Mirant per comprar una casa

A finals de juliol se'ns acabava el contracte del lloguer de la casa on érem fins ara. Aquesta casa ens agradava molt, però ens feia molt mal pagar tants diners de lloguer cada més que, al final, no van a parar enlloc, i tens la sensació d'anar-los llençant...

O sigui que vam dir, "per què no mirem com funciona aquí això de comprar una casa?" Tothom deia que comprant una casa pagaves el mateix que de lloguer i, a sobre, et desgravava a la declaració.

El que teníem molt clar és que havíem de mirar per allà al voltant, que fos dins de la mateixa àrea escolar, perquè ja no volíem tornar a canviar a la Dina d'escola. Un dia, passant pel davant d'una mena de comunitat de cases, vaig veure que hi havia una pàgina web i la vaig consultar a casa. Com que demanar és gratis, vaig escriure un email dient que volíem informació sobre les cases d'allà especialment pel que feia al tema de financiació.

Un dia ens van trucar i van estar parlant amb el Vito. Li van dir que ara era el millor moment per a comprar, perquè els interessos de les hipoteques estaven en un moment històric. Mai havien estat tan baixos. També li van dir que aquelles cases d'allà eren les que tenien el millor preu per metre quadrat i que podíem quedar un dia per anar-ne a veure una que estaven a punt d'acabar.

I vam quedar per anar-la a veure. La casa era molt bonica, però vam trobar que estaven molt enganxades les unes amb les altres (acostumats a aquella "finca" que teníem a la casa on érem ara, tot era petit i estret), i ens va fer por que, un cop fessin la casa que havia d'anar al costat, ens tapés claror... o sigui que vam estar rumiant i anant-la a veure més cops pel nostre compte per acabar-nos de convèncer...

Aquí hi ha unes quantes fotos:

Aquesta casa és d'una sola planta (tipus "Rambler") i llavors té un "basement" sense acabar.

Aquesta foto és del darrere, s'hi surt per la porta de la cuina i, si us hi fixeu, mirant pel vidre de la porta, es veu la porta d'entrada. Mirant la casa des de davant, tot el tros de mà dreta és obert. O sigui que entres a casa i tens la sala d'estar, el menjador i la cuina tot seguit, sense parets ni res. Té un sostre molt alt i et dóna molta sensació d'espai i claror.

Aquí és al mateix lloc. La finestra del costat de la porta és la del lavabo de l'habitació de matrimoni, i la del costat, la de l'habitació de matrimoni.

Aquí també es veu una finestra del "basement", que també té força claror.

Aquí es pot veure que hi ha molt poca separació entre cases, però suposo que no es pot tenir tot i per això poden fer uns preus més baixos.

Aquest és el tros que hi ha de pati del darrere que, comparat amb la casa que llogàvem, és una misèria.

Això és el costat, amb la tanca que té l'altra casa. Si no hi hagués la tanca potser donaria més sensació d'amplitud...

I aquí es veu de costat, amb totes les finestres de la sala d'estar, menjador i cuina, i també les del "basement" a sota.

Al final, després de molt rumiar i venir-la a visitar, vam decidir tirar-ho endavant. Vam veure que aquesta casa quedava més amunt que la que farien al costat, amb la qual cosa no semblava que hagués de tapar gaire claror. També vam valorar el fet que el pati del darrere fos tan xic, i vam pensar que tampoc havíem aprofitat gaire aquell pati tan gran que hi havia a la casa de lloguer. Quan la Dina i la Lia sortien a fora a jugar, sempre  anaven a davant de la casa, no pas al darrere...

El següent pas ara era donar una paga i senyal per a que ens la guardessin i que ens miressin si ens podien aconseguir una hipoteca, que no era fàcil. Aquí als EEUU necessites tenir "Credit Score" per a que et donin qualsevol tipus de crèdit. Quan vam haver de comprar el cotxe ja vam tenir problemes, perquè cap dels dos teníem historial de crèdit aquí. L'historial de crèdit s'aconsegueix pagant amb targetes de crèdit. Si sempre pagues, vas fent créixer el teu "Credit Score", però tampoc et donen una targeta de crèdit així com així... nosaltres sempre hem tingut targeta de dèbit, aquí, i si no demostres un "Credit Score", no te'n donen pas cap de targeta de crèdit... És com un peix que es mossega la cua... Total, que pel cotxe, vam tenir sort que un amic tenia un altre amic, que tenia un parent treballava al banc i ens van concedir el préstec, amb un interès dolentíssim, però encara gràcies! Doncs gràcies al préstec del cotxe, ens van dir que teníem una possibilitat de poder aconseguir una hipoteca, perquè pagant els rebuts del préstec, el Vito ja havia acumulat una miqueta de crèdit.

I vam començar el procés de "a veure si ens donen una hipoteca"...