Caminada al Wheeler Creek

El mateix diumenge, després d'haver rebut tots els regals, vam anar tots plegats cap a la presa del Pineview, a Ogden, a fer el Wheeler Creek, que és el camí per on es fa el primer tros de bici de l'XTerra d'Ogden. Puja des del Pineview (on es fa la natació) fins a mig camí d'Snowbasin. El Vito ho va fer amb mountain bike i després va seguir cap amunt al "Sardine Peak", i nosaltres ho vam fer caminant.

 Jo estrenava unes Five Fingers i estava encantada!

L'estiu passat me n'havia comprat unes semblants a les que tenia el Vito, que tenien una tira que passava per darrera el taló i es cordava al davant amb un velcro. En el peu esquerre, aquesta tira m'apretava molt el tendó i em molestava molt. Vaig passar tota la tardor i tot l'hivern sense posar-me-les i a la primavera em vaig decidir a anar a la botiga a tornar-les. Aquí és impressionant el tema dels retorns. Només et demanen si hi ha algun problema amb el producte, per a saber si és defectuós o si és que està bé, però no t'agrada o no et va bé. Sense questionar-te res, et tornen els diners en efectiu!

Com que a mi m'agradava la sensació d'anar amb aquestes sabates (és com si anessis descalç, però protegit) vaig entrar a la botiga, a veure si n'hi havia unes que no m'apretessin el taló, i vaig trobar aquestes que tinc ara, que no tenen la tira que passa pel darrere i va cap al davant. Aquestes tenen el sistema de tancat més com una bamba normal: amb llengüeta i cordons (que no me'ls apreto pas, perquè no fa falta).


A part dels diners que m'havien tornat de les de l'any passat, tenia un val de la botiga (et pots fer un carnet i cada cop que compres vas acumulant un % i a final d'any et donen un val per un determinat import, segons les compres que has fet), o sigui que em van sortir ben baratetes!

I, com sempre, la motivació d'aquesta caminada era caçar papallones!

La primera que van caçar, només començar la caminada, ja la volien guardar per endur-se-la a casa, però tot just acabàvem de començar!!!

Els vaig dir que provessin de caçar-les però que les deixessin anar totes, a veure quantes en podien aconseguir caçar i que, quan ja estiguéssim baixant i més a punt d'arribar, les que cacessin les guardaríem a la "gàbia de papallones" que teníem al cotxe.

Mireu aquesta que bonica: tota blanca amb aquestes taques carbasses:

Aquí les senyores van caminar com unes campiones i van caçar unes 30 papallones cada una!!! Com s'ho van arribar a passar de bé!!!

Em recordava a nosaltres quan érem petits i anàvem al bosc els caps de setmana. Recordo un cop que tots els germans també caçàvem papalllones i en vam poder caçar una d'aquestes tan precioses, molt grans, totes grogues amb ratlles negres i alguna taqueta de color vermell i blau, amb el final de les ales com si fessin una cua... En tinc molt bon record...

Aquí tenim les 4 papallones que havíem caçat cap al final, guardades a dins la "gàbia". Els van posar noms i van estar tot el viatge de tornada ben entretingudes observant-les i imaginant-se històries amb elles.

Va ser una excursió molt molt xula!