O sigui que ens vam posar tots "manos a la obra"!
Vam anar fent piles i més piles amb el rasclet...
I també vam haver de recollir les branques que se'ns havien trencat d'aquest arbre... Em sembla que va ser tornant de New York (no ho recordo bé), que vam veure que s'havia esqueixat per la meitat i teníem mig arbre tombat per terra... És un arbre molt bonic, que fa una copa tota rodoneta i amb unes fulles primetes que es mouen molt suau amb el vent, i ens va fer molta peneta...
...a part d'una mica de por, també, perquè ara sembla que s'hagi d'acabar de tombar si hi ha una tempesta... I aquest cop potser cauria cap a la tanca...
El Vito també va aprofitar i, amb un ganivet molt gran i afilat que ens havia deixat l'amo de la casa per a fer petites les branques de l'arbre que s'havia trencat, va "esporgar"el pollancre que tenim davant de la finestra de la cuina i que creix desmesuradament... Es va assegurar de deixar-lo ben pelat.
La Dina i la Lia anaven jugant per allà fora... Aquesta bici sense pedals que porta la Dina és de la Lia ... Li vam comprar per a que comencés a agafar equilibri, però li fa una mica de por, i la Dina (tot i que no és la seva talla) no para de fer-la córrer!!!
Mentre el Vito tallava branques, jo feia més piles... No s'acabava mai!!!
Quan vam haver acabat, teníem una pila de branques espantosa i unes 8 o 10 bosses d'escobraires gegants plenes de fulles!!! Però vam deixar l'herba ben destapadeta!
Un cop acabada la feina, vam carregar el cotxe i vam marxar cap a Park City, a fer la nostra "escapadeta" de Thanksgiving!
Quina diferència entre cuidar un jardí com aquest i les 4 jardineres de Manresa, oi?
ResponEliminaAixí tan peladet es veu molt gran, ja veureu quan arribi la primavera quin espai més bonic tindreu!
No podeu apuntalar l'arbre ferit per si fa una ventada forta? Us sabria molt greu perdre'l!