Va anar d'un pèl que ens en tornéssim a casa, perquè quan vam arribar a lloc i vam sortir del cotxe, feia bastanta fresca i, tot i que les vaig abrigar amb "roba d'emergència" que tenia al cotxe, la Lia es va posar tossuda que no volia venir...
Al final, no sé com ho vaig fer, però les vaig encarrilar a les dues i vam començar la caminada. Potser va ser una de les millors que hem fet!
Un dels incentius va ser els pretzels recoberts de iogurt que hi havia a dins la bossa de plàstic... :)
Pel camí vam veure molts cactus com aquest que havien florit. Feien una flor groga molt bonica, i em recordava quan jo era petita i la iaia Teresa ens avisava quan els cactus que teníem a dalt al terrat florien... Anavem a veure'ls de seguida, perquè em sembla que només feien una flor a l'any i no ens la podíem perdre!
Com es pot veure, la "roba d'emergència" que tenia al cotxe no estava molt al dia... La Dina semblava "el Pepito va de curt"... però bé va fer el fet!
Aquí es pot apreciar el ritme frenètic que portàvem... :) Aquest cop no ens vam endur els caçapapallones, però també vam trobar distraccions...
En aquest cas van ser les pedres...
Aquesta excursió és molt bonica: primer vas per un sender més obert, i llavors es torna més frondós i va vorejant el riu que ve de la cascada. Es creua el riu uns quants cops, bé per ponts o per les pedres.
I hi ha moltes roques pel mig del camí i arbres i arrels, que els has d'anar passant com pots.
La Dina i la Lia em van deixar impressionades. Puja bastant dret (són uns 500 m de desnivell), i ho van fer tot com unes reines!
Un cop a dalt, es veu Ogden allà baix, tot ben pla, al peu de la muntanya...
Tot i que no baixava molta aigua per la cascada, és una vista preciosa.
La cascada fa 61 m d'alçada i es digne de veure.
La Dina va voler anar a sota de tot, gairebé allà on queia l'aigua per a fer-se una foto. La Lia no surt perquè tenia molta por!
Tot baixant vam trobar aquesta papallona tan bonica que es va estar molta estona quieta allà en una roca. Era d'aquelles tan grans, que volen tan majestuoses. Va ser un luxe poder-la observar tanta estona tan d'aprop.
Tot i haver començat malament, va ser la millor caminada d'aquesta temporada, i la Dina i la Lia van estar molt orgulloses del que havien fet.
Continuo pensant que l'heu ben encertada a l'anar a viure en aquest lloc, té un entorn preciós!
ResponEliminaAh, i la Dina i la Lia més que com a reines es van comportar com els "sherpes", Déu n'hi do del desnivell, puja més que el Collbaix!