Al cap de poc, ens va arribar una carta del North Pole! Era del Santa Claus, per la Dina i la Lia, i els explicava que tenia moltes ganes de baixar cap a Utah per a repartir regals, i que creia que s'havien portat molt bé i potser tindria una cosa especial per a elles...
De mentres, no perdíem oportunitat per a anar atipant al Tió. El seu menú era bàsicament cors de pomes, peles de moniato, les puntes dels carbassons, closques d'ou, ...
Sembla que li agrada, oi? Bé se'l veu content...
Quan s'acosta Nadal, aquí és molt típic fer "Advent Calendars". La Mare d'una amiga de la Dina també té un blog i el vaig seguint. La veritat és que té molt bones idees, pel que fa a activitats i maneres de celebrar les festes, i a vegades em copio alguna cosa... :) En aquest cas, vaig veure que havien preparat tot de bosses de papers decorades de Nadal i amb el número de dia, començant des de l'1 de desembre fins al dia de Nadal. I a dins de cada bosseta hi havia posat una nota amb alguna activitat per a fer, o algun detallet, o algun lloc especial per a anar.
Em va agradar molt la idea perquè, a vegades, valoren molt més una vivència o estones passades plegats que un pilot de regals.
O sigui que vaig decidir copiar-m'ho... Vaig anar fent una llista d'activitats que vaig pensar que els agradarien i el dia 15 de desembre (una mica tard, ja ho sé...) vaig posar-los a treballar. Jo havia escrit uns números molt grans a fora un sobre i ells els havien de decorar. A dintre és on havia de posar la targeteta amb la proposta. La Lia aviat se'n va cansar i el Vito va agafar el relleu...
Aquí el resultat...
Vaig fer sobres pels dies des del 16 de desembre fins el 5 de gener i els vaig enganxar amb silicona a la paret de la cuina-menjador. Cada dia n'arrencàvem un i llegíem l'activitat que tocava.
La veritat és que va estar molt bé i ens va agradar fer-ho. Cada dia teníem una petita sorpresa, i tots aquests dies, la il.lusió de pensar...qué deurem fer demà?...
Una de les activitats va ser fer figuretes de Nadal amb pasta.
Un company de la feina (el Quin) n'havia fet unes un any i me les va ensenyar. Em van agradar tant que vaig decidir provar-ho a casa. Aquestes que aguanta la Lia són les del company, ja fetes, que me les va donar de model.
Si clickeu a la foto i la feu més gran veureu que el cos és un macarró, les ales són un llaç, els braços són uns fideus d'aquests gruixuts que estan corbats, el cap és una perla de fusta de fer collarets o braçalets, que té un forat per a passar-hi el cordill per a penjar, i l'espelma és una xinxeta.
Tot això s'enganxa amb silicona (aquí venen uns pistoletes de silicona petitones, per a fer manualitats, que valen uns $3 i es carreguen amb uns tubets de silicona que venen en bosses, també molt barats). Aquesta pistola la fem servir per tot!
Un cop enganxats i sec (s'asseca en segons) ja es poden pintar. Vam comprar uns sprays que pinten daurat i platejat i, amb una caixa i cordill, vaig improvisar un bastidor per a col.locar-hi els angelets i poder-los pintar en sèrie sense tocar-los. Vam anar a fora perquè estigués tot ventilat i vam fer l'espraiada per davant i per darrera.
Ara he millorat el bastidor de manera que per a pintar l'altra banda no hagi de despenjar els angelets i tornar-los a penjar. És bàsicament un marc i té una tapa lateral que es posa a un costat o altre de la caixa, depèn de per on estiguis espraiant.
Ara estem en fase de posar el cordillet, que encara no havia tingut temps d'anar a comprar-lo...
Que boniques aquestes figuretes! Si les coses van maldades ja sabeu com treure-us un sobresou! D'idees no us en falten, mira que en sou de manetes!
ResponElimina