Deshidratem fruites

La meva mestra d'anglès, que també és la Mare d'una nena que anava a gimnàstica amb la Dina i d'una altra nena que va a l'escola del Vito, em va deixar la seva màquina de deshidratar, perquè li vaig dir que teníem excedent de "la collita".

Un dia a la tarda, mentre el Vito tallava l'herba i la Dina feia el mono per fora, la Lia i jo ens vam posar "mans a l'obra".

Vam tallar els préssecs per la meitat i vam treure'n el pinyol:

Vam tallar les pomes amb aquell tallador que els treu el cor i en fa 8 trossos (com grills).

I ho vam anar colocant tot a les safates de la màquina (em sembla que n'hi havia 8). Primer vam posar-hi els préssecs:

Després hi vam posar les pomes:

I a l'última safata hi vam posa 4 o 5 maduixes, també tallades per la meitat per a veure com quedaven.

Vam graduar la temperatura i vam endollar la màquina per a que s'engegués. La vam deixar al "basement" perquè feia una micade soroll i la vam deixar uns 2 dies que anés fent (va traient aire calentó). Cada cop que obríem la porta del "basement" se sentia una oloreta...

I aquí tenim el resultat: trossos de fruita ben secs i arrugats, però tan bons...!!! És ben bé la fruita deshidratada, sense cap sucre ni conservant, i així ens aguantarà més temps. Va genial per emportar-se per snack. A la Dina i la Lia els encanta.