El dia 22 de desembre, el Vito, la Dina i la Lia ja feien festa i jo encara treballava, o sigui que se'n van anar ells tots sols a fer una de les activitats dels sobres.
Aquest dia tocava anar al Children's Museum de Salt Lake City. El Vito tenia uns descomptes i els vaig posar a dins el sobre.
Ve a ser com un Treehouse, però té coses diferents. En general, ens agrada més el Treehouse d'Oden (que bé, per què el tenim més aprop!).
El que m'agrada molt d'aquest de SLC és aquesta zona amb aigua. Hi ha tot un circuit d'aigua que comença més amunt i va baixant per canals o tubs, fent cascades... i llavors hi ha tot de coses per a que la canalla jugui: els típics aneguets de banyera, unes pilotetes amb forats, galledetes, ...
També hi ha aquesta bomba d'aigua, sínies, llocs on pots desviar l'aigua cap a un canal o altre... Hi ha ha uns davantals plastificats per a que la canalla no es mulli, i també aquelles màquines d'eixugar les mans, pels que ja s'han mullat!
També van poder "pujar a cavall"...
Anar a la cooperativa a comprar verdures i altres aliments...
Al pis de dalt, hi ha una zona amb parets metàl.liques i diferents tipus d'imans per a jugar. A mi m'encanten uns que són com engranatges, i poses unes peces al costat de les altres, de manera que s'engranin, i pots fer girar la primera roda dentada i giren totes les altres que hi ha engranades.
I això jo no li havia vist mai, aquí, no sé si és nou o que senzillament no ho havíem vist: tot de cargoles de mar, per a que poder escoltar el "soroll de les ones"...
A la Dina això li recorda a Manresa, perquè a vegades en troba una de minúscula i se la posa a l'orella pensant que sentirà el soroll del mar, i jo sempre li dic que aquesta és massa petita, però que la Iaia Amàlia en té de molt grans a casa i aquelles sí que "sonen bé".
La Lia sembla que parli per telèfon... potser amb l'Ariel (la sireneta de Disney)? :)
Va ser una bona manera de començar les festes!
Sembla mentida que amb tot el que el món ha avançat ens captivin coses tan antigues!
ResponEliminaA la casa on vaig néixer n'hi havia una de bomba d'aigua a l'escala i sempre m'havia fet gràcia i fa uns quants anys, quan amb el pare recorríem el país, em sembla que va ser cap a la banda d'Argentona o cap a l'Empordà, no ho recordo segur, vàrem passejar per un poble que n'hi havia moltes pels carrers.