Praxis / passejada al llac gelat

El dia 14 de gener el Vito tenia l'examen de la Praxis. És un examen que han de fer tots els mestres americans per a treure's la llicència de mestre. El Vito, fins ara, tenia una llicència provisional que li havia fet el "Utah State Office of Education" (el Departamtent d'Educació de Utah) basat en el seu títol de mestre d'Espanya. Com que tenim pensat quedar-nos més temps aquí i aquesta llicència provisional només val per 3 anys, ha hagut d'estudiar tot el temari americà i fer aquest examen, igual que qualsevol altre mestre dels EEUU.

Aquí el tenim, el dia abans (divendres 13) fent l'última repassada abans de l'examen de l'endemà al matí (a les 7h del matí!)

Un cop acabat l'examen, el Vito se'n va anar a entrenar i nosaltres vam agafar l'stroller i ens en vam anar cap al carril bici (com si anéssim a l'escola de la Dina) tot caminant. A la vora del carril bici hi ha un "pond" (una bassa)  on la gent pesca i també hi ha ànecs. Tot i que aquest hivern ha nevat poc, sí que ha fet fred i aquesta bassa estava ben glaçada. Algun dia, anant a córrer, havia vist gent caminant pel gel, pescant, i fins i tot jugant a hoquei sobre gel, i em feia gràcia portar-hi a la Dina i la Lia.

Això era just abans de posar-nos a sobre el gel... feia cosa, perquè a la vora no semblava gaire gruixut, però com que tampoc som pesos pesats, vam decidir-nos a fer la passa i ja vam ser a sobre el gel.

Aquest tros de davant era ben finet, perquè és on juguen a hoquei. Amb una pala de treure neu, es dediquen a treure la neu de sobre i deixen el gel ben llis per a poder patinar bé. El tros del fons té neu per sobre i és on sol posar-se la gent que pesca. Fan uns forats amb una mena de filaberquins, i es porten la cadira i els estris i s'asseuen a pescar.

Aquí hi havia un carro d'un supermercat... Com es pot veure, hi ha gent de tota mena a tot arreu...

Primer no les tenien totes, la Dina i la Lia, però després ja van veure que no hi havia perill.

L'stroller l'havia agafat perquè vaig pensar que la Lia no caminaria tota l'estona, però va ser ben al contrari! La Lia ho va voler fer tot caminant i la Dina estava molt cansada (al caps d'uns dies va estar malalta) i va voler anar a l'stroller tota l'estona.

Aquí hi ha el ninot de neu amb la seva rialla, que encara aguantava...

I això és una cosa que va fer la Dina a l'escola per a alimentar els ocells. És una pinya de pi, envescada amb mantega de cacahuet i arrebossada amb gra pels ocells. Ho vam penjar a l'arbre de davant de casa per si algun ocellet tenia gana...

La nota de l'examen del Vito se sabia al cap d'un mes, més o menys, però com que vaig tan endarrerida amb el bloc, ja deu fer un mes que la sabem: va aprovar amb molt bona nota i fins i tot li van fer un reconeixement especial. Li van enviar una mena de diploma fent constar que estava dins del 15% dels mestres que havia tret la nota més alta. "Chapeau" Vito!