22/11/11

Celebració al Parc

El mateix dia 10 a la tarda vam fer una festa al parc amb els professors espanyols i la Mornie, la meva ex-professora d'ESL, que també té una nena a l'escola del Vito, que va a la classe del Juan Carlos.
Com que just havia començat el col.le el dia abans, va ser una bona excusa per a retrobar-nos després de les vacances de tothom.
La Lia va estar contentíssima: aquest cop la festa era per ella, i els regals, i ... el pastís!!!
Aquí estava llegint "Lia 3"
Vam estar una estona xerrant, mentre la canalla jugaven (la Lia va trobar un gat que voltava per allà i no el van deixar tranquil ni una sola estona...)

I ja va arribar l'hora de la pinyata. Com que a la Lia no li agrada això de picar (sempre que han picat una pinyata li ha fet por o cosa), en vam buscar una que en comptes de picar-se per a que sortissin les coses de dins, tingués cordills per a tibar. Només n'hi ha un que ho faci baixar tot, i la gràcia estar en trobar aquest.
La Lia va fer els honors i va tibar el primer cordill (lila, per suposat)...

I com que no va caure res... ja va ser el torn dels altres (un torn molt compartit, com es pot veure...). De canalla hi havia l'Andrea i l'Àlex (de València), el Rodri i la Moni (de Madrid), la Taylor i la Kennady (les filles de la Mornie) i el Mateo (fill del Jorge i la Pilala).

I tots per terra a recollir les coses i posar-les a les bossetes... Per no posar tantes gormandaries, vam posar-hi panses, uns paquetets que vénen amb bastonets i una mena de crema de formatge, alguna xocolata i ...

...coses que no es mengen, com aquestes ulleres tan estrellades, pilotetes d'aquestes que boten tant, i ja no recordo què més...

I va arribar l'hora de bufar les espelmes! Aquest pastís tan gegant és del Costco (tot ho venen gran, allà!) i l'encarregues i dius si el vols de xocolata o blanc (no dic nata perquè no és ben bé nata), i la decoració que hi vols. Ja tenen un mostruari allà i pots veure com són. Llavors pots triar el color de segons què (en aquest cas vam triar el color de les roses)...

Mentre féiem la festa, allà a la vora hi havia ua família que estava passant la tarda al parc i havien anat a comprar blocs de gel. Estaven baixant per aquesta baixadeta a sobre del gel i s'ho passaven pipa. Aviat, la nostra canalla ja s'hi va infiltrar i van demanar si ells també ho podien fer. Com s'ho va passar!!!

A canvi, els vam convidar a pizza, pastís i beguda. Tot i que la cosa del gel no tenia preu!
Tothom va estar molt content i ho vam allargar tant com vam poder... fins que ja se'ns va fer fosc i una lluna ben gran i maca (aquí no se'n veu gaire, però era gran gran) es va començar a enfilar per sobre el campanar de l'església que hi havia al costat... Ja vam donar a celebració per acabada, que a l'endemà era dia de tornar-hi!


Apa, fins l'any que ve!

1 comentari:

  1. Lia quin pastís tan gran! Sort que ho era perquè us vàreu arreplegar una bona colla!

    Íngrid, t'ha quedat un final ben poètic, això de la lluna no té preu!

    ResponElimina