El Mateo ja fa 1 any!

El dia 10 Juliol el Mateo (el fill del Jorge i la Pilala -primer americanet de la "colònia espanyola"de mestres a Utah-) havia fet un any i, per a celebrar-ho, vam quedar el dia 28 d'agost, quan ja tothom havia tornat de les vacances i la cosa ja estava encarrilada.

Vam quedar al Mueller Park, a prop de Bountiful (allà on viuen el Jorge i la Pilala). Nosaltres no hi havíem estat mai i ens va agradar molt. És un parc enmig del bosc, amb barbacoes, taules i bancs i una caseta amb lavabos. Allà a la vora hi passa un rierol i la canalla s'ho van passar bomba jugant amb l'aigua i les pedres...

A part dels amfitrions (el Jorge i la Pilala), hi havia el Dani, el Vicent i la Vero amb l'Andrea i l'Àlex), el Juan Carlos i la Chantal amb el Rodri i la Moni, la Montse de Gelida que, tot i que ja havia plegat del programa i començava a ensenyar a Catalunya, havia vingut les primeres setmanes d'escola a ajudar als professors nous a començar el curs.

Vam fer carn a la brasa, a les barbacoes, i va quedar molt bona, però a l'hora de menjar-se-la va ser un show... Hi havia moltes vespes i els agradava la carn, o sigui que tota l'estona les teníem voltant per sobre el plat, i costava de menjar!!!

També hi havia uns amics del Jorge i la Pilala amb una nena i un nen. El pare d'aquesta família és el que es va trobar aquesta serpent tan petitona (la vam posar en una capsa de tovalloletes). Si la compareu amb la mosca, veureu que xica que era...

L'hora de bufar el pastís va ser divertida...

El pastís que havia fet la Pilala s'havia ben desfet... Era de xocolata i hi havia posat com uns trossos de pastissets (estil tigretón) per a fer una forma de tortuga, però entre que no l'havia tingut prou estona a la nevera a casa i que allà feia calor i tapoc l'havia posat a les neveres portàtils, doncs semblava més aviat una mena de púding... però era ben bo (i a mi no m'agraden gaire els pastissos de xocolata...).

A l'hora de bufar l'espelma, el Mateo no sabia pas de què li parlaven... Tots li anaven ensenyant com ho havia de fer, però ell "ni caso"... Fins i tot la Dina li ho volia fer entendre... :)

Al final, entre tots, es va apagar l'espelma i van repartir el pastís a cullerades :).

Felicitats Mateo!