La loteria de la "green card"

El dia 1 de maig era la loteria de la "green card". Cada any es fa una loteria on sortegen 50.000 permisos de residència. S'ha d'aplicar uns dies concrets entre octubre i novembre de l'any abans i s'ha de tenir, al menys, estudis de "high school" (institut). Hi ha alguns països que estan exclosos perquè els EEUU considera que ja hi ha prou gent d'aquell país aquí i, llavors, la gent d'aquests països no pot aplicar per a la loteria.

Doncs ja sabent que no em feien el visat, la meva única esperança era aconseguir una "green card" a la loteria... esperava aquest dia amb candeletes per a veure què passava... Durant tot el dia vaig estar molt nerviosa, mirant a la pàgina web on has de consultar l'estat de la teva petició... Al matí encara no hi havia res penjat. Al migdia tampoc... llavors va començar a donar error (suposo que tothom ho estava consultant a la vegada i la pàgina es bloquejava....). Estava desesperada...

Al final, tornant cap a casa el Vito em va trucar i em va dir que no ens havia tocat (teníem dos números: un per a ell i un per a mi)...

Era l'última esperança que tenia i s'acabava d'esvaïr...

Vaig estar uns dies ben moixa i vam quedar amb el Vito que el dissabte aniríem al McDonald's per a que la Dina i la Lia estiguessin entretingudes jugant i nosaltres poguéssim parlar (amb elles per allà al mig és impossible!). Havíem de prendre moltes decissions sobre el nostre futur...

Tot i tenir clar que no hi havia volta de full, jo tenia com un pressentiment... Pensava que la cosa no es podia acabar així... M'hi trobo tant a gust, treballant allà, que em semblava que havia de seguir-hi. Tot i que la empresa és diferent, per a mi és com un segon Metalbages, m'hi trobo com a casa...

Total, que el divendres d'aquella setmana, mentre esperava el tren a l'estació de Woods Cross (en plegant de la feina), estava parlant amb un senyor que treballa allà. No sé com va anar la cosa, que li vaig dir que hauria de plegar el 29 de juny i ja no podria treballar més (evidentment amb llàgrimes als ulls...) i ell em va dir..."però s'estant mirant això del visat..." i jo li vaig dir que no, que no me'l podien fer... Ell va tornar a dir que sí, que just ahir havia parlat amb la Jeannie i li havia dit que s'ho estaven mirant! Jo ja no entenia res... Vaig passar un cap de setmana ben confosa, intenant entendre què estava pensant...

El dilluns vaig parlar amb el Kevin i em va dir que la Jeannie s'havia quedat molt impressionada amb un parell de feines que havia fet per a ella i que volia mirar si podíem tirar-ho endavant. Ell encara no m'havia dit res perquè no hi havia res segur i sabia que ho havia passat molt malament. No em volia donar falses esperances si al final havia de ser que no...

El divendres d'aquella mateixa setmana, el Kevin em va dir ben content que sí que ho tirarien endavant (Orbit pagaria les despeses del visat i jo les dels advocats) i que, si jo hi estava d'acord, que hauria de signar una carta on em comprometés a estar un cert temps a l'empresa, per a assegurar-se que no em pagarien les despeses del visat i llavors marxaria...

Des de llavors fins aquesta setmana he estat preparant paperassa per a tenir-ho tot a punt... Han estat unes 3 setmanes de molts nervis però finalment aquest dijous passat, dia 31, van enviar la meva aplicació pel visat. Ara, a esperar que tot vaig bé i me l'aprovin... Ho sabré d'aquí a uns 2 mesos, que és la mitjana de temps que tarden a processar-lo. Que llarg que se'm farà...

O sigui que el dia 29 de juny hauré de plegar i, si tot va bé, hi podré tornar el dia 1 d'Octubre.