Vam anar a fer un "trail" que hi ha a prop d'allà on anem a esquiar a l'hivern. Va vorejant el llac on fan la natació de l'XTerra i és molt planer.
Aquí hi ha la Dina amb el Rodri i la Moni.
Aquí la Lia s'escapava del Juan Carlos, que l'havia agafat a coll un moment...
Van estar tot el camí buscant i "seguint petjades d'ós"!!!
D'ossos no en vam trobar cap, però sí que vam trobar una serpent!
Entre les "bestioles" i tot plegat, van anar caminant com uns campions i no es van queixar ni un sol moment (només quan vam dir de girar per a tornar, que ells encara volien seguir endavant!)
Va ser una caminada molt curteta, perquè volíem anar a fer un "Brunch" (barreja de "Breakfast" i "Lunch") en un restaurant d'allà a la vora i ja se'ns feia l'hora que s'acabava el "Brunch" aquest.
Havent dinat, vam anar a la vora del llac per a que la canalla jugués una estona.
Feia un dia preciós, tot i que feia vent i l'aire era bastant fred, però ells, com si res, van estar jugant amb la sorra i l'aigua tota l'estona.
Allà, amb aquesta vista de les muntanyes mig nevades, el llac, el cel blau i el Sol, vam passar una tarda de relax, que ja ens feia falta, perquè faltaven 2 dies per a la loteria de la "green card" i, jo sobretot, portava un neguit a sobre que no em deixava viure...
Mireu que en porteu ja de quilòmetres fets per aquestes terres! I em sembla que l'heu ben encertada triant aquest estat, es veu tot tan tranquil, ampli, preciós de paisatge ...
ResponEliminaComparat amb el que hi arriba a haver per veure, no hem fet res! Però sí que és veritat que s'hi està molt bé aquí, en aquest sentit. Et pot xocar la manera de fer de la gent al principi, però són bona gent i, potser precisament per ser com són, aquest estat és tranquil. I pel que fa a la natura és immensa! Valorem molt aquesta tranquil.litat, amplitud i bellesa.
ResponElimina