Tornem a anar de càmping

El dia que va néixer la Lia, que és per Sant Llorenç, cada any hi ha una pluja d'estels (o almenys això diuen, perquè encara no hem aconseguit veure-ho mai...). Vam planejar anar de càmping allà al Pineview (el pantà on neden per l'XTerra) per a poder veure-la sense que hi hagués llum, però aquella tarda es va ben ennuvolar i va començar a ploure a bots i barrals i no feia pas cara de parar, o sigui que vam tornar cap a casa a dormir i vam decidir anar de càmping a l'endemà, a veure si teníem més sort.

Quan ens vam llevar feia un dia ben eixerit i vam anar cap al càmping. Vam plantar la tenda i, mentre el Vito se n'anava a córrer, jo em vaig endur la Dina i la Lia a la "platgeta" del càmping. Tenen un tros de pantà marcat amb boies per a que no hi entrin barques ni motos d'aigua, que és per a que la gent s'hi banyi. Hi ha sorra ben bé com la de la platja i l'aigua, tot i no ser salada, també ho semblava, perquè el vent hi feia onades.

Va ser la millor cosa que podíem fer: a la Dina i la Lia els va encantar! Estaven com boges amb l'aigua i les onades i la sorra! Realment no han estat mai gaire a la platja (la Lia es pot dir que mai) i els va fer molta il.lusió.

Van jugar amb la sorra i l'aigua, fent castells, forats, carreteres...

Feien torns per anar a carregar aigua...

Van estar jugant la mar de maques.

Llavors, cap el final, els vaig enterrar les cames i vam esperar que arribés el Vito per a fer-li una sorpresa.

Va ser una tarda genial.