El dia de la Independència americana vam fer una celebració especial.
Teníem pensat sopar a casa i després sortir a veure un dels castells de focs que es fan per a celebrar-ho.
El Vito havia sortit a córrer i jo era a casa amb la Dina i la Lia, quan van trucar a la porta... Un veí que viu una mica més enllà (i que gairebé no coneixíem) ens va venir a convidar a una barbacoa que feia ell a casa. Tenien menjar (estaven fent hamburgueses casolanes i hot dogs a la barbacoa) i hi havia altres veïns amb nens, i va dir que s'ho passarien molt bé jugant, que tenia molta sorra!
O sigui que vam preprarar un bol amb síndria tallada a daus i, quan el Vito va arribar de córrer, ens en vam anar a casa els veïns.
Vam passar una estona molt agradable, parlant amb els altres convidats. I les hamburgueses estaven boníssimes!
La Lia i aquesta nena es devien fer "molt amigues", perquè es van fer una mà d'abraçades...!
Tenien una casa de fusta per a que juguessin els nens, amb un tobogan que baixava cap a la sorra:
I mooooolta molta sorra! Aquest veí té una empresa de construcció i li agrada molt fer-se les coses. Es va fer lacaseta aquesta, amb la rampa per a pujar-hi, el tobogan, amb una barana, tota la valla que envolta la seva propietat, ...
Aquesta família té 4 nens, i també hi havia altres nens del veïnat. La Dina i la Lia s'ho van passar molt bé jugant.
Després, quan es va fer fosc, vam anar a casa d'un altre veí que també era a la barbacoa, a tirar 4 petards. Viuen en un cul de sac (és curiós, perquè en anglès també diuen cul-de-sac!!!) i allà van poder encendre els cohets i tota la parafarnàlia ben tranquils.
La dona del veí que ens va convidar és de família holandesa. Aquests 2 que estan més en primer pla ja es veu que són una mica holandesos, oi?
Aquí hi havia tot l'arsenal...
A la Lia ja no li feien por!!!
I un cop es va fer l'hora del castell de focs oficial, ens en vam anar al Parc de la biblioteca de Clearfield, vam posar la nostra manteta, els collarets fluorescents... i a gaudir de l'espectacle!!!
Va ser una tarda molt agradable i vam estar molt contents de poder conèixer als nostres veïns "llunyans"...
Aquesta cordialitat de la gent sí que la trobo maquíssima!
ResponEliminaPotser aquí a Catalunya en àrees tipus urbanització també es fa, però ho dubto, penso que més aviat es queda cadascú a casa seva.
La veritat és que la primera impressió que vam tenir quan vam arribar aquí va ser que eren molt tancats i poc amistosos... però potser va ser perquè vam notar molt el canvi de "vida al carrer" de Catalunya, amb el "fer les coses i tornar a casa" d'aquí... Aquí la gent no volta pel carrer, perquè tot és molt gran i es va en cotxe a tot arreu. Potser costa fer-se amb la gent perquè no te´ls trobes pel carrer, però quan els coneixes, són molt agradables i amables. Si hi ha ocasions per quedar, són ben hospitalaris. Fins i tot ens costa a nosaltres trobar estones per a quedar amb gent... tots tenim les nostres coses i els nostres horaris... És al principi, que estàs perdut i sense rumb...
ResponElimina