Començo a treballar a Orbit

I començo a Orbit!!!

El dia 22 d'agost va ser el meu primer dia. Va ser molt estressant, fins que no hi vaig arribar, perquè era també el primer dia d'escola de la Dina i, a més a més, canviava a la Lia de Daycare...

Feia 2 setmanes (des que el Vito havia començat l'escola) que la Dina i la Lia anaven a un Daycare del davant de l'escola de la Dina. Com que els 2 treballàvem, necessitàvem un lloc on deixar-les, i aquest Daycare (el Nana's) era el que anava millor, perquè el pla (un cop la Dina comencés l'escola) era deixar-les a les 2 allà juntes al matí. Llavors, a les 8h30', una noia del Daycare portava a l'escola als nens que hi havien d'anar (només s'ha d'atravesar el carrer). I quan acabés l'escola, els anaven a buscar i els tornaven a portar al Daycare.

Aquest era el pla abans de saber que l'escola de la Dina tindria un programa per abans i després de l'escola... Però quan vam anar a la reunió de principi de curs i ens van dir que hi havia aquest servei, vam canviar de plans... Aquest programa suposava menys enrenou i era més barat. També tenien una estona planificada per fer fer els deures a la canalla i feien altres activitats que es veien molt interessants. D'altra banda, la Lia no menjava res, allà al Nana's, i tancaven a les 5 puntuals... Jo havia de plegar a les 5h, o sigui que no arribaria a temps a buscar-la... El Vito, si tot anava bé i no hi havia reunions inesperades o que s'allarguessin, podia ser que arribés a les 5... però era molt estressant, i se les havia d'endur a peu a casa, portant la seva bici i totes les coses de l'escola... No ens imaginàvem aquesta escena al mig de l'hivern, amb neu, i amb la Lia volent anar a coll...

Total, que veient que la Dina ja no necessitava Daycare, vaig anar a mirar si hi havia plaça per la Lia a la Bravo! (una escola d'Arts que havia obert feia poc i que també tenia Daycare). Me n'havien parlat molt bé i jo també havia anat allà per a una entrevista de feina (de profe de piano!) i la mestressa ens havia explicat tota la història... Ella era mestra de piano per allà a Ogden i a mida que va anar tenint nens i més nens, va passar d'ensenyar a casa seva a fer una escola, i la va haver d'anar ampliant uns quants cops, fins que va decidir obrir aquesta nova acadèmia a Clearfield. El seu home li va dir que hi fes un Daycare també, però ella va dir que no. El seu home li va dir que n'anés a visitar 2 o 3 i que després, un cop hagués vist el que hi havia, que li digués que ella no ho podia fer millor... Ella, després de veure'n un parell, li va dir que sí, que hi faria un Daycare i que seria diferent de tots els altres...

La Chantal i el Juan Carlos hi van estar portant al Rodri i a la Moni tot l'any passat i n'estaven molt contents: les mestres els agradaven molt i deien que el menjar era molt millor que el dels altres llocs on havien anat.

O sigui que el divendres vaig anar a demanar si hi havia plaça per la Lia. Em van dir que hi havia una llista d'espera de gairebé 100 persones... però que hi havia hagut 2 baixes i que havien trucat a les 2 primeres persones de la llista a veure si els interessava entrar. Em van dir que si no els deien res, i jo estava disposada a començar el dilluns, que mirarien què podien fer...

Total, que el dilluns a les 7h del matí vaig trucar a veure com estava la cosa. Em van dir que

aquelles famílies no havien dit res i que podia començar la Lia, si volíem.

Quina alegria i quin estrés!!! Havia d'anar al Nana's a dir que plegava i a agafar les coses, i després a la Bravo! a fer tota la paperassa...

Sort que el primer dia m'hi feien anar a les 9 i tenia més temps per a intentar lligar-ho tot!

A les 7h30' sortíem de casa. Primer vam anar a l'escola de la Dina, que també era el seu primer dia! La vaig deixar al "Before School program" i me'n vaig anar cap al Nana's, vaig explicar que plegàvem i vaig recollir les seves coses. Llavors vaig anar cap a la Bravo!, que potser està a uns 10' conduint, vaig omplir tot de papers i vaig enregistrar el meu dit a la màquina que ens dóna accés a l'edifici... quins nervis! no volia arribar tard el primer dia de feina, però no podia córrer més...

Al final va quedar tot lligat i la Lia es va quedar prou bé, o sigui que vaig agafar el cotxe i cap a la I-15, que hi falta gent! Vaig conduir uns 25' direcció sud (cap a Salt Lake City) i vaig arribar potser uns 5' abans i tot! Buffffffff... ho havia aconseguit!!!

Vaig dir a la Nancy que era el meu primer dia de feina i em va venir a rebre la Joan, la Directora del meu departament (Sales Support) que em va portar cap a Recursos Humans. Allà em van fer la foto pel "badge" (la targeta d'identificació que portem, que també serveix per a marcar les hores i per a obrir les portes dels edificis), em van fer omplir uns quants papers i em van llegir el manual del treballador.

Llavors em van portar al meu lloc de treball. El Departament està organitzat en cubicles amb parets més altes que una persona. Fa gràcia perquè les parets són d'uns 5 cm de gruix, com buides per dintre, i estan forrades amb una mena de roba, de manera que pots tenir tot el que vulguis allà penjat, clavat amb una mena d'agulles molt llargues o xinxetes. No necessites cel.lo, ni queden marques de res quan ho treus...

Els 2 primers dies vaig baixar amb cotxe, però resulta que pots comprar un passi del tren (l'empresa en paga una part molt gran i el treballador només ha de pagar $70 a l'any!!!) i baixar a l'estació de Woods Cross (l'empresa és a North Salt Lake) i tenen un servei de shuttle que et deixa a les oficines. O sigui que agafo el tren a Clearfield i quan arribo a Woods Cross ja hi ha la Jody amb la furgo de l'empresa que ens recull i ens porta a la porta de les oficines. És un luxe de veritat. Això de no haver d'agafar el cotxe i estalvair-me l'autopista no té preu. Sense comptar els diners que m'estalvio en benzina! I, a més a més, ara tinc temps d'anar actualitzant el bloc!!! :)

També, tenim més llibertat amb el tema del cotxe. Si un dia el Vito el necessita, em pot deixar a l'estació i endur-se'l a col.le i llavors em ve a buscar quan arribo, o torno caminant a casa (i així faig exercici: són 45'!!!). L'any pasat el Vito no va fallar ni un dia d'anar al col.le amb bici, i mira que es va fer un tip de ploure, pobre! Aquest any no s'haurà de mullar tant.

A l'hora de dinar vaig sortir a fora, que em toqués l'aire. Just a l'entrada principal de les oficines, hi tenen un parell de taules i cadires, com de terrassa, que és on em vaig asseure jo per a menjar.

Hi ha una font molt maca, feta de pedra, que va fent un sorollet d'aigua molt relaxant... I tot el voltant estava cobert de flors i més flors, de tots els colors, ...

La veritat és que després de treballar a Convergys i passar tanta angoixa, semblava que estigués al paradís!!! Tot i estar al costat de la I-15 (l'autopista) amb el soroll de cotxes que comporta, sentia una pau total!!!

Aquest és l'edifici nº 1, que és on hi ha les nostres oficines (hi ha els departaments de Vendes, Compres, IT, RRHH, els Executive -els jefes grossos-, Accounting i Suport Tècnic) i una part de Producció, Magatzem i Shipping.

Hi ha 3 edificis més, a la vora (a l'estil de les Plantes de Metalbages a Santpedor) on hi ha Marketing i Enginyeria, Shipping, Inspecció de Qualitat i més producció i magatzem.

Quan el primer dia em van ensenyar on eren els diferents edificis, em va recordar molt a Metalbages... ho vaig trobar tan familiar que em va fer sentir com a casa.

Ara estic bé, però he trobat a faltar molt Metalbages, amb tot el que comporta: la feina, els companys, el ritme de treball... Ha estat la feina de la meva vida, i la gent d'allà m'ha tractat sempre molt bé. Gràcies companys per tots aquests anys!!!