Hurt in the Dirt

El 20 d'Agost feien una cursa al Fort Buenaventura d'Ogden. Hi havia una cursa de 10 km al matí, un duatló especial al migdia i una altra cursa de 10 km al vespre, amb frontals.

Totes les curses eren "tot terreny: per camí de carro, atravessant rius, saltant o passant per sota de troncs, pujant i baixant escales de fusta o pedres, ... El duatló era doble: es corria, s'anava amb MTB, es tornava a córrer i es tornava a anar en MTB. I la cursa de la nit, era igual que la del matí, però a les fosques. Havies de portar frontal i l'organització havia posat com uns bastonents petits d'aquellls que són fluorescents a la nit, per a marcar una mica el camí...

A mi em feia gràcia la de la nit, perquè havia fet aquella pedalada de Sant Fruitós nocturna un parell de cops i m'ho havia passat pipa, però no sabia com estaria la Lia aquell dia, i si tenia son podia molt ben ser que no pogués fer la cursa... o sigui que vaig anar a per allò segur i em vaig apuntar a la del matí.

Com que havia entrenat tan malament últimament, amb tota l'angoixa de Convergys (m'ofegava corrent i havia de caminar), no volia sortir al davant, perquè no em trobava "competitiva" que diguéssim, però semblava que ningú no es volia posar a davant a la sortida i, ja que estava allà, doncs no me'n vaig pas anar endarrera (almenys estava ben ampla...). Em feia una mica de respecte, perquè el nom de la cursa (Hurt in the Dirt) ve a ser "ferit a la brutícia" i a les propagandes deien que et faria falta la teva mare després de la cursa... Tot i això vaig pensar que més bèstia que un XTerra no podia ser, però en els emails que havien enviat abans de la cursa, deien que no et posessis roba de córrer maca, perquè quedaria estripada i bruta de sang... Quan ja vaig veure que, a sobre, ningú no volia sortir al davant (normalment, la gent apreta per posar-se al davant de tot, a la línea de sortida), doncs vaig pensar: "Carai, potser sí que anem a fer-nos mal, aquí, i ningú vol ser el primer!"...

I van fer el tret de sortida...

Hi havia un fotògraf que va fer unes fotos boníssimes!!! Per això n'hi he posat tantes... És el cop que m'han fet més fotos durant una cursa, amb diferència!

El primer tros, després de passar per sobre uns troncs i algunes pedres, era tot planer, voltejant

la bassa de Fort Buenaventura...

...que precisament és allà on NDPA (l'escola del Vito) va fer el Polar Plunge el febrer d'aquest any (hi ha una entrada feta del 7 de febrer).

Hi havia un tros amb troncs tombats per tot arreu, i havies de passar-los o bé per sobre o bé per sota...

En un parell de llocs s'havia de creuar un riu...

Aquest era un tram planet amb sorra i pedres...

...just abans de pujar una pujada molt dreta amb esgraons de fusta... la baixada era un corriol, amb un tram tan dret que era impossible frenar-te...

Un altre cop creuant el riu...

... i un altre cop...

Que freda era, així de cop i volta...

Féiem 4 voltes de 2,5 km i creuàvem el riu 2 vegades cada volta, total: 8 cops. Havia vist un video de l'any passat on un noi havia de tornar endarrera a buscar la sabata, que se li havia quedat enganxada al mig del fang... o sigui que jo, ben previsora, em vaig cordar les bambes ben fort!

Al final, estava tant enfangat que per sortir del riu t'havies de posar a 4 grapes i clavar les ungles al fang per no relliscar...

Llavors hi havia una tanca que s'havia de saltar, just abans del pas per meta...

Heu vist quina cama tan llarga que tinc??? (:)) Aquesta foto m'encanta! Aquest noi feia unes fotos genials...

Aquí em sembla que ja m'havia posat primera i, un cop vist que no era per fer-se mal, m'ho estava passant com mai!

Aquí reia de la vergonya que em feia saltar la tanca d'aquesta manera... hi havia gent més alta que la slatava com si fos una tanca... o senzillament posant una mà a sobre la tanca i arronsant les cames per sobre la fusta... i jo feia un salt gairebé com una lateral!!!

Si torno a fer-la l'estiu que bé, hauré de practicar aquest salt de la tanca... :)

Va ser una cursa molt molt divertida, per a repetir-la!

Aquí ja arribava, ben feliç i triomfant!

La medalla era molt original, perquè es pot fer servir d'obridor!

Un cop vaig haver acabat jo, vam anar a casa a dutxar-me, perquè anava de porqueria fins al cul (literalment). Vam dinar i vam tornar cap aquí, que li tocava fer el duatló al Vito!

Mentre ell es preparava, vam estar al lloc que havien muntat per la canalla. Hi havia tot d'estacions amb diferents jocs. Els van posar un braçalet de paper i, cada cop que feien una acitivat, els marcaven el braçalet. Quan tenien totes les marques, els donaven una samarreta ben maca, amb tot de colors alegres, estil hippie.

Aquí eren als inflables. La Lia, sorprenentment es va atrevir a entrar a l'inflable (sempre li havien fet molta por) i va fer 4 salts (això sí, agafada a la xarxa!!!):

Llavors van anar a un circuit d'agilitat i obstacles cronometrat.

Els agafaven el temps i havien de córrer a fer-ho tot: primer anaven amb un noi que els posava una goma elàstica a la cintura i havien de córrer endavant per a tocar una campana que tenien 10m, però era difícil perquè la goma els tibava endarrera...

Llavors feien la resta del circuit ... (mireu el video):

En acabat, vam avituallar amb un geladet...

I ja es va fer l'hora de la sortida del Vito. Feia una calor terrible...



Hi havia gent que feia tot el duatló i gent que el feia amb relleus (uns feien el córrer, els altres feien la bici).

Corrent feien el mateix circuit que nosaltres, però amb més calor...

Aquí era just abans d'enfilar-se cap amunt, per les escales de fusta...

El veieu, el Vito, allà dalt??? Pujava molt!!!



Aquí era en acabant la cursa a peu, agafant la bici...

Aquesta és una de les foto que va fer aquell noi... es nota la diferència eh?

Una altra de les seves...


Aquí deixava la bici i tornava a córrer...

Anava molt bé: entre la 1ª i la 2ª posició...



... fins que se li va fer una pilota a la panxa ...

Aquí ja ens va dir que estava sec i necessitava més aigua, perquè hi havia molt pocs avituallaments, però ja se li havia posat malament el que havia begut, i ja no va poder córrer com volia...

Va acabar 2n, que està molt bé, però amb males sensacions...


En acabar ens donaven una gerra de cervesa de vidre molt xula. I ens deixaven omplir-la de "Rootbeer" del Roosters (feta artesanal) que en teoria és boníssima (a la gent d'aquí li encanta), però nosaltres no ens ho podem beure... És IGUAL que si et beguessis el LISTERINE!!! Mira que vaig provar-ho, eh? perquè vaig pensar que seria més bona, però la vaig haver de llençar... Ecs!

La cursa de la nit la va fer el Dani (un altre professor espanyol) i va ser molt xula, però les fotos van quedar molt malament. Nosaltres, que no ens volíem pas quedar fins tant tard, vam estar xerrant amb un matrimoni americà que està vivint a Bèlgica. L'home és ciclista professional (fa ciclocross) i és diu Jonathan Page. La Dina i la Lia s'ho van estar passant pipa amb 2 dels seus fills (el 3r tenia mesos i no jugava :)). Sembla mentida com es van arribar a avenir, havent-se acabat de conèixer...