La llengua geogràfica de la Lia

Quan la Lia era més petita, va tenir uns quants cops la llengua tota blanca amb unes clapes vermelles, que semblava que li feia un virus de la panxa, i llavors es passava uns quants dies tota neguitosa i que no volia menjar res (a part de fer pit).

Llavors, això ja no ho va tenir més, però de tant en tant se li veien unes clapes que ens semblava que eren llagues, i com que tampoc volia menjar i es passava el dia enganxada al pit, vam pensar que tenia alguna altra cosa a la panxa. Vam anar al metge a que li mirés, i va ser molt curiós, perquè el metge ens va dir: "Ah! això no és dolent! Jo també ho tinc!" Ens va explicar que és una "llengua geogràfica". No se sap de que ve, però és un canvi de regularitat de la superfície de la llengua: resulta que algunes papil.les gustatives desapareixen i queden unes àrees de la llengua aplanades. Aquestes àrees "despullades" poden durar dies o fins i tot més d'un mes, i van canviant. Com que la llengua sembla un mapa, en diuen llengua geogràfica.

Més tard, vem descobrir que li havien estat sortint els 2 queixals de baix del darrera de tot. Tenia la geniva molt inflada i els queixals encara a mitges, i vam suposar que la causa de que no volés menjar i estigués tot el dia enganxada al pit era que li estaven fent molt mal els queixals, i que no tenia res a veure amb les clapes de la llengua, ja que això de la llengua geogràfica no és dolorós.

Fa gràcia, perquè tan aviat ho té com no, i tant aviat és d'una forma com d'una altra. No hi ha com ser original!