12/10/11

L'accident del Vito

El 16 de juny el Vito anava amb bici i una senyora que anava amb cotxe i venia de cara per l'altre carril, no va veure al Vito i, just al seu davant, va trencar cap a casa seva. El Vito no va poder esquivar-la i va sortir volant per sobre el cotxe...

Jo era a casa i quan vaig veure que em trucava al mòbil ja vaig pensar que passava alguna cosa... Per sort, va ser ell mateix que em va dir que se l'havia carregat un cotxe... Em va fer un salt el cor, perquè no sabia com estava, però almenys m'estava parlant ell... Llavors em va explicar que tenia el genoll sense carn, que se li havia menjat tota l'asfalt, i que estava allà, a terra, esperant que vingués l'ambulància, i que hi anés a recollir la bici, el casc, i les sabates de bici.

Aquell dia teníem previst que el Vito anés amb bici primer i que després jo sortís a córrer. No recordo perquè, teníem donuts per esmorzar i el Vito va dir-me a veure si volia sortir jo primer a córrer i esmorzar després, i quan jo arribés ell sortiria amb bici, així ell podia pair els donuts, que ja havia esmorzat... Ens va semblar bé als dos i així ho vam fer... Llavors penses: si no haguéssim canviat de plans, potser no li hauria passat això... però vés a saber, igual hauria passat una altra cosa pitjor, i gràcies al canvi de plans, no va passar...

El cas és que va quedar ben tocat... Quan vaig arribar al lloc de l'accident, hi havia un parell de cotxes de la policia i el Sheriff, que m'esperaven per a donar-me les coses i l'informe de l'accident. L'ambulància ja havia marxat. Vaig recollir-ho tot, i vam anar cap a l'hospital a reunir-nos amb ell.

Aquest és el panorama que vam trobar:

Un genoll foradat i encara ple de sang...


... els colzes també pelats...


...l'espatlla dreta, que també la tenia molt tocada per dins...


Un cop a casa, vam fer fotos altra vegada de tot...


A part de tot el mal que li feia tot, i les nits sense poder dormir que ha passat, el que li va saber més greu és que li tiressin tot l'estiu enlaire... Ara que havia plegat del col.le tenia temps per a entrenar, i tenia previst fer uns quants triatlons que li feien molta il.lusió...



...un colze...


Va rebre per tot arreu, pobre, i el pitjor no eren les pelades que es veuen aquí, era tot el mal intern del cop...


L'altre genoll també va rebre...


...l'altre colze...


I la bici trencada, igual que el casc. Les sabates i el pulsòmetre ben rascats... culot i mallot estripats, ... tot i que això és el de menys, i a més a més l'assegurança d'aquella senyora li va pagar de seguida.

1 comentari:

  1. Déu méu, quina carnisseria, sort que hi va posar bona cara!

    Però ara ja està tot passat i ben acabat!

    ResponElimina