La Dina ja es va deixant anar

Aquest diumenge vam pujar a esquiar una mica. Ens va fer un bon dia i la Dina es va començar a animar i ja va fer alguna baixadeta tota sola.

La Dina comença les classes de gimnàstica

Aquest dimecres passat la Dina va començar les classes de gimnàstica en un gimnàs de vora l'escola del Vito. Com que ara va tant poques hores a l'escola i, a més a més no fan pati, hem de buscar alternatives per a cremar l'energia que li sobra (que no és poca). Això de la gimnàstica ja li agradava quan anàvem al Gimbe i veia les nenes d'allà que en feien i sempre li havíem dit que un dia ja li apuntaríem. Hi va molt contenta i li agrada molt, perquè això de moure's, saltar, fer tombarelles i enfilar-se per tot arreu és el que li va!

En plegant tenia tant gana, que vam haver de fer parada i fonda al "Krispy Kreme" (http://www.krispykreme.com/glazed.html) que és una fàbrica de donuts on també els pots comprar i menjar-te'ls. En sortir del gimnàs, vam sentir una oloreta... (igual que quan surts de la Piscina i sents la de Cal Cucurella) i vam quedar que passaríem pel davant, a veure si hi havia el llum vermell. Tenen un llum de neó que, quan fan els donuts, està encés i és de color vermell.

Això vol dir que, si compres qualsevol cosa, et donen un donut gratis (un per cada un). Evidentment, amb aquella oloreta, el llum havia d'estar encès per força! :). Vam anar a comprar-hi dos sucs de poma i ens van donar un donut per mi, un per la Dina i un per la Lia (el Vito es va quedar sense per no ser-hi :)). S'ha de dir que són boníssims i estan "de muerte". Són tan flonjos i tan gustosos, i així calentons... Després d'estudiar tot el procés de fabricació (hi ha un gran finestral i es veu com es fa tot), vam acabar d'arribar a casa, per a fer delir el Vito :)

Tenim una nova cosineta a Moià!

Ja a punt d'acabar-se el dia 10 de Gener, va néixer l'Ona Gros Henestrosa, convertint a l 'Anna i el Ricard en Pares oficials!

El part va ser natural i tot va anar molt bé. Va pesar 2,7 kg i ara li toca descansar, créixer i adaptar-se a la nova vida fora de la panxa, amb els seus Pares.

L'Ona és la primera cosineta que la Dina i la Lia tenen a Moià, i ja és el segon cosinet que no coneixem en persona: tant l'Aniol com l'Ona només els hem vist en fotos i per l'Skype!

Si tot va bé no és greu, però ara que l'Aniol va estar ingressat molt malaltó a l'Hospital, vam patir molt, i ens hauria agradat poder estar allà. Des d'aquí molt ànims i que es recuperi del tot ben aviat.

I a la nova Família: moltes felicitats i a gaudir de l'aventura!!!

Quins trens!

L'altre dia, tornant cap a casa, vam haver de parar al pas a nivell perquè passava un tren de càrrega. Ens vam entretenir a comptar el vagons i mireu quants n'hi havia:

Al davant de tot, 3 màquines de tren, després venien 160 vagons, amb una altra màquina al mig, i d'aquests 160 vagons, n'hi havia 9 que eren "normals" (1 sol pis) i tots els altres tenien 2 pisos (eren com 2 contenidors marítims un a sobre l'altre)!

Aquí tot és "a lo grande"!

Any nou, escola nova...

Aquest dilluns passat la Dina va començar l'escola (aquí no celebren els Reis). Per "seguir la dita", l'hem tornat a canviar d'escola... :(

Ja serà la 3ª que provem... Aquí l'escola obligatòria no comença fins els 5 anys i, realment, si vols que hi vagin abans, està bastant malament. La Dina anava a l'Espill i n'estàvem encantats. Tant a l'escola amb els mestres, com fora de l'escola amb els Pares i fills, ens hi trobàvem molt bé i era una part de la nostra vida.

Aquí, si volem que hi vagi les mateixes hores que feia allà, l'hem de portar a un "Day-Care", que és com una mena de "guarderia". Si volem una escola de veritat, només fan classe 2 o 3 dies a la setmana i només 2h30' al dia....

A l'escola on ha començat ara és això és el que està fent: dilluns, dimecres i divendres, de 9h a 11h30'. Els altres dies farem activitats pel nostre compte i també mirarem de fer més coses a casa.

L'escola on anava abans (la Sunrise Montessori School) pintava molt bé. Realment penso que tenen un mètode molt bo, però vaig estar uns dies allà d'espectadora i vaig poder veure que a l'hora de la veritat no seguien pas el mètode. No feien res del que m'havien venut en visitar l'escola i, al fi i al cap, era una mica un "Day-Care" com les altres. A més a més, van fer canvis de mestres sense informar de res als Pares, la Dina va començar a no voler-s'hi quedar... Per a rematar-ho, la nova professora els ensenyava castellà, i la Dina va passar de cantar les cançons en anglès a cantar-les en castellà... A sobre, quan hi havia anat per veure l'escola, m'havien recalcat molt que totes les activitats es feien de dalt a baix i d'esquerra a dreta , per a fomentar el sentit de la lecto-escriptura però, curiosament, la Dina va començar a tenir el sentit aquest just al contrari: va començar a escriure el seu nom al revés, obria els llibres per l'última pàgina i els volia començar a llegir per la dreta...

Tot això barrejat, a més del preu que pagàvem, que no crec que es correspongués amb el que rebíem, ens va fer decidir a canviar. Com que els Pares d'una nena d'allà (la June) també volien canviar d'escola, vam buscar junts una escola millor. Ara han començat juntes i almenys no ha estat tan traumàtic.

A veure com va anant tot...

Visita a l'Antelope Island

El primer dia de l'any ens vam decidir a anar a visitar l'Antelope Island, una illa que tenim molt a la vora, al llac salat. És una visita que tothom ja havia fet a les primeres setmanes d'estar aquí i que nosaltres encara teníem pendent (com que no se'ns acaba mai la feina...)... :)

Anàvem amb moltes ganes de veure bisons (tothom ens ensenyava les seves fotos a 2 m dels bisons) però hi havia els corrals tancats i els devien tenir a dintre...

Llavors vam anar cap el "Cafe-Bistro" per menjar-nos una hamburguesa de búfal, però resulta que a l'hivern ho tenen tancat... :(

A part d'aquests petits contratemps, vam gaudir molt de l'excursió, les vistes, i vam aprendre coses sobre el "Salt Lake" (el llac salat) en el "Visitor Center".

Patinatge sobre gel

Una companya de l'escola ens va regalar unes entrades per anar a patinar sobre gel. Avui ens hem decidit a anar-hi amb els nostres veïns. Hem anat a una pista de gel que va ser una de les pistes Olímpiques al 2002. Aquesta en concret va ser la seu del Curling. Nosaltres però, no hem anat a llençar la bola i fregar el gel amb l'escombra...hem anat a patinar. Hem passat una bona estona i a la Dina li ha encantat. Al final ja s'atrevia a patinar sola, sense donar-li la mà.