L'Ester i el Mateo (aquells dos mestres de l'escola del Vito que són tan macos i que van decidir tornar cap a Espanya després del seu primer any aquí) tenien de tot i ens van fer un gran regal abans de marxar: ens van donar la seva tenda, 2 sacs de dormir, 2 matalassets i una cadira plegable!
Van estar molt contents i agraïts i ja vam començar a rumiar on aniríem a estrenar-ho. Just aquella setmana, el Manny (de la feina) em va dir que se'n volien anar de càmping al "Butterfly Lake" amb un amic i un altre noi de la feina i la seva família. Vam mirar on quedava i ens hi vam apuntar de seguida.
És un d'aquests càmpings en un Parc Natural, que no tenen serveis ni res. És com si acampessis al mig del bosc, però tenen parcel·les definides (sense marcar ni res) perquè hi ha una taula de picninc i un lloc per a fer foc a terra amb unes graelles per cada una. Es paga un preu per parcel·la i dia, i un altre per cada cotxe, i es posa a dins un sobre en una bústia que llavors ve el Ranger a buidar a l'endemà.
Només arribar allà ens va omplir una sensació de benestar... Era tan bonic... una mà de pins i avets, amb una olor que feien... i un aire tan net i fresc... (a casa feia molta calor, però aquí era molt amunt -estàvem a 3.150 m- i es notava la diferència).
El Manny i el seu amic es van preparar "Hobo food" (seria com el menjar dels pobres) que consistia en posar verdura (patata, ceba, pastanaga, xampinyons...) i carn tot barrejat i embolicat en paper d'alumini i deixar-ho a coure entre les brases.
Nosaltres vam portar la paella de casa i unes restes de verdura i hi vam afegir uns ous per a fer un remenat...
El Manny té un gos que es diu Prince i és tan maco... És súper bo i obedient. Va estar tota l'estona a la vora del Vito mentre feia el sopar i no va ni intentar agafar res. El Manny el té molt ben ensenyat i el controla molt per a assegurar-se que es porta bé.
La Dina i la Lia van estar jugant molt amb ell i també amb la terra, les pedres, els troncs... Si hi ha natura, no necessiten res més (tot i que havien dut unes nines, per si un cas...).
Mmmmmm!!! Ja teníem el sopar a punt!!!
Aquest és el "Hobo food" un cop cuit:
Quan vam acabar, el Manny havia dut una sorpresa per a la Dina i la Lia: material per a fer "Smores"! Els "smores" són unes postres molt típiques de quan es va de càmping. Es posa un "marshmallow" (un núvol) al final d'un pal d'aquests per a torrar pa al foc a terra...
... i s'acosta al foc per a que s'estovi / torri una mica.
Un cop ja està estovat / torrat, es treu del pinxo i s'hi posa la resta. Es fa com un entrepà: primer va la galeta, després xocolata, després el núvol i galeta per sobre altra vegada.
A la Dina i la Lia els va fer molta il.lusió poder menjar "smores" en un ambient de càmping de veritat!
Mmmmmmmmmmm!!!!!
Fins aquí tot perfecte... però a l'hora d'anar a dormir... van arribar aquells altres amics amb la família... i ja es va acabar la pau... Vam estar ajudant-los a muntar la tenda a les fosques i vam anar cap a dormir perquè ja era tard...
I ells es van quedar fent sarau, tot i que ja era passada l'hora de fer silenci... Primer vam pensar que estaven sopant i que quan acabessin ja pararien, però no va ser així... Es van estar fins a les tantes (em sembla que fins allà a les 4h de la matinada) bebent, cridant i fent bestieses.
Total, que, evidentment, tothom es va queixar i, a l'endemà al matí, el Ranger que es cuidava del càmping ja va venir a veure'ns i va demanar que tots els que ocupàvem la parcel·la marxéssim.
El Manny estava molt disgustat i avergonyit pel comportament dels seus "amics" (bàsicament va ser la família del seu amic) i ens va demanar disculpes. Nosaltres primer no volíem marxar, perquè no havíem fet res dolent, però ens la jugàvem, perquè la gent de la vora estava molt enfadada i no sabien qui havia fet i qui no... o sigui que vam plegar la tenda i ens en vam anar...
Ens sabia molt greu haver de marxar sense haver pogut fer res per allà i vam decidir anar a un altre llac que hi havia a la vora i decidir què féiem.
La Dina i la Lia van estar jugant al llac i, al cap d'una estona vam marxar a fer una caminada.
Vam triar la més curteta que vam trobar i que portava a un llac. Era una passada anar caminant per allà: se sentia una olor de pi tan bona... i l'aire era tan net i fresquet...
Vam arribar al llac i, com que s'estava tapant, vam menjar una miqueta ben ràpid i vam començar a baixar.
Pel camí ens van començar a caure unes gotes ben grosses i, just quan vam arribar al cotxe, ens va fer una bona tempesta.
Tot i els contratemps del càmping i la pluja del final, ens ho vam passar molt bé i vam dir que tornaríem una altra vegada, perquè aquí dalt és preciós.
hola que su pasant bé aquestes nenas amb la tenda petons avis moia.
ResponEliminaAquestes fotos són precioses, es veu un paisatge com del Canadà! Apa, que no es devien posar les botes la Dina i la Lia amb aquestes gormanderies que fan cara de ser molt bones! Llàstima dels impresentables que us van aixafar la sortida, a tot arreu hi ha de tot!
ResponElimina