La Iaia Anna ens havia fet arribar les espardenyes de set vetes i ara sí que teníem la vestimenta complerta.
Vam cantar el "dijous llarder" unes quantes vegades fins que se'l van aprendre...
...i vam menjar unes botifarres que el Vito havia trobat al Costco, que no eren ni d'ou ni negres, però eren més semblants a les de Catalunya que les que sol haver-hi aquí...
Barrejades amb la verdureta eren la mar de bones!
Per descomptat, no vam poder menjar coca de llardons... :=(
Aquí teniu un dels assajos de la cançó...
Molt bé per la iaia Anna! Ara sí que us veieu catalanes de cap a peus!
ResponEliminaI "bravo" per la cançoneta, és del tot autèntica, de fet les botifarres que us vàreu menjar també fan molt bona pinta!