Un cop calçats, vam entrar a la pista. Al començament anàvem tots 4 agafats de la mà, la Dina en una punta, el Vito, la Lia i jo. Un cop vam agafar més confiança, la Dina i el Vito ja anaven sols i jo portava a la Lia.
Com que això d'agafar a la Lia rebenta l'esquena, de tant en tant ens canviàvem i així jo també podia anar amb la Dina.
La veritat és que les bótes que et lloguen són una mica "cutres" i aviat et fa mal tot el peu... Aquí la Dina ja no podia més i s'estava mirant on tenia els mals...
La Lia, en canvi, que semblava que no duraria 2 voltes, va "patinar" com una campiona i no volia marxar de cap manera... Sabeu per què?
...Per la "Kylie Walker"...!!!
Resulta que es va trobar una nena que anava a la Bravo! (el Daycare) amb ella, i anava com una moto tota l'estona buscant-la i cridant-la: "Kylie Walker!"... Feia petar, perquè la nena es diu "Kylie", però com que tenien 2 "Kylie" a la classe, a aquesta li deien el nom + el cognom per a diferenciar-les. Li vaig explicar més de 5 cops, que es deia "Kylie", però ella tossuda que es deia "Kylie Walker" i així és com la va anar cridant tota l'estona!
Aquí tenim a la "Kylie Walker"... la nena que va amb uns pantalons roses i el jersei lila, a mà esquerra...
Això de dir el cognom als nens "repetits" passa a tot arreu i és lógic que la Lia s'ho prengui com un tot!Per a ella i els companys del Daycare serà per sempre més la Kylie Walker.
ResponElimina