17/8/12

"Dino Tri" a Vernal


El 23 de juny hi havia un triatló de carretera a Vernal (una ciutat que encara és a Utah, però a tocar de la frontera amb Colorado). El Vito s'hi havia a puntat per a fer-lo l'any passat, però com que va tenir l'accident amb bici, no va poder-lo fer i li van guardar la inscripció per a aquest any.

Vam marxar el divendres cap allà i vam anar al pantà on es feia la natació, perquè havien de deixar les bicis allà el dia abans (hi havia 2 boxes). Allà ens vam trobar amb el Matt, un amic del Vito que es troben als matins quan van a nedar, que també fa triatlons. Ell havia vingut abans amb la seva família, i estaven en una caravana acampats per allà a la vora.




Després de deixar la bici ens vam anar a sucar els peus una mica a l'aigua i ja vam marxar cap a sopar, que a l'endemà ens havíem de llevar d'hora.




El dia de la cursa no vam poder veure la natació ni la bici, però un cop a l'hotel li vaig fer aquesta foto... a que sembla que sigui la cursa de veritat??? :)




La cursa a peu sí que la vam veure i vam estar-lo animant de valent. A més, anava el primer!!!




Això ja era al final, allà on s'arribava, i aquest és el trofeu que li van donar: una pedra amb el símbol del "Dino Tri" gravat com si fos una troballa antiga. Aquí a Vernal hi ha el "Dinosaur National Monument", amb excavacions on es van trobar ossos de dinosaure, i tot està ambientat de dinosaures...




A la tarda vam agafar i vam anar a fer un "picnic" en un parc molt gran que hi havia. Com que a mi m'havia sobrat pa, tomàquets, pernil i formatge, vam fer-nos el nostre pa amb tomàquet a l'aire lliure.




Mmmmmm! que bo... No solem menjar pa i no solem fer pa amb tomàquet, però de tant en tant es posa molt bé!




Com que vam sopar d'hora, ens va quedar estona per a jugar al parc.




La Dina es va enfilar ben amunt!




En tornant cap a l'hotel vaig voler parar a fer una foto als cartells dels carrers, que feien molta gràcia. Aquí als EEUU els cartells dels carrers sempre són així: clavats en un pal a les cantonades de les cruïlles, per a que els puguis veure fàcilment tot conduint, i a la part de la dreta hi ha el nom i el símbol de la ciutat. Aquí a Vernal hi ha aquest dinosaure tan simpàtic!




Per postres vam anar al "Farr's" a celebrar que el Vito havia guanyat!

El "Farr's" és una botiga de gelats on tu et fas el gelat a mida. Hi ha 5 o 6 estacions com aquestes, amb 3 sortidors de gelats: hi ha un gust al sortidor de l'esquerra, un altre gust al sortidor de la dreta, i els dos gustos barrejats al sortidor del mig. Quan arribes pots agafar un vaset molt petitó (estil "xupito") i anar provant tots els gustos que et faci gràcia. Quan ja saps el que vols, agafes el bol de veritat i l'omples amb la quantitat de gelat que hagis triat (pot ser un o més gustos, el que tu vulguis).




Després hi ha la secció de toppings... hi ha tota mena de coses: trossets d'ametlla, de cacahuet, de galetes, gormandaries, núvols, mini bombonets...




També hi ha trossets de fruita: maduixes, kiwi, mango...




Quan ja ho tens tot, ho poses a sobre la balança, t'ho pesen, i pagues pel que t'has posat. La veritat és que és divertit i realment t'ho fas al teu gust!




Al vespre, quan vam arribar a l'hotel, hi havia aquesta moto amb aquest remolc... També em va fer gràcia i li vaig fer la foto. Aquí la teniu:




A l'endemà al matí vam anar a visitar el Dinosaur National Monument.



Del "Visitor Center" sortia un trenet que et portava en  un edifici on hi havia l'excavació que havien fet a principis del 1900. Al 1909 van trobar el primer os de dinosaure i a partir de llavors el paleontòlegs van seguir excavant i s'han trobat fòssils d'almenys 400 dinosaures diferents.

Tenen un edifici que cobreix l'excavació, on encara hi ha 1500 fòssils d'ossos que són d'uns 100 dinosaures.



Hi ha una àrea on els pots tocar, i llavors com un 2n pis, des d'on pots veure millor tota la paret amb els ossos.




També hi ha plafons amb explicacions i alguna maqueta.




Va ser impressionant de veure... i llavors en tornant, ens imaginàvem aquelles bèsties corrent per allà fa milions d'anys...




Va ser un bon cap de setmana!

Pa amb tomàquet a Orbit

El meu visat J2 amb el permís de treball caducava el 30 de juny, o sigui que fins que no tingués el meu nou visat H1B, havia de deixar de treballar.

Quan vaig plegar de "Sales Support" per a anar a Qualitat, vaig fer un pa amb tomàquet per a la gent del meu departament i el Kevin (el meu nou "jefe" a Qualitat), que també va passar per allà, el va provar i va dir que li havia agradat molt i que un dia n'havia de fer un per la gent de Qualitat...

O sigui que vaig pensar que els en faria un abans de marxar, i el divendres 22 de juny vaig portar les barres de pa, els tomàquets, l'oli, el pernil i un formatge manxego que havia comprat al Costco. Aquell dia hi vaig anar més d'hora perquè havia de plegar d'hora, que marxàvem a fer un triatló el cap de setmana, i vaig preparar esmorzar per a les inspectores i la resta de gent del departament.







Aquí no estan acostumats a aquest tipus de menjar i els va agradar molt, especialment el formatxe manxego, que aquí no se'n troba.


I és que el pa amb tomàquet, és el pa amb tomàquet!

16/8/12

Caminada per Snowbasin

Després de fer "l'entrega oficial de regals del dia del Pare", vam agafar el cotxe i vam anar cap a Snowbasin, que són unes pistes d'esquí que hi ha a la vora, passat Ogden. Vam deixar el Vito a baix a la presa del Pineview, just on comença el camí del "Wheeler Creek" que fan amb la bici a l'XTerra, i ell va fer la pujada amb bici per camí i, quan va arribar a dalt a Snowbasin, la resta del circuit de l'XTerra cap al "Sardine Peak".

Nosaltres vam acabar de pujar fins a Snowbasin amb el cotxe i, un cop allà, vam agafar les gorres i els caçapapallones (faltaria més!)...



... i vam començar a caminar...



Tot i que era un caminet molt bonic, la caminada no va tenir gaire èxit.




Feia molta calor i la Lia aviat va estar cansada, o sigui que vam decidir tornar.




Llavors l'atracció principal va ser caçar papallones i guardar-les a la "gàbia" aquella.




Les tenien aquí dins una estona, i llavors ja les deixaven anar.




Quan va ser l'hora de dinar, la Lia es va enfadar perquè no li venia de gust el remenat d'espàrrecs que havíem preparat... Els Avis, que l'han provat, poden donar fe de que és boníssim!!! Però ella, per més que li diguéssim de tot, no hi havia manera. Va estar una bona estona fent morros, però al final va acabar menjant-s'ho tot!




I aquí es pot veure que no li va pas amargar el dia, no! Va començar a fer la mona aixecant-se les faldilles, que tenen pantalons a sota, i m'anava demanant que li fes fotos, i llavors venia corrent a mirar com havien quedat.


... en aquesta es veu molt gran...



... aquest cop la caminada no va sortir bé, però vam passar una molt bona estona aquí dalt. Snowbasin és molt bonic i, només el fet d'estar en contacte amb la natura, ja sembla que t'omple d'energia.





9/8/12

Father's Day

El diumenge 17 de Juny va ser el dia del Pare aquí als EEUU.

La Dina ja no anava a l'escola (van acabar el dia 8 de Juny, pel seu aniversari) o sigui que no van fer res allà, pels pares. Com a bona filla, però, va fer-li un parell de dibuixos a casa pel seu compte.




La Lia també es va inspirar i li va fer un dibuix improvitzat.





I fins i tot li va fer una "postal" amb 4 ratlles. La Lia, aquí, encara no ha anat a l'escola, perquè comencen als 5 anys, i als Day Care's, la veritat, no fan gaire res. Ens vam quedar ben parats de que fes aquestes 4 lletres perquè realment encara no ha fet mai cap pràctica per a escriure...




A vegades ho penso, i em sap greu que s'estigui perdent el que estaria fent si estiguéssim a Manresa, però llavors la veig tant petita i ja parlant l'anglès tan bé i penso que tampoc està perdent el temps i que tot això altre ja ho acabarà fent també.

Feliç dia del Pare, Vito!