2/10/10

Aquest any sí!

Abans entrenava tot l'any i em fèia gràcia que durant l'hivern quasi no trobaves ningú corrent per la sèquia. Llavors hi havia dues èpoques de "boom atlètic" i els corredors sortien com els cargols després de la pluja. La primera època de boom era per allà al maig, l'operació biquini feia despertar tots aquells talents d'esportista. La segona era al setembre, després de vacances, tothom es proposava apuntar-se al gimnàs i posar-se en forma. Al cap de pocs mesos tot aquell ramat de gent desapareixia i només quedàvem aquells que per afició o dedicació aconseguíem continuar amb la rutina.
Des que vaig deixar de competir seriosament l'any 2004 que em sento part del boom. Començo a entrenar i al cap de poc temps ho deixo, per massa feina, lesió, falta de motivació o per mandra de llevar-me a les 6 del matí amb temperatures sota 0ºC.

Aquest any sí. M'he proposat fer una mica d'exercici a diari, encara que sigui poc, però constant, sense deixar-ho. De moment he començat a córrer 3 dies per setmana, poca estona i suau, i descalç o amb les 5 fingers. M'encanta la sensació!
















També he adquirit tres llibres que els podria catalogar de "Quixots". Si hagués de cremar tots els manuals d'entrenament que m'he llegit, aquests tres els salvaria de la foguera.

















I finalment ja li he trobat una utilitat a les Pàgines Grogues (aquí Yellow Pages) i al catàleg de l'Ikea per a acabar de fer gruix:


Publicat per a

6 comentaris:

  1. Amàlia2/10/10 20:06

    Quina gràcia que fan aquestes sabatilles! Però es deuen trobar molt els rocs, oi?

    Apa,com presumim d'aquest supermegagaratge, eh? Què passarà quan torneu a la dura realitat dels miniespais catalans?

    ResponElimina
  2. Roger2/10/10 22:22

    Les vaig veure a una sabateria a Menorca l'any passat i vaig pensar que era publicitat de la marca Vibram..que queden com uns mitjons amb sola? Jo cada any començo a correr..i aguanto 1 mes..be l'any passat vaig començar al maig i vaig aguantar fins al canvi d'hora de la tardor..pero aixo de correr a la nit no es per mi..

    ResponElimina
  3. Íngrid i família3/10/10 6:06

    Doncs sí, aquest tipus de bambes són reals. Al principi has de començar només caminant i mica en mica introduir la cursa suau. Tot i així és bastant dur córrer per asfalt. El dia que l'Íngrid va fer la marató, hi havia tres o quatre corredors que van fer la marató amb les Vibram. També n'hi havia 2 completament descalços. Cada cop hi ha més estudis que demostren que les bambes, quan més gruixudes i més estables pitjor, produeixen més lesions. Cada cop es tendeix més a bambes "minimalistes". Potser les Vibram, o anar descalç, són extremistes, però cada cop es recomana més anar amb bames completament planes, sola dura i prima. Estil bambes "Victòria" o les "All-Stars" sense bota.

    ResponElimina
  4. Íngrid i família4/10/10 1:33

    Ai sí, Mare, això dels supermegaespais d'aquí sí que ho valorem, sí. Ja ho diem, ja: "Ai quan haguem de tornar...". Ara ens hi trobem molt a gust, aquí.

    ResponElimina
  5. Roger4/10/10 13:44

    Si..ja he vist que cada cop mes hi ha atletes que practiquen la filosofia del "barefoot running"!

    ResponElimina
  6. Amàlia8/10/10 0:17

    Ja ho deia jo que les "Victoria" eren supercòmodes! Jo en tenia unes que, d'entrada,m'hi trobava massa plana, però quan se'm van fer malbé les vaig trobar a faltar molt! Però jo no sóc cap experta, només sóc de donar un voltet fins el parc de l'Agulla!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)