El cap de setmana del 28 i 29 d'agost vam anar a Bryce Canyon, un Parc Nacional preciós que hi ha cap al sud de Utah, que ens queda a unes 5 hores de casa.
L'Esteve, que havia treballat amb mi a Metalbages des del 2001, hi anava tot fent ruta per l'Oest dels EEUU amb la seva dona, la Núria i una altra parella, el Jordi i la Gemma. Em feia molta il.lusió tornar-lo a veure i vam decidir regalar-nos unes mini-vacancetes de 2 dies per a anar-lo a trobar!
O sigui que el divendres, quan el Vito va plegar de l'escola, vam agafar el cotxe i ... milles fins a Bryce Canyon! Vam arribar que ja era tard i vam anar directes a dormir.
A l'endemà al matí, jo havia de fer una tirada de 3h (la més llarga que he fet), i vaig marxar carregada d'ampolles al cinturó per a fer 45' d'anar i 45' de tornar, per a que el Vito me les tornés a omplir per a tornar a marxar a fer l'altra 1h30' que faltava. Llavors, el Vito, la Dina i la Lia van agafar el cotxe i em van anar a esperar allà on va calcular el Vito que acabaria jo... Hi havia un carril bici que començava a 30' de l'hotel corrent i arribava fins a una zona preciosa del "Red Canyon".
Aquí és on vaig acabar. Tot i que aquest cop només van passar 5' de l'estona que havia de fer, jo ja patia per si els càlculs del Vito també fallaven i no ens trobàvem ... :)
Després d'una bona dutxa, vam anar a dinar i a visitar el "Wildlife Museum" que era allà a la vora. Jo em pensava que hi hauria animals vius, però eren tots dissecats... A part del disgust que va tenir la Dina, ens va encantar tota l'exposició. Hi havia animals de tota mena, molt ben dissecats, amb uns ambients molt ben buscats...
Les escenes, semblava que tenien acció i tot!
La mirada de la lleona impressionava...
Aquestes aranyes eren de la mida de la mà! Eren de sudamèrica. Espero no trobar-me'n mai cap, d'aquestes!
Aquestes papallones brillaven d'una manera excepcional, i eren enormes!
Al final, vam poer anar a donar menjar als animals que hi havia vius (sort!) i la Dina s'ho va passar pipa donant blat de moro als cèrvols, que li feien pessigolles a les mans amb la llengua!
Ja a la tarda, l'Esteve ens va trucar que havien arribat a l'hotel i anaven cap al Parc. Vam anar cap allà a esperar-los i el Vito va aprofitar per a anar a córrer una estona.
Com que faltava poc per la posta del Sol, vam quedar al "Sunset Point"i, al cap d'una estona, ja van aparèixer els turistes.
Vam estar una estoneta xerrant allà, vam fer una caminadeta per un sender del Parc que baixava cap a sota d'una d'aquestes punxes i llavors ens en vam anar a sopar plegats.
Vam passar una estona molt agradable, però que se'ns va fer curta... La vida de turista és molt dura i s'havien de tornar a llevar d'hora a l'endemà, o sigui que vam retirar amb l'excusa de que "les nenes" estaven cansades... :)
Quin estiu més intens! Tant pel que fa als recorreguts que heu fet com per les trobades amb amics que són molt emotives!
ResponEliminaEl Departament de Turisme dels EUA us hauria de donar un premi per la quantitat de catalans que heu mogut!