El dilluns 18 de juliol jo no treballava (aquella setmana feia de dimarts a dissabte) i vam aprofitar per a anar al "This is the Place Heritage Park), a Salt Lake City, a prop del Zoo.
És com un parc temàtic basat en els pioners que van arribar aquí a Utah. Hi ha tot de construccions de l'època, i la gent va vestida amb el vestits d'aquells temps també.
Aquesta Senyora amb la nena estaven passejant aquest MEGA xai... A part de ser enorme, tenia un gruix de llana que feia por!!!
Aquí el va fer posar per la foto...
Després vam anar a l'escola. Tenien nens de totes les edats i diferents poblacions tots barrejats. Ens va explicar el que feien quan algú no es portava bé...
Un altre càstig era posar-los de cara la paret, amb el nas tocant a la paret, els braços estirats endarrera, i un llibre a cada mà... Déu n'hi do, com cansava!!!
Llavors vam anar a que pugessin a cavall. Teníem uns braçalets que ens servien per a fer diferents activitats. Aquesta la vam repetir uns quants cops!!!
Em sembla que van poder pujar a cada un dels diferents cavalls (el claret, el negre, el marró...)
També vam veure el taller del ferrer...
... el que feia cordills i cordes...
El Sebas va fer de cowboy tirant el llaç i "caçant" la vaca...
El Vito no va voler ser menys... Per l'estil ja es nota qui ha passat més temps a l'oest americà, oi? :)
Van anar a la fonda del poble, que era tota petitona, amb uns llits que semblaven per nens... (no com els que tenen ara, no!)
Aquí hi havia animalons: pollets, conills, ... (la Dina es va posar una mica trista, recordant el Brownie...)
Llavors vam anar a buscar or!!! Hi havia un rierol i un Senyor ens va explicar com buscaven or, i ens va donar els estris per a fer-ho. La Dina es va ben esverar, perquè es pensava que era de veritat!
Al final, abans de marxar, aquell senyor ens va donar un sobre amb "pepites d'or" (només a nosaltres, perquè érem de fora i li vam caure bé) i, un cop a casa, vam repartir el "botí".
Aquell dia feia una calor molt enganxosa, perquè hi havia molta humitat (per mi que la van dur el Sebas i la Mire, perquè aquí no n'hi ha mai!) i teníem unes ganes de marxar, ja... però van veure aquest trenet, que feia 2 voltes a una bassa que hi havia allà, i vam haver-hi de pujar...
No era tan emocionant com sembla per la cara de la Dina, però quan hi ha ganes de passar-s'ho bé, tot és súper, oi?
Que bonica aquesta sortida! Veus, no tenen pas tants anys d'història com la vella Europa(comptant des del "descobriment", és clar), però en saben treure un bon rendiment.
ResponElimina