8/2/12

El Museu de Park City

El mateix divendres, després de recollir fulles, vam marxar cap a Park City. Havíem encarregat 2 nits en aquell hotel que té la piscina interior que surt cap a fora (ja s'ha convertit en un clàssic familiar de Thanksgiving) i ho esperàvem amb candeletes...

El dissabte 26 de novembre, quan el Vito i jo vam haver acabat de fer torns per a córrer una mica, vam marxar cap al Museu de Park City. Mira que hem estat molts cops a Park City, però mai havíem anat a veure aquest museu i, la veritat, el vam trobar molt interessant.

El tema principal és les mines de plata que hi havia a Park City.

A mitjans del 1800 van descobrir que hi havia plata i plom i van excavar moltes mines. Hi ha una maqueta que ensenya les diferents excavacions que hi ha i és realment increïble com arriba a estar de perforada tota aquella zona...

Llavors hi va haver uns focs terribles al 1882, 1885 i 1898 que va destruir la ciutat completament i va provocar grans pèrdues. La gent del poble va anar reconstruint la ciutat i allà al 1920 va quedar totalment reconstruïda però llavors, al cap de poc, les mines es van esgotar i va ser quan es van adonar que tenien una zona altament atractiva pels esports d'hivern (esquí, motos de neu, ...) i, al 1963, van començar a construir el "Treasure Mountain Resort", que avui en dia es diu "Park City Mountain Resort".

I aquí al Museu hi havia un trenet de les mines que, en vista de les circunstàncies, van adaptar-lo per a fer de "telecadira" i poder pujar els esquiadors a les pistes d'esquí per sota terra. Com es pot veure amb la cara de la Lia, a la gent no li va agradar gaire, tampoc, i no va tenir un èxit molt durader...


També hi havia aquesta "bicicleta" per anar per les mines. Té les rodes com les del tren, que s'encaixen amb els rails i així podia anar per les vies de les mines... Quina gràcia, oi?


Això venia a ser com una mena de pala que devia servir per a treure runa... també amb rodes per a anar per sobre els rails.


Aquí hi havia una paret de pedra amb un detonador i tot de "dinamita" posada per la paret. Podies fer-ho "explotar" i feia tot de soroll i llums... Era per a que veiessis com es feien camí a la mina... No cal dir que la Lia no les tenia totes i no va tocar el terra ni per res...


Això era una barrinadora. Feies anar la palanca i feia un soroll molt bèstia com si estigués taladrant la paret de veritat... La Lia seguia enganxada (en aquest cas al Vito)...



I l'estrella del museu, que és una de les principals raon per les quals la Lia tenia tanta por... La "JAIL" (presó) o el "DUNGEON" (calabós)...

Feia molts dies que els dèiem que aniríem a veure la presó de Park City. És una presó molt vella, que ja no funciona, però que encara la tenen al museu (bé, el museu és allà on era l'antiga presó) i això és el que els feia tant respecte (sobretot a la Lia)...

Aquí hi ha un anunci que diu: "Drive slow, see our town. Drive fast, see our jail" (Condueix a poc a poc, visita el poble. Condueix ràpid, visita la presó)... je, je, je...


La veritat és que feia feresa... Només d'imaginar-te estar allà tancat, amb fred, a les fosques, sense lloc (just hi cabia una fusta que feia de llit i lloc per a posar les cames, ...), sense menjar, sense WC, ...


Allà explicava que aquest WC era un "luxe" que havien posat darrerament... i no crec pas que fos pels presos, perquè era a fora de les cel.les...


I això era una maqueta d'una mina, amb tot de bigues, personetes i maquinària per allà dins.


Hi havia uns botons que els podies apretar, i aquestes fletxes vermelles s'il.luminaven per a que poguessis localitzar la cosa a la maqueta. Aquí fins i tot hi havia un cavall, i en un altre lloc hi havia fotos o dibuixos que ensenyaven com ho havien de fer per a baixar els cavalls a les mines (perquè els túnels eren tan estrets que no hi passaven, posats normals...). Els havien de lligar i mig "plegar" per a que no ocupessin tant i poguessin baixar bé per l'ascensor.


La maqueta arribava fins al sostre i començava a baix de tot. Potser ocupava 2 o 3 pisos, i deia la profunditat real que tenia. Ara no la recordo, però era impressionant.


Si clickeu a la foto i la feu gran, podreu veure el detall de la maqueta. Estava tan ben fet... A darrere d'aquest engranatge hi ha personetes feinejant, i es poden veure els cables de l'ascensor de la galeria principal, i fins i tot el mobiliari de la caseta que hi ha a dalt de tot a la dreta... Quina "currada"...


També hi havia aquesta "central telefònica". Ens va fer gràcia perquè vam poder explicar a la Dina i la Lia que abans els telèfons anaven així...


I fins i tot podies fer de telefonista connectant trucades! Va ser divertit!


També hi havia una mena de "colmado" (seria botiga de queviures, en català, oi?), amb tot de llaunes i pots i caixes antigues...



Fins i tot aquesta màquina enregistradora tan autèntica...


I llavors, en un altre apartat, hi havia aquesta figura d'aquest gos... Sabeu amb què estava feta??? Amb llumins! I aquests trossos més foscos, són llumins que tenen un tros cremat. Tela!


Ens va agradar moltíssim i vam poder aprendre una mica més de la història d'aquí. Ens va saber greu no haver-hi vingut amb els convidats que vam tenir (els Avis, el Pol, els tiets, el Sebas)... però és que ja fa 2 anys i mig que som aquí i encara anem descobrint coses!!! I el que ens queda...

2 comentaris:

  1. Sí que es veu interessant! Apunteu-lo a la llista de coses per a veure quan tornem una altra vegada!

    A mi em sap greu no haver entrat a visitar aquell museu de coses antigues quan vam ser a la casa rural aquella tan bonica del poble aquell que tenia aquelles arcades fetes de banyes de cérvol.

    ResponElimina