El 7 de juliol el Vito ens va dir que havia vist una senyora que venia conills allà al parc de l'escola de la Dina, vora la carretera... La Dina no va parar fins que vam anar-hi a treure el cap... Vam agafar les bicicletes i el carrretó i vam baixar a veure els conills...
Tenia un parell de gàbies, tapadetes amb uns draps, i els conills allà dins. La veritat és que eren molt macos. Tot i que jo no ho veia clar, li vam demanar a la senyora que ens expliqués tot el que necessitaven i com els podíem "ensinistrar" pel tema caques i pipins, perquè deia que ella els tenia solts per casa i que anaven a fer les seves necessitats allà on ella els havia ensenyat...
Total, que ens en vam quedar un i li vam posar "Brownie" perquè era tot marronet...
La Dina i la Lia estaven ben emocionades. Vam haver de córrer a comprar l'ampolla per a que beguessin, la caixeta i la sorra per a fer les caques i pipins, i un sac de menjar...
Teníem una gàbia a fora al jardí, que devia ser dels amos de la casa, però com que no ens hi cabia la caixeta amb la sorra, el vam deixar a terra i vam fer una "barrera" amb el banc de seure a taula...
La Dina estava ben enamorada del Brownie i el volia tocar tota l'estona, però el pobre s'espantava i li havíem de dir que el deixés una mica tranquil, perquè era molt petit (tenia 6 o 8 mesos, no me'n recordo).
La veritat és que va ser un merder, perquè tot va anar per terra: la sorra, les caques... Aquell dia a la nit es va escapar de la "trinxera" i el Vito se'l va trobar al matí amagat a la sala de l'entrada. També vam trobar una pixarada a la moqueta, que ens vam afanyar a netejar, per a ue no quedés marca...
Em sembla que ja devia ser aquell mateix dia o el següent (no ho recordo), quan vaig tornar de treballar, la Lia em va rebre a la porta del garatge dient ue el conill s'havia mort... El Vito i la Dina eren al sofà... la Dina plorant desconsoladament i el Vito intentant consolar-la... Es veu que a la tarda havien marxat a gimnàstica i havien deixat el Brownie a fora. I quan van tornar de gimnàstica ja estava mort... No sabem si és que es va morir de calor, o si tenia alguna altra cosa... El cas és que va ser un drama de veritat... Ens vam quedar tots ben moixos, i a la Dina li va durar bastant...
Quin greu, sobretot pel pobre conillet i per la Dina. Però tot són experiències que ajuden a créixer.
ResponEliminaDe tota manera extraieu-ne una moralina: "Procureu no passar més per davant d'animalons entranyables perquè us tocaran la fibra sensible, oi més si hi aneu amb les menudes"!