Feia una calor de morir-se i a mi em sabia greu i tot, però ella, ben decidida, aviat ho va tenir tot posat!
I, per a que en quedés constància, ho vam retratar:
Ep! que a la foto d'abans no es veien els enagos ni les espardenyes de set vetes!
La Lia, al darrere, també va voler vestir-se, però en veure totes les capes que s'havia de posar i en vista de la calor que feia, es va quedar a mitges. Ara, s'hi va passar unes quantes hores, jugant així!
Fa molta gràcia que es puguin vestir així. A mi sempre m'havia fet molta il·lusió, de petita, vestir-me de catalaneta. I ara, aquí, tan lluny, m'agrada molt que elles també ho puguin fer. Saben que és una tradició única de casa nostra i fa que sigui una cosa molt especial.
Molt maques! La meva gran també va anar amb les set vetes a la festa de dissabte al casal català ;-)
ResponEliminaVeus, ara que aquí a Catalunya sembla que ens hem desvetllat, podríeu muntar un Casal Català a Utah, la pubilla ja la teniu, la Dina, i la dama d'honor, si no s'atabala amb tanta vestimenta, la Lia! Rumieu-vos-ho! Això sí, no espereu cap mena d'ajut institucional perquè la cosa està molt fotuda.
EliminaAh, si no hi ha ajuts, ens esperarem una mica doncs, que aquí no és que estiguem fent les amèriques, que diguem... :)
ResponElimina