El dia 1 d'agost vam anar a sopar a fora plegats per a dir-nos adéu... a l'endemà al migdia ja marxaven... i jo ja no els podria dir adéu perquè estaria treballant... quina amfitriona... ni els rebo, ni els acomiado...
Vam portar-los al Tepanyaki. Un restaurant molt especial, on les taules són una barra de marbre que tenen un tros que és una planxa gegant. La cambrera et demana què vols i t'assignen un dels seus xef (que solen ser vietnamites, com l'An, que anava a l'ESL amb mi) que ja ve amb un carro amb tots els ingredients que necessita per a fer el plat que has demanat.
El primer que fa és repassar què vol cada un, i preparar la planxa, que ja està calenta. Hi tira una barreja d'oli amb vodka, i fa una flamerada que espanta. Espanta de veritat, i els cops que hi hem anat, ja no m'he tret a la Lia de sobre la falda en tota l'estona... Són molt considerats i, abans de fer-ho, ja avisen per a que ho diguem als petits... però tot i així, a la falda es queda...
A partir d'aquí, ja és tot un show fins al final... Com que vam demanar arròs fregit per a acompanyar, va estar una estona fent malabarismes amb l'ou i va acabar trencant-lo fent-lo caure a sobre el cantell de l'espàtula!!! L'An, un cop que el vam tenir a ell, el tirava enlaire, abans de trencar-lo i el feia caure a dins del seu barret, fins que el necessitava. Abans de començar, també, fan tot un concert picant els ganivets i espàtules metàl.liques entre ells i contra la planxa, i tirant-los a l'aire i caçant-los sense que caiguin a terra...
Aquí ens van fer un volcà amb la ceba... La van tallar a rodanxes i les van posar invertides, de manera que quedés en forma de volcà. lavors hi van tirar la barreja d'oli i vodka i ho van encendre. És bonic de veure de veritat.
Tots vam menjar molt de gust. Des de l'amanida o la sopa de ceba que et porten al començament, passant per l'arròs o els fideus d'acompanyament, les verduretes a la planxa, fins al salmó, o les gambes, o el pollastre o el bistec, ... tot estava boníssim de debò.
En sortint vam estar una estona per fora (els grans xerrant i els xics fent la mona per l'herba i jugant amb els bastonets de menjar)...
I finalment ens vam fer l'última foto plegats...
Vam passar uns dies molt agradables i a l'endemà de que marxessin, ja els trobàvem a faltar (la Lia es va llevar i va dir: "On és el Sebas?")
Doncs sí que impressiona aquesta foguerada! I aquí no es disparen els detectors d'incendis?
ResponEliminaUi, quina tristesa els comiats! Entenc que la Lia trobés a faltar el Sebas, segur que estava molt per ella!
Heu pensat en demanar a l'Artur Mas si us vol fer delegats de Catalunya a Utah?