El mateix dia 10 a la tarda vam fer una festa al parc amb els professors espanyols i la Mornie, la meva ex-professora d'ESL, que també té una nena a l'escola del Vito, que va a la classe del Juan Carlos.
Com que just havia començat el col.le el dia abans, va ser una bona excusa per a retrobar-nos després de les vacances de tothom.
La Lia va estar contentíssima: aquest cop la festa era per ella, i els regals, i ... el pastís!!!
Aquí estava llegint "Lia 3"
Vam estar una estona xerrant, mentre la canalla jugaven (la Lia va trobar un gat que voltava per allà i no el van deixar tranquil ni una sola estona...)
I ja va arribar l'hora de la pinyata. Com que a la Lia no li agrada això de picar (sempre que han picat una pinyata li ha fet por o cosa), en vam buscar una que en comptes de picar-se per a que sortissin les coses de dins, tingués cordills per a tibar. Només n'hi ha un que ho faci baixar tot, i la gràcia estar en trobar aquest.
La Lia va fer els honors i va tibar el primer cordill (lila, per suposat)...
I com que no va caure res... ja va ser el torn dels altres (un torn molt compartit, com es pot veure...). De canalla hi havia l'Andrea i l'Àlex (de València), el Rodri i la Moni (de Madrid), la Taylor i la Kennady (les filles de la Mornie) i el Mateo (fill del Jorge i la Pilala).
I tots per terra a recollir les coses i posar-les a les bossetes... Per no posar tantes gormandaries, vam posar-hi panses, uns paquetets que vénen amb bastonets i una mena de crema de formatge, alguna xocolata i ...
...coses que no es mengen, com aquestes ulleres tan estrellades, pilotetes d'aquestes que boten tant, i ja no recordo què més...
I va arribar l'hora de bufar les espelmes! Aquest pastís tan gegant és del Costco (tot ho venen gran, allà!) i l'encarregues i dius si el vols de xocolata o blanc (no dic nata perquè no és ben bé nata), i la decoració que hi vols. Ja tenen un mostruari allà i pots veure com són. Llavors pots triar el color de segons què (en aquest cas vam triar el color de les roses)...
Mentre féiem la festa, allà a la vora hi havia ua família que estava passant la tarda al parc i havien anat a comprar blocs de gel. Estaven baixant per aquesta baixadeta a sobre del gel i s'ho passaven pipa. Aviat, la nostra canalla ja s'hi va infiltrar i van demanar si ells també ho podien fer. Com s'ho va passar!!!
A canvi, els vam convidar a pizza, pastís i beguda. Tot i que la cosa del gel no tenia preu!
Tothom va estar molt content i ho vam allargar tant com vam poder... fins que ja se'ns va fer fosc i una lluna ben gran i maca (aquí no se'n veu gaire, però era gran gran) es va començar a enfilar per sobre el campanar de l'església que hi havia al costat... Ja vam donar a celebració per acabada, que a l'endemà era dia de tornar-hi!
Lia quin pastís tan gran! Sort que ho era perquè us vàreu arreplegar una bona colla!
ResponEliminaÍngrid, t'ha quedat un final ben poètic, això de la lluna no té preu!