Un dia al Costco hi havia aquestes fadilles estil tutú, i la Dina i la Lia me les van demanar insistentment. Com que ja m'havien dit que em donaven la feina d'Orbit, vaig decidir comprar-los-les amb el que seria el primer sou (potser només valien $15, però era el fet de fer alguna cosa extra amb el meu primer sou). Les vam guardar per a estrenar-les el dia de Thanksgiving, i llavors vaig comprar aquestes samarretes que hi quedaven la mar de bé. Això i les sabatetes vermelles brillants les va fer les més felices del món!
Aquesta família de l'escola del Vito va organitzar el sopar a l'església, Les esglésies mormones són gairebé com escoles: molt grans, amb moltes sales diferents que fan servir de classes pels nens, amb cuina, lavabos, aules de música amb piano... La gent està molt implicada amb l'església i suposo que poden demanar per a fer-ne ús si ho necessiten. Els van donar les claus per utilitzar el que necessitessin, i vam estar-hi com uns reis. Hi havia els nens, els pares dels nens, els avis dels nens, el tiet (que estava casat amb una espanyola), la Chantal i el Juan Carlos, i nosaltres.
Això era el turkey famós (el gall dindi) que el fan senzillament cuit, sense res especial. Llavors hi posen els acompanyaments (gairebé hi ha més acompanyament que gall dindi): salsa de "cranberry" (avajons vermells), "mashed potatoes" (puré de patata), blat de moro, "gravy" (una salsa marronosa, com que la posen a l'IKEA amb les mandonguilles), pasta de moniato, ...
Això és una altra mena de Crockpot: n'hi ha 3 de més petitones, i és per a mantenir calents els acompanyaments. Aquí hi havia blat de moro, això blanc no recordo que és (potser xampinyons amb alguna cosa?) i la pasta de moniato. Així, no t'has d'amoïnar per a tenir-ho a punt just a l'hora que s'ha de menjar i, si algú vol repetir, ho té calentó tota l'estona.
Més Crockpots... Aquí hi havia el puré de patates, la salsa gravy i em sembla que "chili" (una mena de sopa de mongetes vermelles o negres, que sol picar). Tot ben calentó...
Aquest és el meu plat. Veieu que gairebé no es veu, el gall dindi??? Hi havia més acompanyament que res!
I aquí era on sèiem nosaltres. Aquesta foto ens la va fer la Diana (l'espanyola casada amb el tiet), que és molt eixerida i, com que seia al meu costat, vam estar parlant molta estona.
Fins i tot les gormanderies eren de l'època: hi havia aquest cucurutxo amb carbassetes, "candy corn", i altres "porquerietes" que diem nosaltres quan volem dir "xuxes".
Havent sopat (semblava un dinar perquè havíem quedat a les 2h, però realment era el sopar) i abans de fer postres (van dir que havíem de fer gana, primer), vam estar fent manualitats i jocs.
Aquí, els germans grans van estar ensenyant als petits com fer un turkey amb una poma, i després un barret de turkey amb paper.
El Rodri no hi era, que es trobava malament i, com que just havia arribat la Rufi (la mare del Juan Carlos) el dia abans, es van quedar els dos a casa al llit (un malalt, i l'altre amb el jet lag i cansament del viatge).
Aquest és el resultat: oi que són graciosos? A la poma hi clavaven uns escuradents, i hi anaven enfilant núvols petits per a fer les fulles de la cua. Per a fer la cara, clavaven un altre escuradents amb un núvol gran. Els ulls eren claus (l'espècia) clavats directament al núvol, i el nas era un "candy corn" clavat a la punta de l'escuradents.
Una altra foto familiar que ens va fer la Diana amb les obres d'art i les artistes.
Això ja era l'estona dels jocs. En van organitzar uns pels petits i uns pels grans. Els grans vam anar en una altra de les múltiples sales disponibles (:)) i vam fer 2 equips. La mare dels nens feia una pregunta i el qui sabia la resposta -només un de cada equip- havia d'anar corrent allà on era ella i agafar una cosa (em sembla que ho vam fer amb un rotllo de paper de WC). El que aconseguia agafar el rotllo, havia de contestar a la pregunta i, si ho endevinava, guanyava punts per l'equip. Si no, l'altra persona de l'altre equip podia contestar i així guanyar punts pel seu equip. També van fer una tanda de proves. Aquesta on va participar la Chantal consistia en veure qui es menjava una certa quantitat de galetes salades més ràpid! Això de fer gana per les postres no quadrava gaire, aquí, per la Chantal! :)
Aquí es veu (a part del meus tresors, en primer pla) com era de gran la sala. El meu equip era allà al fons i l'equip del Vito era aquí on són la Dina i la Lia. Aquí, per espai, no queden!
Una altra prova era, amb els ulls tapats, endevinar els menjars que havien posat a dins d'uns vasets. Hi havia 5 coses diferents (extracte de vainilla, melmelada de no sé què, sal, mostassa de Dijon i salsa de soja).
Aquesta prova la van fer els avis dels nens, que eren un a cada equip.
Aquests barrets era l'altra manualitat que havien fet la canalla. Havien fet les plomes de la cua amb cartulines de colors, un bec que tenia uns pompoms com a ulls, i les potes, amb un tros de cartulina més estret, tot doblegadet.
Això era una de les decoracions... un parell de peregrins, a sobre d'una roba taronja, per a fer color de tardor, i amb fulles de plàstic transparent (com si fossin de vidre) caigudes dels arbres... Cuiden tot els detalls!!!
I va arribar l'hora de les postres!!!
Aquí hi havia "pumpkin pie", "apple pie", "cherry pie" i el meu mousse de maduixa... Mmmmmmm!!!
Aquí hi havia uns "alfajores" que la Chantal havia comprat en una botiga argentina, i aquesta mena de "bollos" (ara no trobo la paraula...) que tenien com crema, em sembla... Total, que podíem triar i remenar...
Vam fer una mica de sobretaula i llavors vam ajudar a plegar, que hi havia molta, moltíssima feina a fer!!! Entre tot el menjar, les crockpots, les decoracions, taules i cadires, ...
Vam passar una bona tarda i vam estar agraïts d'haver pogut compartir el tradicional sopar amb aquesta família tan maca i agradable. Gràcies Wilde family!!!
Jo també dono les gràcies a la família Wilde per haver-vos fet sentir com a casa, això de convidar-vos ha estat un gest que és molt d'agrair!
ResponEliminaI quin muntatge! Són una gent molt "enrotllada"!