies "chipmunk" de la pel.lícula "Alvin") i un cistellet per a que poguessin recollir ous de pasqua si teníem sort i havia passat l'"Easter Bunny"...




Encara era molt d'hora i feia fred, quan a la Dina se li va ocórrer mirar per la finestra... Va veure que hi havia ous escampats per fora la "backyard" (el pati del darrera) i ja vam haver de sortir tots, equipats amb els cistellets, a recollir ous!!!




Em sembla que elles ni se'n van adonar, de que feia fred!!! Estaven enfeinades recorrent tot el pati buscant ous...




Les orelles, evidentment, aviat van fer nosa, i les de la Lia les va acabar portant el Vito...




I l'entreteniment no es va acabar a fora el pati, no... No us sabria dir l'estona que van passar obrint els ous (hi havia "peanut butter eggs" de Reese's a dins), organitzant-los per colors, posant-hi altres coses...





Va ser molt bonic veure-les tan ilusionades!

4/5/12

Picnic a fora a casa...

El mateix dia que va arribar la bici, feia bo i vam decidir anar a fer un picnic al davant de casa... :)




Ja teníem ganes de estar per a fora i vam treure una taula i cadires i ens vam entaular al tros de gespa de davant de casa.



Ens vam menjar la nostra amanida ben feliços com si fóssim al mig de la "campinya"!!!

El Vito té bici nova

El 7 d'abril li va arribar la bici nova al Vito. Havia contactat amb un noi de California, el Matt Haverty, que és electricista, però li agrada fer bicis com a hobby, i que ja li havia deixat una bici el 2004, per a córrer alguns XTerra.

Li va demanar si tenia alguna bici per a deixar-li i el Matt li va dir que sí, qu tenia un quadre d'alumini i que li muntaria per a que pogués competir amb ella.

Aquí tenim la bici, després que el Vito la muntés. És súper lleugera i molt bonica.



Té uns detallets molt macos, com aquest adhesiu tan fi al quadre...



Aquest "Go!!!" animant aquí a la potència...




Aquests frens de disc...




Si amplieu la primera foto, veureu que, amb tota la bona intenció del món, li va posar la bandera d'Espanya a la tija del seient, el seient de color vermell i els manguitos de color vermell i groc, per a que anés tot de conjunt!!!


Easter a IQA

El divendres 6 d'abril vam fer una mena de festa al Dept.d'IQA. Van organitzar una activitat per fer els de l'equip i llavors un pot-luck, que és un dinar on tothom porta alguna cosa per a compartir amb els altres.


Aquell dia ens vam llevar amb neu... Això és l'estació de Clearfield, on agafo el tren cada matí. Té un pàrking gegant, on mai tens problemes per a aparcar, i l'estació és de fàcil accés, sense haver de passar per cap edifici o pujar escales. Hi ha una màquina per a comprar els tickets o, si tens un passi (com en el meu cas, on l'empresa ens ven un passi per tot l'any tirat de preu) hi ha una mena de pilons on acostes el passi i ja et marca.




Com que faltava 2 dies per a que fos "Easter", l'activitat va ser decorar ous de colors. Vam fer equips de 2 i ens van donar un ou a cada equip. Per a decorar hi havia tot d'adhesius de pasqua: ous, conillets, pollets, ... cada equip agafava el que li feia gràcia.



Aquest és el Jordan, un noi que està estudiant l'últim any de High School (Institut) i està treballant temporalment amb mi en un projecte d'uns "timers" que ens van arribar amb una peça defectuosa. Com que sap electrònica, està inspeccionant els "timers" i ho estem documentant tot en un full de càlcul que he preparat. Al seu darrere hi ha un trosset de magatzem de l'edifici 3, que és on hi ha IQA de productes acabats.




Aquest és el Kevin, el meu superior, que és el "Supplier Quality Manager". Estic molt a gust treballant amb ell.




Aquestes són les taules que hi ha a FG (finished goods) a IQA. Són a la vora dels "tanks" on testen els productes amb aigua (miren que no perdin i que funcionin correctament).



En aquesta foto, a l'esquerra es veuen un parell de "tanks". Tenen mampares per a que l'aigua no esquitxi cap a fora.




Aquests eren 2 ous que ja estaven acabats. El nostre és el lila. Que bonic, oi? :)



I aquí hi havia part del menjar del "pot-luck". Van portar "chiles" que picaven com un dimoni, "enchiladas", amanides de pasta, pasta, "dip" per a sucar amb "xips" (una mena de fritos), i galetes i "cupcakes" de postres.



Aquesta és la meva amanida, que va tenir molt èxit! Fa molt bona pinta, oi? Hi vaig posar una barreja que ja es compra preparada (amb enciam, pastanaga ratllada, col lombarda), brots, olives negres, maduixes, blat de moro, motzarel.la i tomàquets cherry. Tot amanit amb oli d'oliva. Mmmmmmmmm!!!



I aquí hi ha part de l'equip de IQA: començant per l'esquerra, la Vickie, que ara s'encarrega de "Raw IQA" (per la matèria prima), la Ivanna, que és mexicana i va ser la meva companya a l'hora de decorar l'ou, la Cynthia, també mexicana, la Sonnet, que ara ha plegat i la Kristi, que també és inspectora com les altres, però ara és a Raw ajudant a la Vickie an comptes de a FG ajudant a la Michelle.




Va ser un dia different, ens ho vam passar bé i vam poder gaudir d'un dinar plegats.