Quan la Dina ho va saber, va arribar destrossada a casa i ja vam veure que seria dur per ella... L'any passat es va fer més, amb els nens de la seva classe, però aquest any (cada any els canvien i els barregen amb altres classes) no s'havia acabat d'avenir amb ningú, a part de l'Adriana, o sigui que ho feia tot amb ella: dinava amb ella, jugava al pati amb ella, ...
Abans de que es mudés l'Adrianna, vaig escriure una carta pels seus Pares i li vaig donar a la Dina per a que la donés a l'Adrianna. Els deia el greu que li sabia a la Dina que marxessin, i els donava el telèfon i l'email per a que, almenys, es poguessin trucar o quedar per a veure's algun dia.
Un dia van trucar i van poder parlar, i també ens vam enviar emails amb la seva Mare per a quedar per a veure'ns.
I aquest dia va ser l'11 de febrer, el mateix dia que vam anar a l'Aquatic de Bountiful. Vam quedar per a dinar i llavors vam anar a un Parc per a que poguessin jugar una estona.
Aquesta és l'Adrianna amb la seva Mare.
Aquí hi ha una germana de l'Adrianna (en té una altra de més petita també), la Lia, la Dina i l'Adrianna.
I aquí tenim a les dues amiguetes, ben felices...
La veritat és que són una gent molt maca i ja tenim ganes de tornar a quedar. La Dina ja ha fet altres amiguets i també està millor.
Tot són reptes a superar que ens fan més forts, no us sembla?
ResponEliminaDe fet, cal entendre que és un bon esforç per a la Dina!