Era el primer cop a la vida que feia un gall dindi, i que tenia convidats a casa pel dinar de Nadal...o sigui que estava una mica "nerviosa"...
A Manresa, sempre són els meus Pares, els que s'encarreguen del gall dindi i jo no tenia ni idea de com es feia... o sigui que, uns dies abans, ja els vaig fer enviar les instruccions per a saber com fer-ho.
Aquí als EEUU és típic fer el gall dindi per Thanksgiving (el dia d'acció de gràcies), on es reuneix tota la família i fan un dinar ben abundant. A Orbit ens havien donat un certificat de $15 per un gall dindi (com un val), però jo me l'havia guardat per Nadal, perquè em feia gràcia provar de cuinar-lo... O sigui que vaig anar a comprar el gall dindi més petit que vaig poder trobar (perquè encara no sabíem que tindríem gent a casa), les prunes, els pinyons i una mica de llard.
El vaig obrir (vénen embolicats en un embolcall de plàstic) i em vaig poder estalviar de netejar-lo, perquè ja venia ben net!!!
Vaig anar fent el farcit amb les prunes, els pinyons, el llard i em sembla que vi ranci (que va ser "sherry" perquè aquí no hi ha vi ranci -no sé si és el mateix...-)...
El vaig farcir i cap al forn! S'havia d'anar remullant amb el seu suc i amb vi ranci, per a que no s'assequés. I després d'unes quantes hores... Voilà!
Aquests són els comensals: nosaltres, la María i l'Hilo, i l'Alberto.
No és per res, però el gall dindi va quedar... més que boníssim. Ben tendre, rostidet, amb el farcit deliciós... L'Alberto no donava a l'abast... se'l menjava amb els dits, i li regalimava la gota d'oli constantment per la barbeta... Com li va arribar a agradar... Tots els altres també el vam gaudir molt, i vam passar una tarda molt agradable...
... i tranquil.la... la Dina i la Lia estavan mig pioques i es van quedar adormides després de dinar sense ni piolar...
La Dina es va arraulir al sofa, tapada amb una manta...
I la Lia es va adormir als braços de l'Alberto... Ens vam quedar ben parats... primer, perquè essent com són, costava de creure que s'haguessin adormit així, tan fàcil..., segon, perquè no li sabíem, aquesta faceta, a l'Alberto, i tercer, perquè la Lia no va fer gens el ronso quan li va dir que anés amb ell a la falda...
Pobre Alberto, potser va estar un parell d'hores, amb la Lia a sobre... Després ja vam anar fent torns... :)
L'Alberto va marxar més d'horeta i ens vam quedar a fer sobretaula amb la María i l'Hilo. Quan es van despertar la Dina i la Lia, vam estrenar la màquina de fer gelats, que ja no es podien esperar més!!!
Vam fer un sorbet de taronja que era allà a les instruccions (o més aviat al llibret de receptes que venia amb la geladera).
El vam posar a dins, amb la funció de "Mix", i cap al congelador a fer-se!
Per a acabar d'arrodonir el dia de Nadal, vam anar al cine amb la María i l'Hilo, que van dir que volien anar a veure la nova pel.lícula del Tintin, i ens hi vam apuntar!
Quan vam arribar a casa, el sorbet encara no era a punt o sigui que vam haver d'esperar fins a l'endemà, però igualment poso la foto de quan ens el vam menjar.
Mmmmmmmmmm... que bo que va quedar!!!
Quin dia de Nadal més complert i quin gall dindi més esplèndid, de tan bé com et va quedar fins i tot m'arriba l'olor! Felicitats cuinera!
ResponElimina