Ogden Pioneer Days Rodeo

El dilluns dia 25 de Juliol era "Pioneer Days" i era festa. Com que jo no treballava, vam

encarregar entrades pel Rodeo que feien a Ogden.

L'ambient era molt autèntic, com a les pel.lícules, és clar!

Vam poder veure a "les feres" d'aprop...

Van començar amb nens que muntaven cavalls petits, potser van ser 4 o 5... Llavors van sortir uns senyors que atrapaven uns bens...

Entremig van arribar les "Miss Rodeo", totes conjuntades (botes incloses!!!)

...més "Misses"... Resulta que havien d'escollir "Miss Rodeo Utah" i anaven totes amb les seves millors gales i una melena ben estarrufada...

Llavors van aparèixer 2 o 3 paracaigudistes del cel. Un d'ells va desplegar la bandera americana mentre baixava, i llavors fan fer sonar l'himne i una noia (que devia ser famosa, suposo, va cantar-lo).

Les "Miss Rodeo" van fer unes quantes passejades pel voltant de tota la pista o camp, no sé com dir-ne... i la Miss de l'any passat va passejar la bandera, i llavors va dir unes paraules. Van escollir la d'aquest any i van fer la coronació.

Llavors ja van fer el rodeo "de veritat". Sortien els cavalls amb els genets a sobre, que no duraven pas gaire! Hi havia un crono amb el temps i, al final, van deduir que havien de fer una certa estona i llavors ja podien deixar-ho estar. Ens va semblar que mentre eren dins del temps havien de tenir una mà enlaire.

Llavors quan ja volien baixar (si el cavall no els havia fet anar a terra abans), hi havia 2 genets que voltaven tota l'estona per allà, que s'acostaven i l'agafaven per a que pogués baixar sense haver de saltar a terra. Aquests 2 senyors tamb'e s-encarregaven de fer anar el cavall cap als tancats altra vegada.

Això ho van fer amb cavalls i amb vaques o toros (la veritat és que no ho sé). I llavors van sortir els pallassos del Rodeo. Una senyora que treballa a Convergys està casada amb un ex-pallasso de Rodeo...

També va sortir una carrossa amb els senyors que donaven els fons per a fer tot aquest Rodeo. Van fer unes voltes per la pista i llavors van sortir a dir unes paraules.

...I ja se'ns anava fent fosc... Vam estar molt de sort, perquè les previsions eren de pluja! Sí ue ens van caure 4 gotes, però res que ens espatllés la vetllada. Entre acte i acte, sortien una bona de "cowgirls" fent els anuncis: sortien a la pista amb els cavalls, galopant ben ràpid, portant banderes dels patrocinadors i feien unes quantes voltes. A l'estil de les avionetes que volaven per la platja quan jo era petita, però per terra i amb cavalls...

La següent cosa va ser com un "slalom" de cowgirls. Havien de fer un circuit cronometrat, passant per unes banderes. Va ser amocionant, perquè anaven a tota pastilla i tu anaves veient el temps.

La Dina que s'havia dedicat a buscar no recordo quina mena de bestioles (potser formigues voladores???), va fer un amiguet. Aquest nen la va estar ajudant a recolectar formigues (o eren arnes?) i van estar jugant molt macos una bona estona.

Aquí, mentre "feien els anuncis", va sortir una màquina a preparar la següent actuació...

Van muntar unes rampes i van sortir 3 o 4 motoristes a fer bots i acrobàcies a l'aire. Va ser molt espectacular!!!

I ja per acabar... el castell de focs! Des de la grada mateix, només vam haver de girar-nos una mica, i vam poder gaudir de l'espectacle.

Va estar molt bé. Feia 2 estius que érem aquí i no ho havíem anat a veure mai. Ens va agradar veure de què anava la cosa i la veritat és que va ser molt distret. I ens va agradar molt poder-ho compartir amb el Sebas, la Mire i la canalla. Vam viure una tarda autèntica americana, entre l'ambient, els shows, el menjar que ens van anar a buscar els homes, i la mega-super bossa de crispetes que vam compartir entre tots, no ens va faltar de res...!!!