Hi vam anar uns dies abans i ens vam estar en l'hotel més barat que vam trobar a Vail, que allà és tot caríssim.
El dijous abans de la cursa, l'Ingrid i el Josiah van fer un sopar a casa seva i van convidar als triatletes que competien en categoria pro i a d'altres amics.
Allà ens vam trobar amb el Mike Kloser, que havia estat campió del món de mountain bike i havia competit amb el Francesc Sala. Ara fa raids d'aventura i encara està súper en forma!
Aquella tarda vam poder gaudir d'un espectacle fascinant. Tant ells com els veïns del costat tenien penjats aquells abeuradors que fan per a ocells, i hi havia els "hummingbirds" (els colibrís) que venien continuament a beure. Ens vam quedar meravellats de com volen de ràpid i com es poden estar quiets volant al mateix lloc sense moure's ni un milímetre! Els vam poder veure molta estona i no ens en cansàvem pas. Aquí hi ha un vídeo (fixeu-vos amb el soroll que fan! És entre una barreja dels xiscles de les orenetes i el soroll que fan els grills):
A l'endemà vam pujar a la zona de boxes de dalt a deixar les bambes de córrer (es nedava a baix en un llac i es pujava amb la MTB cap aquí dalt, a les pistes d'esquiar, per a començar la cursa a peu)
I va arribar el moment de la cursa! Ja teníem el Vito a punt per anar a l'aigua...
Van fer gairebé tota la natació junts amb el Josiah, que també tenia a la seva canalla allà animant-lo: el Porter, la Larsen i el Sullivan.
I a pedalar!
Es nota que encara anava fresc, oi? No va voler fer la natació forta per a poder apretar més amb bici, perquè a vegades si ja surts fos de l'aigua, llavors et costa més fer una bona bici, que és el tram més llarg de l'XTerra, i era tot pujada, cap a les pistes d'esquí...
Això ja era a dalt a les pistes. Ara tocava córrer, a veure com li aguantava el tendó...
Era un circuit preciós. Jo el vaig fer després quan es va haver acabat tot (per cert, em va enganxar una tempesta de les bones...) i era tot per corriol, entre pins i avets... molt bonic. El Conrad i el Josiah van veure un ós a dalt de tot! Jo només anava pensant; "que no em surti un ós, a mi, aquí tota sola..." Però no, només vaig veure un cérvol.
Va guanyar el Conrad i el Josiah va fer 2n. El Vito va quedar 4rt a 10 segons del 3r, però no el va poder atrapar. Es va trobar molt bé i va estar molt content.
I llavors feien el XTerra Kids! Una cursa pels petits, amb dorsal i tot. La Dina i la Lia primer deien que no volien córrer, però llavors es van animar i vam anar a buscar els dorsals.
Primer els van fer escalfar...
I llavors van sortir els més grans (de 6 anys en amunt). Aquí tenim a la Dina al començament...
Aquí el Sulli i el Porter...
La Dina ja baixant...
I aquí la Lia, a la sortida dels petits, que la va fer tota l'estona corrent! (agafada de la mà amb mi, però tota l'estona corrent). I la veritat és que era dura: els feien fer una pujada ben dreta només sortir i, amb l'alçada i tot, es notava molt...
Llavors, igual que els grans, van poder anar a agafar menjar i beure a la parada de l'avituallament per després de la cursa...
Aquí els van fer pujar tots al podi per a donar-los una medalla a cada un. La Dina estava tota concentrada amb la seva dent, que se li estava movent molt i estava a punt a punt de caure...
I aquí les tenim amb les seves medalles ben merescudes...
Abans de l'entrega de premis dels pro, vam entrar a dins un local on hi havia una mica de buffet pels triatletes. El Vito va carregar bé el plat, que tot feia molt bona pinta!
I el podi amb el Conrad (1r), el Josiah (2n), el Ben Hoffman (3r), el Vito (4rt) i el Cody Waite (5è). A més de la medalla els van donar una ampolla de vi!
Aquell dia al vespre vam anar a sopar plegats amb l'Ingrid i el Josiah, i el Cody i la Kathy Waite. Són gent molt maca i vam passar una molt bona estona.
La Dina estava tota l'estona remenant la dent, però nosaltres encara la veiem bastant enganxada i li dèiem que tingués paciència, que ja cauria... La Kathy que té unes bessones de 9 anys i una altra nena d'11 anys, té "molta experiència" amb això de les dents i li va dir ben decidida si volia que li arranqués... La Dina va dir que sí... i en un moment ja no tenia dent!!! Li va sortir una sangarrera... em sembla que no estava gaire a punt, però ja no hi era!
Ara, ella ben valenta i ben cofoia, amb el seu forat nou!
Aquella nit, a l'hotel, vam posar la dent a dins la bosseta (que ja l'havíem dut expressament per si un cas) i a sota el coixí, a veure si passava la fada de les dents...
... i sí, noi! tot i no ser a casa, a l'endemà al matí ja no hi havia dent i li havia deixat una moneda de dòllar! Aquesta fada... està per tot :) !
Quin dia més emocionant per a tots! Pel Vito que va quedar dels primers, per la Dina i la Lia que van fer una bona cursa, per aquesta fada de les dents que la feu anar de bòlit, per tu Íngrid que et vas retrobar amb tan bons amics i per a mi que us llegeixo perquè m'heu ben sorprès amb això dels colibrís que jo pensava que només es trobaven als tròpics!
ResponEliminaPer aquí a casa també n'hem vist, de colibrís. A veure si ens podem al dia de tot i també busquem un d'aquests abeuradors i el pengem a casa per a que vinguin a beure i poguem gaudir d'aquest espectacle de la natura.
ResponElimina