17/3/12

Any nou, visita nova...

El dia 1 de Gener, només estrenar l'any, vam agafar el cotxe i vam començar a tirar milles cap a Colorado. Anàvem a visitar els nostres amics de Vail: l'Ingrid i el Josiah, que tenen el Sulli, el Porter i la Larsen.

Són una gent molt maca, i ens sap greu no veure'ls més sovint... Quan vam saber que vindríem a Utah vam dir que els aniríem a visitar sovint, però un cop aquí, les distàncies són tan grans que, realment, no trobes la manera ni el moment...

Vam arribar al vespre i la principal atracció, un cop allà, van ser els gats. Resulta que, per Nadal, el Santa Claus els va portar 2 gatets: l'Adler (una nena) i el Grasen (un nen) que són germans. La Dina sempre demana un gos però, a falta de gos, els gats també van fer el fet! Va estar tota l'estada empaitant, jugant i cuidant els gatets.



Al principi era prudent i mantenia les distàncies, però un cop es van fer amics, ja se n'anava amb ells a l'habitació on els tancaven i els abrigava amb mantes, ...




Això era a l'endemà al matí quan ens vam llevar.

Tenen una canalla molt maca i van estar molt ben avinguts tota l'estona. Aquí hi havia el Porter (que té 6 anys, fets al setembre -és 3 mesos més petit que la Dina-), la Lia (3 anys i mig), la Dina que ja en té 6 i mig, i el Sulli (acaba de fer 8 anys -quan ens vam conèixer amb el Josiah, a Saipan, el Sullivan acabava de néixer i tenia un mes!-)



Aquesta és la Larsen, que deu tenir una mica més d'un any i mig. Va començar a caminar abans dels 9 mesos!!!



Un cop esmorzats, vam abrigar-nos per a sortir a fora. Anàvem
a baixar amb trineu per una baixada del Parc que tenen a la vora de casa. La Larsen tenia moltes ganes de sortir, i ja estava a punt, amb les botes posades!!! :)


Gairebé no hi havia neu perquè, igual que a Utah, a Colorado també estava essent un hivern molt sec, sense pluja ni neu... però la poca que hi havia estava glaçada i ja patinava prou per a baixar amb el trineu.


La Lia no va voler ni provar-ho, però la Dina es fa fer un tip de baixar...

 



... fins que es va accidentar... Em vaig espantar molt, perquè ho vaig veure tot i va ser molt bèstia... Us heu fixat, al video, aquell lloc que hi ha, a baix a mà esquerra, amb unes taules de picninc i una teulada? Doncs la Dina solia baixar només la primera baixada i normalment ja es parava al replà, abans de fer la segona. Però una vegada va voler tirar-se des de més amunt i des d'un altre angle, i va anar baixant per un altre lloc, més cap a l'esquerra. En comptes de parar-se al final de la primera baixada, va continuar fent la segona baixada, i va anar directe contra la cantonada de la taula de picnic... Jo anava veient que xocaria, però era a dalt de tot i no arribava a temps per a fer res... i tal i com es veia a venir, va picar amb el front a la taula  tant fort que va sortir rebotada endarrere... em vaig espantar molt... Vaig deixar a la Lia a dalt i vaig baixar corrent tant ràpid com vaig poder... Per sort només va ser un cop molt fort, que li va deixar una bona marca, però no va passar res més... Evidentment, aquí es va acabar la sessió de trineu, i vam anar cap a casa a curar la ferida i posar gel. El Sulli també havia picat de morros, o sigui que van ser dos allà al sofà, amb el gel curant cops...

Aquí ja les vam enxampar amb els gats col.locats al cotxet de les nines, passejant-los per la casa!



Per una d'aquelles casualitats de la vida, el Vito havia vist al Facebook que el Bernat Moragas era per aquí als EEUU. La bomba va ser quan va saber que era a Vail també! Va escriure'l i li va dir que nosaltres també hi érem i es van trobar un matí a la piscina on va a nedar el Josiah, que resulta que coneix a la seva xicota. Ella també és triatleta i té una casa a Vail. Sol anar-hi a la temporada d'esquí, i llavors va a nedar allà on va el Josiah.





Aquell vespre vam quedar per sopar i veure'ns una estona.


A l'endemà ja marxàvem, o sigui que la Dina va aprofitar al màxim per a jugar amb els gatets...



Quan no eren a casa, els tancaven en aquesta habitació, que és on hi ha la rentadora i assecadora, i també hi ha una mica de despatx i joguines de la canalla. També hi ha una mica de rebost i la calefacció. La Dina estava ben ocupada organitzant-los la vida ...

Això eren una mena de màscares que tenien el Sulli i el Porter. Oi que fan gràcia? Si els apretaves el nas, feia el soroll de quan borden els gossos.

I ja va estar la visita... Mirarem de trobar-nos altra vegada, però si no, com a mínim sabem que per l'XTerra d'Ogden, si no passa res, tornarem a trobar-nos aquí a Utah!


1 comentari:

  1. Estem feliços que estigueu feliços amb aquests amics tan eixerits que teniu, però quan teniu algun entrebanc com aquest de la Dina se'ns encongeix el cor! Sort que no va passar res, ja ho deia la meva mare que a canalla són de goma i em sembla que tenia raó!

    ResponElimina